UNA MICA MÉS DE DAVID BOWIE

MOONAGE DAYDREAM 

Direcció: BRETT MORGEN

DOCUMENTAL

De Bowie no ens cansarem mai. Amb documentals com aquest o sense ells. És el darrer però no l’últim producte de la marca David Bowie.

Un altre documental que venen com si fos un nou detergent que encara ‘lava mas blanco’. Al final, és només per a fans que, a base de documentals, discos, llibres o exposicions, van omplint les butxaques dels que disposen del material que escrupolosament s’han anat guardant i s’anirà entregant, molt ben dosificat, al llarg dels anys.

Sí, és molt frenètic, el material ha sigut restaurat – sempre serà una mica més restaurat – i el protagonisme és gairebé total en la seva persona. Es mostra, per els que encara no se’n han assabentat, el seu increïble talent. Es pretén donar la imatge de que aquesta vegada sí es mostra la seva autèntica realitat oculta. Aquesta vegada sí. Però qualsevol afeccionat també descobrirà que falta molta teca. Naturalment serà pel proper documental que, aquell sí, mostrarà la seva cara de debò. A poc a poc. 

"BOWIE 75"

DINÀMIQUES DE MASSES

En menys de tres mesos (el proper 8 de gener) David Bowie hauria fet 75 anys. I fent veure que continua viu –a part dels familiars – s’han preparat pel llarg de l’any, tot un seguit d’activitats, actes i negocis de diferents menes.

El primer, una mica abans i tot. A partir de dilluns que ve, 75 dies justos abans del dia del seu naixement, i fins a finals de gener, s’obren dues pop-up en dos llocs emblemàtics. Un, al 14 de Heddon Street a Londres, escenari de la portada The Rise And Fall Of Ziggy Stardust And The Spiders From Mars del 1972. L’altre, al 150 de Wooster Street de Nova York, a poca distància d’on va viure els darrers anys i on va preparar Blackstar, el darrer àlbum.

En elles hi haurà unes sales de projecció HD, amb so immersiu amb 360 Reality Audio i Sony, especial per els mes durs d’orella, algunes imatges inèdites dels milers que encara els hi queden per anar tirant, roba per emprovar-te, comprar i deixar-hi la pasta dels papas, a part evidentment, de noves edicions per les noves generacions acabades d’aterrar i no amb la nau del Major Tom, precisament.

Heddon Street a Londres

representació de la pop-up a NY (David Bowie State)

Tot això entre mig de l’anunci del llançament de Brilliant Adventure el 26 de novembre, el box-set que cobreix l’etapa 1992-2001 de cara a les compres de Nadal i de l’anècdota, per dir-ho d’alguna manera, que Susan Sarandon ha explicat de quan estava a l’illa de Lesbos, per ajudar a l’acollida de refugiats. Diu que com que dormia malament, es va prendre una pastilla per dormir i que va somniar que la trucava Bowie, amics des que van rodar The Hunger. L’endemà es va donar compte de que la trucada havia sigut real, perquè la tenia registrada al mòbil. Però que no recorda res de res. Segurament no deu passar de ...zzzzzz.  Més info aquí

#DavidBowie #Pop-Up #Bowie75 

EGON SCHIELE

L’EXPRESSIONISME EN EL POP

ART – RELACIONATS

Aquest any es commemoren els 100 anys del traspàs – trist traspàs, amb només 28 anys – d’Egon Schiele. Ara que estem vivint uns dies, en que una olor a putrefacta torna a sentir-se amb els discursos conservadors i reaccionaris de sempre – la censura en els cartells commemoratius ha arribat a Londres i a Hamburg – és fa del tot necessari tenir present les obres i el treball de persones com ell. Fins aquí l’apunt introductori.

Autoretrat (1910)

L’expressionisme és un dels moviments culturals que més influències ha generat al llarg dels anys. El mateix David Bowie en la seva època berlinesca, el tenia com a estil de capçalera. Es pot veure l’assumpte en les portades del Lodger (1979) o sobretot del Heroes (1977), o del The Idiot (1977) del seu company de festa Iggy Pop, on les influències d’artistes com Erich Heckel o les fotografies del propi Egon Schiele, es fan paleses.

 

 

 fotografia d’Egon Schiele(1914) i Roquairol d’Erich Heckel (1917)

DAVID BYRNE FA EL SEU “HEROES”

GUEST ARTIST

Esta anunciat per a primers de març el nou treball de David Byrne, American Utopia (Todomundo/Nonesuch), el seu primer disc tot sol en 14 anys. El mateix mes comença una gira a lo bestia que acabarà a l’agost passant pel Cruïlla de Barcelona el mes de juliol.       

Fa uns dies va deixar anar aquest delicat vídeo, on fa la seva versió del Heroes de Bowie acompanyat del col·lectiu canadenc Choir! Choir! Choir! en el Public Theatre de Nova York i emmarcat  dins dels actes de l’Under The Radar Festival Delicat i exquisit.

HANSA STUDIOS: BY THE WALL 1976-90

DOCUMENTAL

Està a punt d’estrenar-se el documental sobre els Hansa Studios, l’estudi berlines que va començar el 1973 com a Hansa Musikproduktion de la mà dels germans Peter i Thomas Meisel i que més tard es van traslladar als antics Ariola, un edifici neoclàssic mig derruït al centre de la ciutat i que estava a pocs metres del mur. No dubto gens ni mica de les potents vibracions que deuen d’haver entre aquelles parets, encara que també m’imagino que a aquestes alçades, ja poca energia d’aquells excitants dies hi deu quedar.

Per ells hi ha passat mig món i si han enregistrat, sense anar més lluny, discos com Low i Heroes de Bowie, i també dels Depeche Mode, Iggy Pop, Nick Cave o els Pixies.

La mega-companyia britànica Sky Arts, té prevista la seva estrena per aquest 10 de gener a través del seu canal. El documental ha estat dirigit per l’anglès Mike Christie, un home de la casa, especialitzat en pel·lícules per a la televisió. Faria gràcia veure’l.

CONNOTACIONS POP A SITGES

CINEMA

Aquest any, en la 50èna edició, que va de dijous passat i fins diumenge que ve, hi trobo un ventall de propostes per a gustos diversos. Amb que em quedo jo? Amb Susan Sarandon, que ha estat l’escollida per rebre el Gran Premi Honorífic d’aquest any i la retrospectiva al fenomen Dràcula mitjançant deu títols.

Sarandon lliga pels dos destacats. Per la projecció en sessió especial de The Rocky Horror Picture Show, la meravellosa pel·lícula de Jim Sharman rodada el 1975 on interpreta una deliciosa Janet Weiss i per The Hunger de Tony Scott rodada el 1983 dins de la retrospectiva draculina i que a partir d’aquesta va viure “diuen” una curta aventura amb David Bowie.

I què dir de la retrospectiva? Dràcula serà sempre una icona pop, des dels títols produïts per la Hammer en la seva època daurada, o la dirigida per Polanski The Fearless Vampire Killers del 1967 o la produïda per Andy Warhol i dirigida per Paul Morrissey Blood For Dracula del 1974 o la pròpia The Hunger i la seva estètica vuitantera que treu el singlot. Son alguns dels títols que sempre m’humitegen i que tenen connexió directa amb el moviment artístic. 

Soc una clàssica amb aquestes coses.

SOPES DAVID BOWIE

DINÀMIQUES DE MASSES

El millor comença quan et mors. Sinó que li preguntin a David Bowie. Fins i tot a La Puntual – la botiga de llegums cuits de la cantonada del meu carrer –  li faran un homenatge aquest dissabte.

Cantants, llibreters, periodistes, mestresses de casa, psicòlegs, senyores i senyors metges i senyores i senyors advocats, totes trobem una estona per retre-li homenatge.

Bonic de veres.

“DAVID BOWE IS” A BARCELONA

EXPOSICIONS

A donat més voltes que un ventilador des que li van donar el tret de sortida a Londres. Ja ha passat per Paris, Chicago, ara és a Bolonya i anirà a Tòquio abans de parar a la “grapadora” i fins que després es planti a Nova York.

Ni que sigui per descobrir per a moltes persones la seu del Museu del Disseny a la pobre plaça de les Glòries, el lloc està ben triat. A sobre es veu que d’entrada ni el MACBA, ni el CCCB, ni el MNAC, ni el CaixaForum donàvem el ‘si, la vull’ als senyors promotors (oportuníssims en pensar l’exposició), l’argentí Daniel Grinbank i la madrilenya Sold Out, que son els que estan fent una sucosa pasta.

Organitzada pel Victoria & Albert Museum, la podrem veure a partir del 25 de maig i fins no se sap. Diuen que més o menys uns tres mesos. La web del museu no ho posa.

REBEL REBEL x 1000

DINÀMIQUES DE MASSES

Son els de Rockin’1000 i ja han fet varies trobades. Amb Seven Nation Army de White Stripe o amb Smells Like Teen Spirit de Nirvana.

Ara ho han fet amb aquest himne de Bowie. Es troben a l’estadi de la localitat de Cesena, al nord d’Itàlia.

Estan com un llum.

COMENCEN A REPARTIR EL PASTIS

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

Que estiguis mort, no vol dir que ho estiguis per a tothom. Sobretot si és per a fer quartos.

                

Ja anuncien nou disc post-mortem i també dia per polir-se en una subhasta a Sotheby’s, part de la seva col·lecció d’art, perquè com ha fet saber un portaveu del llegat Bowie en un comunicat “la família guardarà determinades peces d’especial importància“... per si en un moment donat es queden a dues veles.

Les dates de la subhasta son el 10 i 11 de novembre, però mentre no arriben, hi haurà un recorregut promocional amb el nom de Bowie/Collector que passarà per Londres (juliol 20- agost 9), Los Angeles (setembre 20-21), New York (setembre 26-29) i Hong Kong (octubre 12-15).

Entre les diferents obres d’art, destacaran mobles d’Ettore Sottsass i el Grup Memphis i peces d’altres dissenyadors italians com la compartida per Achille Castiglioni i Pier Giacomo amb el seu famós moble/tocadiscos RR 126 de l’any 1965.

Tonto l'últim.

DAVID BOWIE QUE ESTÀS EN EL CEL...

CONCERT HOMENATGE – NOVA YORK

DINÀMIQUES DE MASSES

Impressionant – havia de ser – el concert del dijous al Carnegie Hall. Les cançons de Bowie van ser interpretades per totes les boques convocades rendint-li un més dels centenars d’homenatges, públics i privats, que es van produint arreu.

D’entre tot el llegit i vist, em crida l’atenció aquesta típica i tòpica imatge protagonitzada per Cindy Lauper durant el seu torn, cantant Suffragette City, mirant cap al sostre, figurant que veu a David Bowie assegut al costat del senyor de barba blanca.  

També el moment Chan Marshall amb Five Years, delicadesa i sensibilitat a flor de pell, i el creatiu, de Michael Stipe i Karen Elson amb Ashes To Ashes.

fot. Evan Agostini

DAVID BOWIE, MARXA

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

They got a message from the Action Man
"I'm happy, hope you're happy too
I've loved all I've needed, love
Sordid details following"

 

Ashes To Ashes – 1980

 

 

 

 

SUSAN SARANDON

RELACIONATS

 

Susan Sarandon, en una sucosa entrevista apareguda a The Daily Beast i a la pregunta de si alguna vegada havia tingut una història d’amor salvatge amb algun famós, va dir que es podria dir que si, que un parell de famosos bastant interessants si els havia repasat. Un d’aquests va ser David Bowie, que el va descriure com una persona brillant, talentosa i genial. Quina novetat. Es referirà fora de l’estrictament musical.

 

 

 

L’actriu, lliure i sense compromís formal, ho ha fet saber en una entrevista promocional de la seva nova pel·lícula The Last Of Robin Hood, que va d’amors entre edats allunyades. La que va tenir amb Bowie va sorgir a partir de la seva amistat durant el rodatge de The Hunger l’any 1983.

 

 

 

 

DAVID BOWIE, ESTIMA MASSA ESCÒCIA

QÜESTIONS COL·LATERALS

Aquest dimecres se li va concedir el guardó al millor artista masculí britànic en la gala dels Brit i per recollir-lo va delegar l’assistència en Kate Moss, que va llegir un breu missatge preparat pel propi cantant per a l’ocasió. La cosa va anar així, Moss comença: “Good evening, ladies and gentlemen. David has asked me to say this. I'm completely delighted to have a Brit for being the best male – but I am, aren't I, Kate? Yes. I think it's a great way to end the day. Thank you very, very much … and Scotland, stay with us."

 

No se n’ha pogut estar: “Escòcia, queda’t amb nosaltres”. Ja ho diuen que la gent gran pot deixar anar el que li doni la gana sense témer les possibles conseqüències. 

 

Moss, dimecres, amb el vestit que va popularitzar Bowie l’any 72

(fot. Ivan Gavan)

 

David Bowie amb la jaqueta d’Alexander McQueen pel disc Earthling del 97

 

 

WILLIAM S. BURROUGHS

VIDES QUOTIDIANES

 

Dimecres va fer 100 anys de l’encarnació de Burroughs. La seva vida va ser la d’un explorador tranquil, com anant a càmara lenta per no perdre’s res. Coneixent la seva obra, vas intuint la seva capacitat de transgressió com la cosa més normal del món. Escriptor, activista i un dels caps de la generació beat i de la contracultura nord-americana que ens va deixar l’agost del 1997, llegant-nos una de les trajectòries més representatives de les dècades de transformació de la societat. La relació que va tenir amb la música per la seva gran influència en gent com Lennon, Dylan, Zappa, Waits, Bowie, Lou Reed o Patti Smith per citar-ne alguns, anècdotes com la seva aparició a la portada del Sgt.Pepper’s o darreres col·laboracions com la de l’EP Priest, ell recitant i Kurt Cobain creant un mur de feedback i distorsió, el convertia en un personatge real. 

 

d’esquerra a dreta Allen Ginsberg, Richard Seaver, Jeanette Seaver, Jean Genet i William Burroughs, Chicago, 1968 – fot.Michael Cooper

 

 

 

 

 

 

Coincidint amb aquest aniversari, la re-lectura de Yonqui, la seva primera novel·la originalment editada l’any 1953 amb el pseudònim de William Lee, entra com quan et queda un spaguetti penjant de la boca, d’una sola xuclada.

 

Un esvalotador intel·lectual dels que tan es troben a faltar.

 

2a. edició de la Bruguera – any 1981

 

 

pel·lícula del 2010 dirigida per Yony Leyser

(hi surten Iggy Pop, Patti Smith, Genesis P-Orridge, David Cronenberg entre molts alters – la música la posen Sonic Youth I la pròpia Smith)

 

 

DAVID BOWIE

DAVID BOWIE IS

DEL 23 DE MARÇ A L’11 D’AGOST

VICTORIA & ALBERT MUSEUM

 

EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA DE LA VIDA I OBRA DE DAVID BOWIE

 

Aquesta és una d’aquelles exposicions que només poden produir-se a casa. I quan dic casa, em refereixo a la de veritat. Amb tots els honors, va ser pre-inaugurada aquest dimecres a l’espera de l’oficial prevista per a demà dissabte i que sens dubte serà una de les exhibicions de l’any. Serà també de les que faran història al tractar-se d’un personatge únic amb una èpica història en el món del pop. Serà també important tema de conversa en els àmbits musicals, i no tan musicals, de Londres. 

 

 

Amb 66 anys complerts i tot just uns dies després d’editar-se el nou àlbum, torna a ser noticia amb aquesta exposició, homenatge a tot una llegenda viva. Més de 300 objectes, com la lletra escrita a mà de Rebel Rebel, entre fotos originals, veritables icones com la fotografia de Terry O’Neill per a Diamond Dogs, cartells, esbossos, vestits, com el de Pierrot per al vídeo del 1980 Ashes To Ashes, tot curosament presentat entre les sales del prestigiós museu. Ahir dijous, s’havien venut ja anticipadament gairebé 50.000 entrades.

 

A vegades la ment es reserva records que no tenen cap explicació ni motiu aparent per a què comporti tal fet. Com per exemple, el d’aquell dia en que estava allotjada en un Bed & Breakfast. La casa, amb la inevitable moqueta per tot arreu, era molt agradable. Esmorzava en una petita habitació al costat de la cuina amb la corresponent entrada de servei semi-soterrada tal i com manen els cànons de les cases angleses. La cambrera era negra i servia el també típic esmorzar consistent en un horrorós cafè, té i torrades amb melmelada i mantega. El que més bé conservo és l’aroma que flotava en l’ambient i el que estava sonant per un aparell de ràdio que la senyora tenia posat. Era Young Americans de David Bowie. 

 

Així, potser ara es tancarà el cercle.

 

 

 

 

 

 

Noel Gallagher i Tilda Swinton entre els assistents la nit del dimecres a la pre-inauguració

 

Pixie Geldof

Bobby Gillespie

 

WHERE ARE WE NOW? – DAVID BOWIE

Tothom en parla. Bowie llença un primer tema del que serà nou treball i que sortirà aquest proper març. The Next Day, es dirà. Ja tots ho sabem. 

 

Llegint sobre el retorn del duc, no puc deixar de rememorar la visió de Ziggy Stardust and the Spiders From Mars en l’edició del 2011 de l’In-Edit. Reflexiono sobre les diferents transformacions que ha anat desenvolupant al llarg de la seva carrera i que donen per molt. I Bowie és un expert en metamorfosis. Que formi part de la maquinaria destructiva de l’entertainment m’ha de influenciar a l’hora de valorar la seva feina? Es pot veure l’evolució d’un artista sense que això suposi entrar en judicis maliciosos? Costa. El que no costa gens és entregar-se incondicionalment o com el que fa la majoria, dir disbarats i menysprear-lo des de la crítica fàcil. Aquest avançament és cert que no és per tirar coets. Per tant, el millor és tirar pilotes fora? 

 

Benvingut de nou a la terra Ziggy!... i no et preocupis per on som ara. Res ha canviat, només els terrícoles.