Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guest Artist. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guest Artist. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de març del 2020

ENRIC CASASSES i LA INCREDIBLE STRING BAND


GUEST ARTIST

Era el 2005 i la idea normalitzar el fet que a alguna persona a qui se li atorga una merescuda categoria acadèmica, la puguis veure des del teu mateix nivell de terra

Per què no demanar-li que escrivís sobre allò que li vingués de gust relacionat amb el pop? En un país de pandereta com el nostre, que ho facin sense ganes de demostrar res ja implica algo de saviesa. I en Casasses si alguna cosa li rellisca és demostrar res a ningú. I ara els de l’Òmnium, estressats perquè se’ls hi ha girat feina amb lo tranquils que han estat durant anys i panys, l’han fet Premi d’Honor.



‘Soga dura i cordillet sedós’ es deia l’article, nom pres de l’àlbum del 1974, que va ser editat per la revista 33RPM en el seu numero 3, corresponent a l’extra de juliol-agost del 2005. Casasses feia un repàs a la màgica i extraordinària carrera de la banda escocesa barrejant-ho amb pinzellades personals. Això sí havia de ser tot un honor.

Està bé que ara els de l’Omnium a més de revolucionaris de pa sucat amb oli, es facin amics dels hippies.




diumenge, 28 d’abril del 2019

SCOTT MILLER, WHAT HAPPENED?

GUEST ARTIST

Va ser la dècada dels vuitanta amb Game Theory que hi te una pàgina escrita. Dead Center (1984), The Big Shot Chronicles (1986) o el meravellós Lolita Nation (1987) son treballs per retrobar-s’hi. A la dècada següent va rodar amb The Loud Family amb qui va treure alguns discos igualment brillants, ja amb la californiana Alias Records. Àlbums com The Tape Of Only Linda (1994) – el nom fa referencia a un llegendari bootleg d’un concert de Paul & Linda McCartney – o Interbabe Concern (1996) contenen perles en brut com aquesta Don’t Respond, She Can Tell.

A Stereo Review el van descriure com un creuament entre la música d’Electric Prunes, James Joyce i Alex Chilton. Es va treure la vida l’abril de 2013 amb 53 anys acabats de fer.




dilluns, 18 de març del 2019

LOST TAPES, NOU GÈNERE

GUEST ARTIST


Pau Roca (La Habitación Roja) i RJ Sinclair (Tokio Sex Destruction), per a satisfer a les més cobdicioses i com aquell que no vol la cosa, van publicant petites gemes pop. En edicions limitades han editat en diferents formats The Bill, un EP en vinil de 7” via Kocliko Records (EU) i en cassette via Shiny Happy Records (Asia) a part de la digital. En una elegant portada i vídeo obra d’Adrià Martínez Roda, el retrobament no podia ser millor.





dimecres, 14 de febrer del 2018

DAVID BYRNE FA EL SEU “HEROES”

GUEST ARTIST


Esta anunciat per a primers de març el nou treball de David Byrne, American Utopia (Todomundo/Nonesuch), el seu primer disc tot sol en 14 anys. El mateix mes comença una gira a lo bestia que acabarà a l’agost passant pel Cruïlla de Barcelona el mes de juliol.       




Fa uns dies va deixar anar aquest delicat vídeo, on fa la seva versió del Heroes de Bowie acompanyat del col·lectiu canadenc Choir! Choir! Choir! en el Public Theatre de Nova York i emmarcat  dins dels actes de l’Under The Radar Festival Delicat i exquisit.




dimecres, 23 d’agost del 2017

ELS ALTRES 50

50 ÀLBUMS MOLT BONS DE SHOEGAZE I QUE NO VAN SER INCLOSOS A LA LLISTA DELS 50 MILLORS ÀLBUMS SHOEGAZE DE PITCHFORK 

D’UN ARTICLE DE CORTNEY CASSIDY PER A ‘MEDIUM’

GUEST ARTIST

He de reconèixer la debilitat que pateixo pel shoegaze. Els treballs editats per les bandes d’arreu del mon que el practiquen des de fa gairebé tres dècades, continuen omplint una part important del temps que passo escarxofada al sofà escoltant música.

Recupero un article publicat a la pàgina d’opinió ‘Medium’ per Cortney Cassidy, dissenyadora i escriptora californiana resident a Nova York, i fan aferrissada del shoegaze, on fa una interessant dissertació sobre aquest estil musical que qualifica com un altre subgènere de la música que complau a nois blancs que gaudeixen de músics blancs i es qüestiona aspectes com la curiosa presencia femenina, ni que sigui d'un sol membre, en gairebé totes les bandes coma part d’un determinat so o imatge o la inclusió per excés o defecte de bandes com My Bloody Valentine, Slowdive o Blonde Redhead.

La va confeccionar després de llegir la llista dels millors 50 àlbums de shoegaze publicada per Pitchfork. I aquest en va ser el resultat que transcric literalment:

1. Slowdive — Hide Yer Eyes (a version of the unreleased I Saw The Sun LP); recorded prior to 1992 release of Souvlaki, England (Reading)



2. Swirlies — What to Do About Them; 1992, U.S. (Boston, MA)







5. Black Tambourine — Black Tambourine; 2010, U.S. (Maryland)


6. Secret Shine — Untouched; 1993, England (Bristol)


7. Ozean — Ozean; 1992, U.S. (California)


8. Alison’s Halo — Eyedazzler; 1998, U.S. (Tempe, AZ)


9. For Against — December; 1988, U.S. (Lincoln, NE)


10. A.R. Kane ‎– When You’re Sad (EP); 1986, England (East London)


11. A.R. Kane ‎– Lollita (EP); 1987, England (East London)


12. Ride — Firing Blanks; 2001, England (Oxford)


13. The Ecstasy of Saint Theresa — Susurrate; 1992, Czech Republic (Prague)


14. Henry’s Dress — Henry’s Dress (EP); 1995, U.S. (Albuquerque, NM)


15. Bailter Space — Robot World; 1993, New Zealand (Christchurch)


16. Bethany Curve — You Brought Us Here; 2001, U.S. (Santa Cruz, CA)


17. Supercar— Three Out Change; 1998, Japan (Aomori)


18. Luminous Orange — Sugarcoated; 1998, Japan (Yokohama)






21. Moose — Jack; 1991, England (London)






24. Blind Mr. Jones — Stereo Musicale; 1992, England (Marlow)


25. Oeil — Myrtle (EP; 2014, Japan (Tokyo)


26. Pity Sex — Feast of Love; 2013, U.S. (Ann Arbor, MI)


27. Astrobrite — Crush; 2011, U.S. (Chicago, IL)


28. Galaxie 500 — Peel Sessions; 2005, U.S. (Cambridge, MA)


29. Slowdive — Star Rover (single) 2017, England (Reading)


30. The Pastels — Truckload Of Trouble; 1993, Scotland (Glasgow)


31. The Field Mice — Snowball; 1989, England (London)


32. Weed Hounds — Demo; 2009, U.S. (New York, NY)


33. Ringo Deathstarr — Colour Trip; 2011, U.S. (Austin, TX)


34. Whirl — Distressor (EP); 2011, U.S. (San Francisco, CA)


35. Still Corners— Creatures of an Hour; 2011, England (London)




37. Broken Water — Peripheral Star (EP); 2011, U.S. (Olympia, WA)


38. Loop — A Gilded Eternity; 1990, England (Surrey)


39. Pia Fraus— Nature Heart Software; 2006, Estonia (Tallinn)


40. Clams — Sakura River; 2015, Japan




42. Dive — Freeze Frame ++; 2003, Japan


43. Sugar Plant — Hiding Place; 1995, Japan (Tokyo)


44. Rollerskate Skinny — Horsedrawn Wishes; 1996, Ireland (Dublin)


45. Malory — Not Here, Not Now; 2000, Germany (Dresden)


46. Porcelain Raft — Strange Weekend; 2011, U.S. (New York, NY)


47. Pia Fraus — In Solarium; 2002, Estonia (Tallinn)


48. Mahogany — The Dream of a Modern Day; 2000, U.S. (Michigan)


49. Alcian Blue — Slow Colorless Stare; 2001, U.S. (Washington DC)


50. Half String — A Fascination With Heights; 2012, U.S. (Los Angeles, CA)