SEGUINT EL RASTRE D’ANGUS MACLISE

ANGUS MACLISE – THE KATHMANDU CYCLE

ALTRES EDICIONS

Hi havia una vegada un percussionista nascut en un lloc perdut de Connecticut que donant tombs va acabar tocant la percussió a la mítica Velvet Underground, que és pel que totes bàsicament el coneixem. Angus MacLise va ser però un dels grans de la contracultura dels seixanta i setanta, membre de The Theatre of Eternal Music de La Monte Young, de les primeres incursions de Fluxus, co-fundador de la Dead Language Press i de la Spirit Catcher, la llegendària llibreria que va també co-fundar a Kathmandu on va anar a parar després de viure una temporada a San Francisco, tot això i més. Allà a Kathmandu és on potser va trobar alguna cosa del que buscava, fins que el 1979 va traspassar amb 41 anys.

foto Peterborough K

Angus i Hettie MacLise, embarassada d’Ossian, a NYC – la foto és de Warhol 

(cortesia de Billy Name Collection)

El 1976 va fer una lectura dels seus poemes al The Millennium Poetry & Multimedia Performance de Nova York el 16 de setembre i és aquest enregistrament que ara ha sigut editat – esgotadíssim en un plis-plas – copiat directament del master pel segell que te l’activista Beat René van der Voort i publicat per Counter Culture Chronicles. Se l'escolta alt i clar, com caldria ara sentir a molta gent.

Entremig de tota la palla que s’edita, apareix de tant en tant alguna cosa no solament d’una inqüestionable qualitat, sinó també d’una raresa espectacular.

GENERACIÓ COMPROMESA

D’ESQUITLLADA

Ha estat arrel de diferents aniversaris, com el de l’edició en català d’un dels seus llibres, L’Illa, o el del seu pas per Sant Feliu de Guíxols ara fa 40 anys, que aquests dies s’han escrit alguns articles dedicats a l’escriptor i poeta Robert Creeley.

Aquest home, nascut a Arlington, Massachussetts el 1926, de l'any 1951 al 1955 es va assentar a Banyalbufar, un poble de la serra de Tramuntana, a Mallorca, i va ser des d’aquí que va posar en marxa l’editorial Divers Press que editava obra de l’anomenada ‘tercera generació’ de poetes com Paul Blackburn o Robert Duncan i on dirigia la Black Mountain Rewiew, la revista on van començar a publicar el personal de la Beat Generation com Allen Ginsberg, William Burroughs o Lawrence Ferlinghetti.

Creeley a l’esquerra amb Ginsberg

La generació beat va ser un moviment dels anys cinquanta que va posar potes amunt la societat benestant nord-americana  i que encara avui, molta part d'aquesta, encara hi segueix. Amb les potes enlaire.

Allen DeLoach, Tom Pickard, Ron Silliman, Lawrence Ferlinghetti  i Creeley

Mercury Rev acompanyant a Robert Creeley llegint el seu poema So There

WILLIAM S. BURROUGHS

VIDES QUOTIDIANES

 

Dimecres va fer 100 anys de l’encarnació de Burroughs. La seva vida va ser la d’un explorador tranquil, com anant a càmara lenta per no perdre’s res. Coneixent la seva obra, vas intuint la seva capacitat de transgressió com la cosa més normal del món. Escriptor, activista i un dels caps de la generació beat i de la contracultura nord-americana que ens va deixar l’agost del 1997, llegant-nos una de les trajectòries més representatives de les dècades de transformació de la societat. La relació que va tenir amb la música per la seva gran influència en gent com Lennon, Dylan, Zappa, Waits, Bowie, Lou Reed o Patti Smith per citar-ne alguns, anècdotes com la seva aparició a la portada del Sgt.Pepper’s o darreres col·laboracions com la de l’EP Priest, ell recitant i Kurt Cobain creant un mur de feedback i distorsió, el convertia en un personatge real. 

 

d’esquerra a dreta Allen Ginsberg, Richard Seaver, Jeanette Seaver, Jean Genet i William Burroughs, Chicago, 1968 – fot.Michael Cooper

 

 

 

 

 

 

Coincidint amb aquest aniversari, la re-lectura de Yonqui, la seva primera novel·la originalment editada l’any 1953 amb el pseudònim de William Lee, entra com quan et queda un spaguetti penjant de la boca, d’una sola xuclada.

 

Un esvalotador intel·lectual dels que tan es troben a faltar.

 

2a. edició de la Bruguera – any 1981

 

 

pel·lícula del 2010 dirigida per Yony Leyser

(hi surten Iggy Pop, Patti Smith, Genesis P-Orridge, David Cronenberg entre molts alters – la música la posen Sonic Youth I la pròpia Smith)