BARDO POND – “VOLUME 9”

HIPNÒTIC SO

ALTRES REGISTRES

Per parlar de Bardo Pond, hem de seure en respectuosa postura. Les seves obres estan impreses de sagrada inspiració.

La banda noise sorgida a Filadèlfia una nit de 1991ha llançat a finals d’aquest febrer Volume 9, que com el seu nom indica, és el novè d’una sèrie de llançaments que van començar amb Volume 1 el 2000, de preses descartades, improvisacions i coses semblants. 

Tots van ser editats en CDr i petites tirades de forma totalment independent, però des de l’anterior, i aquest, Fire Records els hi ha llançat en vinil només decidir l’edició. Senyalem això, perquè el mateix segell porta ja des de 2021 reeditant-los, des del primer volum, també en el mateix preuat format.

Es fa difícil exposar les variants entre els diferents volums. Amb aquest Volume 9, potser aporten una audició més de composicions concretes, no tant com d’un recull de talls gairebé només per a col·leccionistes. Amb les guitarres dels germans John i Michael Gibbons hi trobem contrarestant en les oscil·lacions i les batzegades vibracionals, la flauta d’Isobel Sollenberger i també al percussionista Michael Zanghi (The Kurt Vile & The Violators / The War On Drugs) amb la tabla i altres instruments de percussió manuals.

A més de Conjunctio i The Nine Doubts, hi trobem dues versions del mateix tema, War Is Over. La primera, curta, resum de la segona, de 21 minuts que s’acaba convertint en una declaració de principis i una psicodèlica experiència, única. Es va enregistrar el 2006 en un espai de l’edifici Lemur House de Filadèlfia, avui reconvertit, millor ni saber en què. Entrem en hipnosi.

PEANUTS, ALGUNS REGISTRES HISTÒRICS

COMMEMORACIÓ

ALTRES EDICIONS

És igual de famós que una pop-start. De important, casi. A Charlie Brown – i de retruc tota la colla pessigolla que l’acompanyava – li devem una de les curiositats culturals que ens pot ajudar a entendre l’estat actual de les coses

Convertit en un personatge icònic de la cultura pop de principis de la segona meitat del segle passat, les tires de còmic es va començar a publicar el 1950 pel gran Charles M. Schulz. Però no va ser fins que es van plantejar fer un documental sobre el personatge, que van contactar amb Vince Guaraldi per a què hi poses música. A partir d’aquí, una sèrie de dibuixos animats per al públic infantil – i no tant infantil – passava a tenir una banda sonora d’exquisit jazz.

En motiu dels 70 anys, Craft Recordings llançarà dos vinils d’edició limitada de 2500 unitats: Collectible Peanuts Greatest Hits, el 24 de juliol i Peanuts Portraits el 21 d’agost. Inclou algunes de les primeres composicions, com Baseball Theme originalment editat el 1964 en el disc Jazz Impressions Of A Boy Named Charlie Brown. O peces raretes com Little Birdie, escrita per l’especial del 1973 A Charlie Brown Thanksgiving, amb veus del mateix Guaraldi. També clàssics com Linus And Lucy o Great Pumpkin Waltz. Vince Guaraldi, amb una impressionant carrera, va traspassar el 1976 amb 47 anys víctima del que abans se’n deia un atac de cor. 

PLASTIC IDEAS, AMB LA TORRE GÀLATA AL FONS

NOUS REGISTRES

A traves del director turc Fatih Akin i la seva pel·lícula Gegen Die Wand (2004) vaig arribar al també seu Crossing the Bridge: The Sound Of Istanbul (2005)

Un meravellós documental protagonitzat per Alexander Hacke (Einstürsende Neubaten) patejant-se la ciutat a la recerca de la diversitat de sons que la inunden. I d’aquestes visualitzacions, a enganxar-me als sons de la metròpoli de l’estret del Bòsfor. De totes les seves parts, emergeixen un fotimer de sons. Cada un amb els seu matís.

Tota obra però, ha de tenir el seu propi segell. Aquesta característica pot venir donada per diferents imputs i sempre per sumar. És el cas de Plastic Ideas que les atmosferes que dibuixen amb el seu indie-pop van reforçades pels sinuosos i fascinants aromes turcs. Des de casa seva a Istanbul, Berkan Çalışkan va sembrar la llavor de la banda composant la majoria de temes. El març del 2019 va editar un primer senzill, Geceleri Daha Endise Verici Olur i el maig un segon, aquest ja amb Mevzu Records. Birden Uyandim n’és el tercer single previ al llançament de l’àlbum. El màgic perfil de les mesquites vistes des del pont de Gàlata segur que l’hauran inspirat.

RALEIGH DAYS, PER DISTREURE AL PERSONAL

ALTRES EDICIONS

Els meravellosos locus d’Archers Of Load de nou son noticia

Algun dia, diuen que trauran nou disc, i mentre no arriba, que segurament serem ja totes mortes, llencen aquest nou tema després de 22 anys de pensar-s’ho. Responsables de part de la història musical dels 90 amb quatre discos imprescindibles rasposos com una llima consumida, mantenen el seu particular pols bromista amb les afeccionades musiqueres.

Sobre Raleigh Days, Eric Bachmann ha explicat (soc incapaç de traduir de l’original i que tingui sentit): ‘I built a birdhouse on the back of my van. The seeds of "Raleigh Days" were spit out of the circular opening on the front of this birdhouse by an angry cardinal. One day last summer, as we were barreling down the highway hell-bent for leather, this antagonistic little redbird stuck her head in through the back window and exclaimed, "Great songs often come out so easily that they practically write themselves. I tried to help you, but you idiots ruined it; and now you're going to have to finish it all by yourselves!" Then, in a white-hot flash, we smashed head-on at 130 mph into an 18-wheeler carrying a herd of giant elk. It was all blood, fire, fur, and feathers snowing down through that old familiar smell of boiling oil and scorched earth. Fortunately — after I regained consciousness — I was able to make guitar picks from some shards of elk antler I found scattered around the accident site. It wasn't planned per se, but it just kind of worked out that I used one of these picks to track my guitar part on "Raleigh Days," and I think it sounds pretty good’.

Han iniciat una gira que els portarà per diferents sales dels USA fins ben entrat l’estiu.

PARAR L'ORELLA, COM MENDINI

ARCHITETTURA SUSSURRANTE DI ALESSANDRO MENDINI

ALTRES EDICIONS

El 1983, l’arquitecte i dissenyador Alessandro Mendini va llançar 2000 unitats d’un disc que es deia Architettura Sussurrante. 

Un disc que, no cal dir-ho, no va tenir massa ressò. Animats per aquesta acollida, des de Florencia, l’ Industrie Discografiche Lacerba agafa el llistó i reedita el disc per poder tornar a escoltar l’audio-drama de Magazzini Criminali, l’anunci de Maurizio Marsico, la cançó de bressol cantada pel propi Mendini o l’electro-pop de l’època, rollo Matia Bazar, per la representativa veu dels 80 d’Antonella Ruggiero. Aquesta re-edició ve amb nou disseny gràfic, obra de Anti-B Design amb seu a New York, n’hi ha 300 còpies.

Arrel del llançament i dins dels propòsits de desacoblar el disseny dels seus aspectes industrials i consumistes, Mendini va escriure: ‘Si apropem l’orella a les parets d’una habitació, ens transmeten el seu missatge, la seva ‘architettura sussurrante’ el cant acumulat per les generacions que dins d’aquelles parets van experimentar vida imort, alegria i dolor. Aquest és el significat de la col·lecció de cançons, dictats i sons d’aquest disc’. Els de l’Ikea deuen flipar.

a la Biennale de Venècia el 1980 

El 1983 i per la festa commemorativa del seu 5è aniversari, la revista editada a Barcelona ON Diseño, va treure un single+poster que anava de la mà del mateix Mendini amb els temes Alchimia - Non Lo So i Ya Mama. Aleshores anàvem molt a l’una.

MATTHEW SWEET ENTREGA KIMI GA SUKI PER FI EN VINIL

ALTRES EDICIONS

A prop de fer els 55, Matthew Sweet disposa d’un llarg i brillant recorregut discogràfic i se li augura un futur que amb seguretat aportarà encara grates sorpreses.

Mentre s’ho va pensant es distreu tancant episodis com aquesta reedició. L’àlbum Kimi Ga Suki (2003) va ser enregistrat amb la formació Girlfriend, Richard Lloyd (guitarra), Greg Leisz (guitarra) i Ric Menck (bateria) i es va editar en format CD exclusivament al Japó, com una mena de regal cap a la tremenda fidelitat i amor que li proferien els habitants de l’illa. Unes setmanes després, la discogràfica no se’n va poder estar i el van editar a Nord-Amèrica, però també en CD. Finalment aquest mes d’agost surt en format vinil.

En la ressenya que feia Pitchfork del disc, creaven un paral·lelisme entre aquest disc i Lost in Translation, la pel·lícula de Sofia Coppola, les dues obres del mateix 2003. Fa 16 anys que els nord-americans ja flipaven amb Tokio i la cultura japonesa. Sayonara.

SEGUINT EL RASTRE D’ANGUS MACLISE

ANGUS MACLISE – THE KATHMANDU CYCLE

ALTRES EDICIONS

Hi havia una vegada un percussionista nascut en un lloc perdut de Connecticut que donant tombs va acabar tocant la percussió a la mítica Velvet Underground, que és pel que totes bàsicament el coneixem. Angus MacLise va ser però un dels grans de la contracultura dels seixanta i setanta, membre de The Theatre of Eternal Music de La Monte Young, de les primeres incursions de Fluxus, co-fundador de la Dead Language Press i de la Spirit Catcher, la llegendària llibreria que va també co-fundar a Kathmandu on va anar a parar després de viure una temporada a San Francisco, tot això i més. Allà a Kathmandu és on potser va trobar alguna cosa del que buscava, fins que el 1979 va traspassar amb 41 anys.

foto Peterborough K

Angus i Hettie MacLise, embarassada d’Ossian, a NYC – la foto és de Warhol 

(cortesia de Billy Name Collection)

El 1976 va fer una lectura dels seus poemes al The Millennium Poetry & Multimedia Performance de Nova York el 16 de setembre i és aquest enregistrament que ara ha sigut editat – esgotadíssim en un plis-plas – copiat directament del master pel segell que te l’activista Beat René van der Voort i publicat per Counter Culture Chronicles. Se l'escolta alt i clar, com caldria ara sentir a molta gent.

Entremig de tota la palla que s’edita, apareix de tant en tant alguna cosa no solament d’una inqüestionable qualitat, sinó també d’una raresa espectacular.

RIVERS CUOMO, INESGOTABLE MENT POP

ALTRES EDICIONS

Rivers Cuomo, el carismàtic frontman de Weezer, ha llançat aquest nou tema de collita pròpia, Two Broken Hearts, acompanyat d’un vídeo ple del que en diuen ‘memes’. Amb Weezer té previst treure a principis de març The Black Album, el nou i com sempre esperat disc de la colossal banda de Los Angeles.

No sabem en què acabarà això.

THE HELIO SEQUENCE, 10 ANYS QUE VAN FER EL CIM

ALTRES EDICIONS

A vegades surten discos més rodons del què son, com aquest Keep Your Eyes Ahead editat ara fa 10 anys i que Sub Pop reedita en el que diuen format de luxe i tota la pesca. El disc és ple d’afables clàssics que s’escolten amb la mateixa facilitat que respires l’aire contaminat. Benjamin Weikel i Brandon Summers ajuden a que ho sembli menys. 

OZEAN, SHOEGAZE EN ESTAT PUR

ALTRES EDICIONS

No fotem. S’acostuma a barrejar. Sinó, s’ha de vigilar amb les addiccions que ens arriben sense contaminar. Casi un quart d’hora de shoegaze en estat pur.

Els nord-americans Ozean van sorgir el 1991 de la trobada a partir d'un anunci d'Eric Shea (guitarra) amb Mike Prosenko (guitarra) que hi van posar la llavor. Desprès se’ls hi va afegir Lisa Baer (veu) i Mark Baldwin (baix i bateria). Hi ha poques bandes que editant tan poc, arribin a tenir un ressò tan gran. Tan poc vol dir una cassette amb tres cançons. 

Enregistrat el 1992, originalment en van editar 50 unitats l’any següent. El 2016 es va remesclar i posar en solfa editant el resultat en format 12” el 2017. Capes de reverberació, guitarres brillants sobre melodies cristal·lines. Contemporànis d’Slowdive, Ride, Lush... què els hi va passar? I del tot es va ben fondre el 1997 amb el prematur traspàs de Mark Baldwin.

(fot. Kylee Swenson Gordon)

EL GODARD MÉS INÈDIT

ALTRES EDICIONS

Aquest 18 de maig sortirà un enregistrament fora del comú. Capricis sonors captats des del davant i el darrere de la camara d’un dels mestres cineastes del segle passat. El sempre inquiet i actiu grup audiovisual amb seu a Berlin, Soundwalk Collective, ha pogut ficar-hi mà als arxius personals del director, del que n’ha sortit el seu darrer treball, What We Leave Behind. 

Des del col·lectiu, Stephan Crasneanscki explicava: ‘Hi havia caixes plenes de sons, paraules, caos i silencis. És una composició musical feta de petits trossos de vida... i cada so te el seu propi valor.’ El llançament va acompanyat de fotografies inèdites del mateix arxiu i d’una sèrie de curtmetratges.

ROYAL TRUX A ESCENA

ALTRES EDICIONS

Abans que els Raveonettes, The Kills o White Stripes, per dir-ne tres de coneguts, n’hi va haver un de duet que cap dels vinguts després li ha fet ombra. Royal Trux eren Neil Hagerty que venia dels Pussy Galore que com que en un galliner no hi poden haver dos galls, va marxar per esplaiar-se amb la seva companya Jennifer Herrema.

Van inaugurar amb un disc homònim el 1988 i li van seguir un quants elepes, algun de magnífic i digna d’aparèixer a les llistes que justament no surten.

Ara la discogràfica independent nord-americana Fat Possum reeditarà en digital entre març, abril i maig des d’aquest primer fins Pound For Pound llançat el 2000, també han anunciat l’enregistrament de nou material, cosa que no feien des d’aquest mateix any i una gira que els portarà a Europa.

Els treballs reeditats seran Royal Trux (1988), Hand of Glory (1989), Twin Infinitives (1990), S/T (1992), Cats and Dogs (1993), Accelerator (1998), 3-Song EP (1998) Veterans of Disorder (1999), Pound For Pound (2000) i Radio Video EP (2000). Ni Thank You (1995) ni Sweet Sixteen (1997), ambdós editats els seu dia per Virgin, no hi figuren.

fot. Eleanor Hardwick

VEU LA LLUM EL DARRER DE PIERRE HENRY

ALTRES EDICIONS

Per celebrar els 90 anys que hauria fet aquest desembre passat, Pierre Henry havia preparat un cofre amb 12 CD’s amb el nom de Polyphonies (Decca), amb una selecció d’obres compostes entre 1950 i 2016 que recopila 29 obres i inclou 9 d’inèdites, com Kyldex (1973), Pleins Jeux (2008), Études Transcendantes Pour Un Piano Imaginaire (2015) o Chronicles Terriennes (2016) i inclou el corresponent llibret amb 112 pàgines.

Totes les composicions editades en aquest cofre, van estar re-masteritzades especialment per aquesta edició a l’Studio Son/Ré pel mateix Pierre Henry. Va traspassar el juliol, mesos abans del seu aniversari. Llàstima que no va ser a temps de veure-ho.