Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Incredible String Band. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Incredible String Band. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de març del 2020

ENRIC CASASSES i LA INCREDIBLE STRING BAND


GUEST ARTIST

Era el 2005 i la idea normalitzar el fet que a alguna persona a qui se li atorga una merescuda categoria acadèmica, la puguis veure des del teu mateix nivell de terra

Per què no demanar-li que escrivís sobre allò que li vingués de gust relacionat amb el pop? En un país de pandereta com el nostre, que ho facin sense ganes de demostrar res ja implica algo de saviesa. I en Casasses si alguna cosa li rellisca és demostrar res a ningú. I ara els de l’Òmnium, estressats perquè se’ls hi ha girat feina amb lo tranquils que han estat durant anys i panys, l’han fet Premi d’Honor.



‘Soga dura i cordillet sedós’ es deia l’article, nom pres de l’àlbum del 1974, que va ser editat per la revista 33RPM en el seu numero 3, corresponent a l’extra de juliol-agost del 2005. Casasses feia un repàs a la màgica i extraordinària carrera de la banda escocesa barrejant-ho amb pinzellades personals. Això sí havia de ser tot un honor.

Està bé que ara els de l’Omnium a més de revolucionaris de pa sucat amb oli, es facin amics dels hippies.




divendres, 15 de març del 2013

ROBIN WILLIAMSON

CAFÈ DEL TEATRE – LLEIDA
 
MÚSIQUES DISPERSES
 
14 – 03 – 2013
 
Vaig agafar el cotxe i me’n vaig anar a Lleida a veure’l. L’espai és tremendament acollidor. Una dotzena de taules a peu d’escenari i a un costat una petita sala d’exposicions. Tot plegat, ens vam trobar una cinquantena de persones. L’ambient, res a veure amb el que estic acostumada. Només sento el català, curiós això, i sembla més una reunió de veïns d’escala que la típica trobada de modernitat de pa sucat amb oli. A la taula del meu costat s’estan prenent un te!
 
Innecessari dir res d’aquest escocès membre de l’aristocràcia pop. El seu periple pel món és dels més integres que queden. Sol, amb la seva veu inconfusible, guitarra i bombo, va donar una magistral classe de música folk pura i rasa com poques vegades es pot veure per aquí de la mà d’un dels seus mestres. Amb un segon disc editat per la productora lleidatana Quadrant, va tocar diferents temes de la seva particular enciclopèdia, destacant Since Words Can Fly Invisble, Love Will Remain: Song For Bina i Passing By The Sings For Which Our Fathers Died amb temes de The Band com Whispering Pines o Chapter 24 de Syd Barret, tots ells inclosos en aquest darrer treball.
 
Amb quasi 70 tacos que té, va faltar ben poc que no li tiro els sostenidors.
 
Robin Williamson ahir a Lleida