LLIBRES
Fa un any per aquestes dates es va
publicar per primera vegada en català el famós llibre autobiogràfic de Jörg
Fauser, Matèria Primera. El 1986 deia
d’ell mateix: “Ni beques, ni premis, ni
ajuts públics, ni jurats, ni gremis o associacions d’escriptors, ni acadèmia,
ni capelleta; casat, però a part d’això, absolutament independent.”
La primera edició original data del
1984, tres anys abans de la seva mort en una autopista prop de Munic,
atropellat per un camió. Aquella nit havia celebrat el seu 43 aniversari en un
bar.
Hi ha multitud de frases, paràgrafs i
capítols sencers molt brillants. A la tercera pàgina del vint-i-u, esmenta en
mig d’una conversa amb William S. Burroughs a un dels artistes més genial i poc
convencional del segle XX:
Va triar-me les adreçes i es va adonar
que jo contemplava fascinat l’únic quadre de l’habitació. A primer cop d’ull
només era una impetuosa disposició de colors al voltant d’uns mots, però si ho
miraves més detingudament, hi descobries estructures i ritmes estranys que eren
variacions d’aquells mots.
-
És
de Brion Gysin, el pintor i representant del cut-up – va explicar Burroghs –. Hauria de contemplar-lo després de
prendre’s una substància psicodèlica, tot i que hauria de recomanar a molta
gent que no ho provi. Per a molts dels nostres contemporanis és millor que les
portes continuïn tancades.
Gysin va ser un dels impulsors de la
tècnica del cut-up. En una conversa
amb Burroughs a Paris, on van compartir hotel a finals dels cinquanta, Gysin li
va deixar anar que l’escriptura estava 50 anys endarrerida respecte a la
pintura. A partir d’aquí, Burroughs va començar a utilitzar la tècnica dels
retalls, del cut-up.
Entre altres històries, van col·laborar
en un llarg manuscrit que es deia The
Third Mind, en el seu moment es va desestimar el llançament i més tard va
sortir però molt retallat. Seva també és la recepta del Brownie d’Alice B. Toklas apareguda “per accident” en el llibre de
cuina d’aquesta dona, un brownie fet amb crema de marihuana. Per un dels
treballs que se’l coneix més és per l’increïble Dreamachine, l’invent que amb el tècnic en electrònica Ian
Sommerville, va posar en pràctica i que mitjançant el seu funcionament
stroboscòpic pot ajudar al viatge cap a l’interior d’un mateix i pot aportar
efectes similars als de la meditació. Sommerville mor d’un accident de cotxe el
1976. Gysin mor el 1986 d’un càncer de pulmó.
Gysin
i Burroughs experimentant
(fot.Charles Gatewood)
Se’l considera una font d’inspiració de
tota la generació beat i més cap
aquí, de gent com Laurie Anderson, Genesis P-Orridge, John Zorn, Mick Jagger o
el mateix Brian Jones per citar-ne
uns pocs.
