JAAP BLONK

ACCIONS SONHORES – 15

L’AUTOMÀTICA – GRÀCIA

03 – 05 – 2019

DIRECTE

Assistir a un recital de Jaap Blonk, és com pujar al màgic-bus. Per una estona, les seves expressions sonores i musicals et permeten sortir de la merderada general i lliurar-te a un món paral·lel de pura agitació emancipada. Performances de poesia sonora realitzats amb sons i sorolls singulars que entronquen amb els pioners de la música electrònica i amb les avantguardes dels col·lectius experimentals dels setanta.

(fotos cortesia de Núria Ros)

SALVEM L’ALZINA i LES CASETES D’ENCARNACIÓ

D’ESQUITLLADA

No som al 1969 ni al People’s Park de Berkeley, però l’assumpte és el mateix, especulació i negoci pels de sempre en nom d'un fals benefici comunitari. 

Com tantes i tantes vegades – i les que caldran perquè tot està fatal – aquest diumenge hi va tornar a haver una concentració de suport a la lluita en defensa de l’alzina bicentenària i les cases històriques del carrer Encarnació de Gràcia i de passada, fer-los saber que sempre hi trobaran resistència enfront de la seva descarnada destrucció i violència moral. Lectura de poesia per part de gent com Roger Peláez, Enric Casasses o Míriam Cano.

un moment del recital de Roger Peláez

LEM 2018

GRÀCIA – BARCELONA

ESTÍMULS

Demà passat es donarà el tret de sortida al XXIII Edició de l’International Experimental Music Meeting, així, en anglès, i que funcionarà fins a finals d’octubre. 

Festival de petit format que engloba unes quantes propostes per desembossar les orelles de tots els arxius no desitjats. Per a què ens entenguem, no son propostes arriscades, son propostes que no entren en els circuits cerveseros. Sí, sembla que és possible.

Severine Beata (+ Javi Álvarez)

EL GENIO EQUIVOCADO, OBRE BOTIGA

c. Benet Mercadé, 22 – GRÀCIA

NOTÍCIES

Avui, la gent del segell El Genio Equivocado, han inaugurat oficialment després d’un parell de setmanes de rodatge, una botiga de discos a peu de carrer, per a fer barri. Unes quantes cubetes de discos nous i algunes – poques – de segona mà, llibres, algun CD i objectes de parafernalia pop, conformen el producte exposat. Quant surto, dues senyores Teresines, agafades del bracet i que vindrien del mercat, s’estaven plantejant entrar: ‘Mira, avui inauguren. Li deia una a l’altre. ‘Hi haurà pastetes i xampany. Entrem-hi’.

Només per això i pillar el flamant Double Negative, ja és d’agrair.

LEM 2017

28 de setembre al 28 d’octubre

DIFERENTS ESPAIS – GRÀCIA (BARCELONA)

DINÀMIQUES DE MASSES

La banda anglo-holandesa The Legendary Pink Dots – imperdibles – el talentós Josep Maria Balanyà o Guigou Chenevier amb Les Mutants Maha son alguns dels sucosos avançaments del LEM d’aquest any.

Els de Gràcia Territori Sonor, en la seva eficaç discreció, ho han tornat a fer.

(disseny Quim Díaz)

Josep Maria Balanyà

LA PUÇA DE GRÀCIA

PROPOSTES I SUGGERIMENTS

MÚSICA EN VI-U

VIDES QUOTIDIANES

Sempre he sigut de vi. No gaire temps després de que m’haguessin d’eixugar els mocs, a l’hora dels àpats, ja n’era fan, encara que me’l rebaixaven amb aigua. També dels seus costums, com ara deixar el porró a taula.

I aquesta que espero si torni de costum:

per Gràcia, fent-me amb les provisions pel dinar del diumenge, amb música en viu.

I que en Bacus hi fes la resta.

Clara Lluna – piano i veu

FESTIGÀBAL

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

 

 

 

ASTUPENDU!

MINI-FESTIVAL DE POP INDEPENDENT

CONCERTS

CARA B – BARCELONA

 

Sempre és interessant escoltar gent que fa coses diferents, personals i per un mateix i el que vol escoltar-los. Ahir nit, va haver-n’hi sis de propostes d’aquest color al Cara B de Gràcia en un parell d’hores, dividides en 20 curts minuts cadascuna. Aquest convenciment és el que ens cal.

 

Per a quan la segona edició de l’Astupendu!?

 

Sr. Saravia

 

Mad’zelle

 

Mike Orgel

 

The Missing Leech

 

Pep-a

 

Marc Travesset & Àlex Gutiérrez

 

 

 

COSES

CENTRE ARTESÀ TRADICIONÀRIUS - GRÀCIA
 

06 – 02 – 2014  

CONCERT

 

 

El retorn no podia estar sent més engrescador. La música del grup Coses mai va estar en cap bloc dels escollits, ni de la nova cançó, ni dels laietans o el progressiu al llarg dels 7 anys de co-existència. I ara, en la seva reaparició que podria molt bé ser en un format de banda, han escollit el camí més òptim: el de la simplificació. Aprofiten el millor d’ells, que és la conjunció de veus i afegeixen exclusivament, la guitarra d’en Fàbregas, la percussió d’en Rulló i l’únic suport extern al grup original d’en Joan Aguiar al baix, violí i guitarró. Amb aquesta fórmula, repassen  temes antics i temes que en el seu dia es van quedar per vestir Sants i el resultat no pot ser millor: Nostàlgia 0  Professionalitat 1.  

 

Jordi Fábregas

 

Ton Rulló

 

Miquel Estrada

 

 

 

CHARLES HAYWARD

LA FONTANA – BARCELONA

17 – 10 – 2013

Brillant exercici de capacitat musical ahir a la nit, de la mà d’aquest home. Va ser colpidor poder comprovar com genera, en un crescendo inesperat, tot un reguitzell de sons en cascada que, acompanyades de la seva veu amb connotacions del més enllà, em va fer veure el que només es pot escoltar.

 

La seva ja llarga carrera, només fa que començar.

 

 

 

 

 

VINIL PER LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

Aquests dies és millor allunyar-se del barri. La visió de la multitud trafegada amunt i avall sense saber per què ha anat a parar allà ni quina cosa fer a continuació, no em satisfà prou com per suggerir de participar a ningú.

 

Això sí, una visita puntual a la plaça Joanic on ha instal·lat la seva parada de discos com habitualment fa l’Àngel cada any per aquests dies, no s’escapa. Curiosament, s’ha quedat més sol que la una. Altres anys encara l’acompanyaven un parell de parades més, però aquest any, sort de les seves filles i el seu gendre que romanen allà amb ell per fer-li companyia. Allò que dèiem, el vinil a l’alça.

 

 

 

PAN Y MUSICA

En l’època en que els discos arribaven en comptagotes a través dels primers exploradors, m’expliquen que aquesta era una de les botigues de Barcelona que va començar a tenir aquest tipus de material per allà el 1978. Curiosament, estava situada al barri de Gràcia, quan aquest encara no havia sigut devorat per l’especulació i s’hi respirava a gust. Em diuen que era un sol espai i petitó, però que a l’ambient es copsava l’amor per la música.

 

 

S’ha de tenir en compte, em continuen explicant, que en aquells dies, aquest tipus de locals formaven part de l’escena moderna de la ciutat, no eren tan sols una botiga sinó un mitjà de comunicació. A mi, cada vegada que passo pel davant m’atrau desesperadament la banderola lluminosa que encara hi figura. El bust de la misteriosa noia que desafiant em diu: pa i música. Qui necessita més? 

 

Trenta-cinc anys després, el missatge continua viu, vestigi d’una època, l’esfinx roman intacta com un senyal per a generacions futures que el vulguin veure.

 

 

ELS 7 PEUS

Travessera de Gràcia, 142 – Barcelona 

 

La possibilitat d’ensopegar amb alguna botiga que tingui discos és de les coses que més em motiven per sortir a estirar les cames, que no en son gaires. Dins del paquet hi puc incloure llibres o estris estranys, bàsicament d’aquests que no serveixen per a res però que sospiren per què te’ls emportis cap a casa. Pels carrers de Gràcia encara es poden trobar alguns d’aquests locals, mantenint estoicament la seva pròpia personalitat, lluny de les temptacions de la Barcelona parc-temàtica. Pot passar però, que algun d’ells vagi perdent gas i probablement portin ja la directa posada cap al camí de la jubilació definitiva. 

 

Trist destí.

BAR LLIBRERIA ROXANNE

Barcelona és bona, si la bossa sona... fluixet. Com un degoteig, un altre espai de música en viu que tanca. Aquesta tarda llegia el darrer número de l’Independent de Gràcia i m'ho confirmava:

“El festival Músiques Disperses és una de les víctimes del tancament del bar llibreria Roxanne, obligat a abaixar la persiana aquest dilluns després de rebre la notificació de l’ajuntament. Les reiterades denúncies per soroll per part d’un únic veí han acabat amb tota la programació cultural d’aquest emblemàtic establiment.” 

 

Si en una reunió del que sigui, hi ha una finestra oberta i alguna persona nota la corrent d’aire al clatell i li molesta, la finestra es tanca per varies causes: perquè és un acte de curta durada, perquè no afecta a tot un col·lectiu de ciutadans i perquè ningú es quedarà sense feina. Però això, no és una simple finestra. Te una història, afecta a tot un col·lectiu de gent i a la feina d’un bon grapat d’ells. Què està passant?

 

Quant aquest veí va arribar, el local estava ja obert? L’establiment, que no disposa de la corresponent llicència? Una sola persona, pot produir aquesta actuació per part de l’ajuntament? Caldrien aquestes respostes i moltíssimes més. 

 

Lamentable. 

CAVE

HELIOGÀBAL – BARCELONA

9 – 10 – 2012 

 

La banda de Chicago, formada pel polifacètic Cooper Crain al capdavant – amb un fenomenal òrgan AceTone que li treia les entranyes – el bateria Rex McMurry, amb qui va formar-la, més Rotten Milk i Dan Browning, ens prometien una vetllada de dimarts, plena d’autèntica psicodèlia. La convocatòria era a les 20.00 hores sota amenaça d’avisar als antidisturbis – cosa ja habitual al barri – si a l’hora de sopar gosàvem continuar amb el soroll. No hi cabia ni una agulla, el cartellet de l’entrada amb l’aforament del petit local de Gràcia, es petava de riure.
En l’actualitat, hi ha poques bandes que apliquin tan seriosament l’ensenyament rebut. Igual que una màquina de tren, van anar agafant velocitat i era fascinant veure com s’anaven escalfant a mesura que interpretaven els diferents temes que composen la seva breu però ja consolidada discografia. A poc a poc, vam poder veure com formaven una espiral de llum, igual que un cicló, on hi vam acabar tots a dins, fins i tot el cambrer, girant i girant, en èxtasi fins que es va fondre en acabar el show magistralment amb un paisatge sonor final de casi 10 minuts de mantra que va posar moltes coses al seu lloc. 

 

Enganxada.

 

 

 

NOTA:

Felicitacions als responsables de la sala per la bona pensada de fer desaparèixer les cadires. 

BEACH BEACH A GRÀCIA

DILLUNS 7 DE LA TARDA – PLAÇA ROVIRA

FESTA MAJOR DE GRÀCIA

Que sonés Stereolab com a música prèvia a la seva sortida a escena, era un bon auguri. A poc a poc, com si anessin baixant de les respectives cases, la plaça es va anar omplint de moderns en calça curta, de l’omnipresent guiri cervesa en mà i d’algun avi despistat buscant el campionat de petanca, però això sí, tots cercant el refugi de la calor a l’ombra dels arbres de la plaça. I així, durant prop d’una hora, el quartet de les illes van deixar anar tota la seva fúria pop, més enllà de les collonades dels mitjans, demostrant que anant xino xano, comencem a recollir. Sabrem aprofitar-ho? Per a quan nous temes?

Beach Beach a l’escenari Festigàbal