En l’època en que els discos arribaven en
comptagotes a través dels primers exploradors, m’expliquen que aquesta era una de
les botigues de Barcelona que va començar a tenir aquest tipus de material per
allà el 1978. Curiosament, estava situada al barri de Gràcia, quan aquest encara
no havia sigut devorat per l’especulació i s’hi respirava a gust. Em diuen que
era un sol espai i petitó, però que a l’ambient es copsava l’amor per la
música.
S’ha de tenir en compte, em continuen
explicant, que en aquells dies, aquest tipus de locals formaven part de
l’escena moderna de la ciutat, no eren tan sols una botiga sinó un mitjà de
comunicació. A mi, cada vegada que passo pel davant m’atrau desesperadament la
banderola lluminosa que encara hi figura. El bust de la misteriosa noia que
desafiant em diu: pa i música. Qui necessita més?
Trenta-cinc anys després, el missatge
continua viu, vestigi d’una època, l’esfinx roman intacta com un senyal per
a generacions futures que el vulguin veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada