PHEW, CLÀSSIC DE L’AVANTGUARDA

NOU REGISTRE

Als seus 62 anys, la músic d’Osaka Hiromi Moritani ’Phew’, manté en els seus treballs, el nivell d’experimentació que molta jovenalla ja li agradaria arribar a tenir a la seva edat. I ja sé que el que acabo d’escriure sona a tòpic. La vida és dura.

Va començar a les darreries dels anys 70. El 1981 es va llançar en solitari a construir una carrera que la ha portat a treballar amb nombroses patums del mon de l’electrònica avantguardista com Holger Czukay i Jaki Liebezeit de Can, Chrislo Haas de la Deutsch Amerikanische Freundschaft, Alexander Hacke d’Einstürzende Neubauten o el membre co-fundador de PIL Jah Wobble, entre molts altres. Per aquest treball però, no ha tirat de casi bé persona alguna, tret del guitarrista Seiichi Yamamoto amb qui ja havia treballat, i el dibuixant de sons Hiroyuki Nagashima. El disc es diu New Decade - que li torna a editar Mute - títol que lliga amb el que raona: ‘En dècades anteriors, les coses avançaven al llarg d’una línia de passat, present i futur, però crec que això ha canviat, especialment des del començament del nou segle. En lo personal, vaig deixar de veure un futur que es prolonga des del present’. NO FUTURE.

JOBS, EXPERIMENTACIÓ A DOLL

NOU REGISTRE

La banda de Nova York JOBS, tenen enllestit el seu tercer àlbum, Endless Birthdays, a través del segell Ramp Local

El treball creatiu i particular que desenvolupen els quatre membres oficials, Rob Lundberg (baix i veu), Max Jaffe (percussió i veu) Jessica Pavone (viola i veu) i Dave Scanlon (guitarra, teclats i veu) poden aglutinar en unes poques cançons, mitja enciclopèdia de la música electrònica i experimental. En aquest disc es fan acompanyar en alguns temes per experts com John Dieterich (Deerhoof), Matt Mehlan i Cyrus Pireh (Skeletons) i Steven Lugerner.

La cançó que obre el disc A Toast, amb uns acords extrets d’uns King Crimson del segle XXI, et catapulta cap a un viatge traspassant diferents cambres, com si fóssim en un trenet d’un parc d’atraccions, però dels de llauna. Les distorsionades veus de la inquietant Brian, la dolça Opulent Fields, que sí, recorda als Scritti Politti, o la que tanca, 3 Being 2, krautrock descontrolat? et porten fora d'òrbita. Tot és posar-se còmode i donar-li al play. 

EXPERIMENTAL I ESSENCIAL

David Behrman, Paul DeMarinis, Fern Friedman, Terri Hanlon & Anne Klingensmith

She's More Wild...

ALTRES REGISTRES

Amb el nom de She’s More Wild, el col·lectiu format per David Behrman, Paul DeMarinis, Fern Friedman, Terri Hanlon y Anne Klingensmith, han editat aquesta meravella musical

Sortida de la productiva cantera de Mills College, una escola d’art instal·lada a Oakland, demostra com de bé es poden gastar els diners. El treball, que data del 1981, fins ara només sabien de la seva existència, quatre privilegiades. Corria tan sols una part i en una auto-edició de 3 pistes en 7”. A partir d'ara, via el segell australià Black Truffle, el tenim a l'abast totes les mortals interessades.

Son les influències de les desconcertants obres de Coil? La inspiració de les sinuoses peces de Julia Holter? Masteritzat per Kassian Troyer a D&M Berlín, està en circulació des del mes passat amb textos i imatges d’arxiu. Per les desconeixedores com jo, oportunitat única.

Quin seria l’adjectiu? Màgic? Captivador? Prodigiós? Jo el classificaria d’apta per enfavar-se.

JAAP BLONK

ACCIONS SONHORES – 15

L’AUTOMÀTICA – GRÀCIA

03 – 05 – 2019

DIRECTE

Assistir a un recital de Jaap Blonk, és com pujar al màgic-bus. Per una estona, les seves expressions sonores i musicals et permeten sortir de la merderada general i lliurar-te a un món paral·lel de pura agitació emancipada. Performances de poesia sonora realitzats amb sons i sorolls singulars que entronquen amb els pioners de la música electrònica i amb les avantguardes dels col·lectius experimentals dels setanta.

(fotos cortesia de Núria Ros)

JONAS MEKAS, NON-COMERCIAL

TRASPÀS

Aquest passat 23 de gener va deixar el cos un dels caps visibles del cinema underground o poètic, com li agradava dir a ell. Va arribar a Brooklyn el 1949 obligat per la segona guerra i allà va trobar el camí que el va dur a ser l’adaptador del setè art als moviments d’avantguarda. 

Jonas Mekas amb el seu germà Adolfas

Com va explicar en un vídeo gravat pel MOCA de Los Angeles ‘no seguia cap guió, rodava, això és tot, i segueix sent el que faig avui, no treballo amb idees preconcebudes, no visc seguint un pla’. Va arribar a contar 96 anys.

DON JUAN’S RECKLESS DAUGHTER

JONI MITCHELL (ASYLUM RECORDS)

1977 – 2017

RECUPERANT CLÀSSICS

Es va editar l’any 1977, deixant enrere les harmonies de Ladies of the Canyon i Blue per submergir-se en l’afilat món del jazz i l’experimentació. El retrat d’ella a la portada amb perruca i la cara embetumada ja descrivia per on anirien els tiros.

El doble disc es va vendre bastant bé, tot i que li va costar, obtenint opinions per a tots els gustos. El cas és que amb el temps, ha anat conquerint per mèrits propis la catalogació de disc gran i no només per les seves 12 polzades – Björk l’ha anomenat més d’una vegada com el seu disc de capçalera.

L’encaix tan ben parit d’estils diferents, la improvisació latent, la “inspiració” de Jaco Pastorius, tot embolcallat per la seva càlida veu, sovint m’acaben cobrint d’una boira que aquests dies ja la voldrien a Lleida. 

WOLF EYES

26 – 03 – 2014 

SALA FREEDONIA – BARCELONA

CONCERT

Vinguts des de Michigan, Nate Young, Aaron Dilloway i John Olson, en un suggeridor alentiment, van donar la nota final de la setmana. 

Anit, a la sala del xino, rifaven bucles que agafaven formes sòlides, notes soltes de guitarra que anaven aixecant despropòsits sonors i uns mots relligats que aportaven l’aglutinador just per arribar a l’esclat final d’assossec i placidesa. 

Experiencial.

BODY/HEAD

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Des de fa quinze dies que corre el segon disc del duet experimental format per Kim Gordon i Bill Nace. Editat per Matador i amb el nom de No Waves, consta de tres composicions que van ser enregistrades el 2014 en el Big Ears Festival de Knoxville a Tennessee.

La compra del vinil a la westore de Matador, inclou – encara – un poster de l’art-cover de  Raymond Pettibon. 

MATMOS

MATMOS – ULTIMATE CARE II

 

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

 

 

Els experimentals i incansables Matmos ofereixen a partir d’aquest divendres a través de Thrill Jockey, un nou treball. Es tracta de composicions integrament produïdes per diferents sons d’una rentadora i han comptat amb la col·laboració entre altres de Dan Deacon i Jason Willett de Half Japanese.

 

Hi ha tres edicions en vinil – a part de la descàrrega i la xunga en CD –  la “very dirty laundry” de color marró (només via directa amb Thrill Jockey) la “clean laundry” en blau (en botigues seleccionades)  i la normal en vinil verge.

 

En un comunicat de premsa fan saber que intentaran posar en escena l’obra en algunes ciutats dels USA. De moment ja en tenen quatre de concretades.

 

 

 

 

 

 

OOIOO

GUEST ARTIST

 

 

Hi ha llocs del món amb una singular capacitat de fascinar a partir del que produeixen. Un exemple pot ser el Japó, que amb els seus 130 milions d’habitants aplicats a deixar-se influir per tot el que passa al seu voltant sense reparar en distàncies, poden fer autèntiques meravelles.

 

 

 

La banda japonesa IIOII son de les que generen aquesta atracció a través de composicions experimentals que suposen accedir a territoris en constant progressió. El seu darrer experiment editat, va ser aquell sorprenent Gamel, llançat per Shock City el 2013. 

 

Es mantenen en plena activitat. Però, per a quan nou disc?