Quaranta quatre anys després, tornaran a
tocar a Hyde Park. Aquella vegada,
entre altres coses, era la presentació de Mick
Taylor, que substituïa a Brian Jones
per la seva suposada indisciplina, encara que les circumstàncies imprevistes de
la sobtada mort del music, van fer que tot es veies d’un altre color.
Aquell moment de la història era també molt diferent a l’actual. Diferent en la
capacitat de les persones per entendre el fets, ara la mesura de les coses
només passa per l’innat i ferotge egoisme dels humans. També serà diferent per
què, evidentment, no hi tocaran ni King
Crimson, ni Roy Harper, ni Alexis Korner. Llàstima. Diferent per
què el concert del 1969 va ser gratuït i per aquest s’haurà hagut de passar per
caixa amb la Visa Gold o Platínum. Diferent per què Hyde Park era un escenari natural per a
actes com aquest o com la presentació dies abans de Cream, també de franc. Increïble.
Toquen dos dissabtes seguits, el 6 i el 13 de
juliol. Pel primer, diuen que les entrades es van esgotar en menys de 5 minuts.
Desconec el ritme de venda del segon, però sincerament dubto que s’hi vegin
cadires buides.
Tot un símbol de la cultura pop que es
mostrarà en la seva magnitud més mansa i domesticada.
Rolling Stones
King Crimson
Anita Pallenberg i
Marianne Faithfull amb el seu fill Nicholas – fruit del primer matrimoni
amb John Duncan – a Hyde Park aquell mateix dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada