PEANUTS, ALGUNS REGISTRES HISTÒRICS

COMMEMORACIÓ

ALTRES EDICIONS

És igual de famós que una pop-start. De important, casi. A Charlie Brown – i de retruc tota la colla pessigolla que l’acompanyava – li devem una de les curiositats culturals que ens pot ajudar a entendre l’estat actual de les coses

Convertit en un personatge icònic de la cultura pop de principis de la segona meitat del segle passat, les tires de còmic es va començar a publicar el 1950 pel gran Charles M. Schulz. Però no va ser fins que es van plantejar fer un documental sobre el personatge, que van contactar amb Vince Guaraldi per a què hi poses música. A partir d’aquí, una sèrie de dibuixos animats per al públic infantil – i no tant infantil – passava a tenir una banda sonora d’exquisit jazz.

En motiu dels 70 anys, Craft Recordings llançarà dos vinils d’edició limitada de 2500 unitats: Collectible Peanuts Greatest Hits, el 24 de juliol i Peanuts Portraits el 21 d’agost. Inclou algunes de les primeres composicions, com Baseball Theme originalment editat el 1964 en el disc Jazz Impressions Of A Boy Named Charlie Brown. O peces raretes com Little Birdie, escrita per l’especial del 1973 A Charlie Brown Thanksgiving, amb veus del mateix Guaraldi. També clàssics com Linus And Lucy o Great Pumpkin Waltz. Vince Guaraldi, amb una impressionant carrera, va traspassar el 1976 amb 47 anys víctima del que abans se’n deia un atac de cor. 

THE ZOMBIES, ETERNS

ALTRES REGISTRES

Mai està fora de lloc parlar, escoltar o contagiar-se amb una de les més clàssiques bandes de pop que hi ha hagut: The Zombies

Com tantes altres del grup d’essencials, l’assunto de les reedicions és un no parar. Com sigui, Craft Recordings reedita, en vinil, tres dels seus discos. L’imprescindible homònim del 1965, amb els eterns She’s Not There i Tell Her No, el recopilatori I Love You i el semi-oficial RIP creat a partir de l’èxit de Time Of The Season que inclou alguns darrers enregistraments com Imagine The Swan o If It Don’t Work Out. Aquest havia de sortir el 1969, però per aquelles coses de ves a saber què, es va cancel·lar, editant-se per primera vegada al Japó l’any 2000.

1965 - David Wedgbury - copyright National Portrait Gallery

El teclat de Rod Argent, la veu de Colin Blunstone, la guitarra de Paul Atkinson, el baix de Chris White i la bateria de Hugh Grundy, van posar els ingredients de l’elixir que encara avui manté els efectes. La banda de Saint Albans va treure aquest homònim que ara es reedita a finals d’aquest mes i l’imprescindible Odessey And Oracle el 1968. Amb dos discos en van tenir més que suficient. Llegendaris.