Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Merge Records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Merge Records. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de juny del 2024

HONESTEDAT i FRANQUESA

QUIVERS – “OYSTER CUTS”

A LA VISTA

Amb el nou disc, Quivers mostren que mantenen intacte el seu amor per les bandes que van fer visible el camí cap al regne de les veus i guitarres lluminoses.

La banda de Naarm (Melbourne) aporta a aquest univers paral·lel, un disc que és el resultat de comprendre allò que tenim tendència a oblidar: el ressorgiment després del dolor que és la pèrdua de temps elevada al quadrat.

Estan compromesos entre ells a tirar endavant malgrat els obstacles que la vida els va posant al davant. Amb aquest Oyster Cuts, Sam Nicholson (veu, guitarra, teclats), Michael Panton (veu, guitarra) Bella Quinlan (baix, veu) i Holly Thomas (bateria, veu) es mantenen en el carril, però s’apropen a les bandes amb harmonies més brutes i arriscades. Està enregistrat als Woodstock Studios i The Aviary & Matt’s House, amb producció a càrrec de Matthew Redlich. Sortirà la segona setmana d’agost via Merge Records.


D’aquest clip pel primer tema compartit, aquest Apparition de ritme gronxador la banda explica: ‘La cançó va de intentar seguir endavant inclús mentre portes els teus fantasmes a sobre. El videoclip el vam fer nosaltres mateixos en un parell de dies, amb una Handicam que ens van deixar. Emocionats per estar a Merge, vam pensar que el millor era entregar un videoclip de cost 0 i ser el què som, encara que fos disfressats de mussols fantasma’... és que hi ha fantasmes per triar i remenar.






         

dimecres, 13 de març del 2024

CAMERA OBSCURA – “LOOK TO THE EAST, LOOK TO THE WEST”

NOU DISC D’UNA DE LES ESSENCIALS

A LA VISTA

Segurament serem dels darrers a comentar el “retorn” d’una de les bandes de Glasgow més mimades. Però tot arriba.

Porten més de 25 anys sent el vaixell insígnia del pop tou, dit amb tot el carinyo del món. Camera Obscura ha aportat una de les grans pàgines de la música pop des de finals de la dècada passada... fins fa 11 anys, que van parar màquines al perdre a Carey Lander, la que era teclista de la banda des de 2002 i que va traspassar d’un càncer d’ossos el 2015.

(fot Robert Perry)

El record perdura, però afortunadament el dolor amb el temps afluixa i et permet recuperar l’ànim i l’habilitat per crear de nou. A primers de maig via Merge Records, sortirà aquest esperat àlbum. Li han posat Look To The East, Look To The West i l’ha produït Jari Haapalainen, que ja havia treballat amb ells en alguns àlbums anteriors. La cantant i guitarra Tracyanne Campbell la qualifica com la seva obra més sofisticada.


A partir de 2019, van començar a fer alguns directes per Glasgow i rodalies, de manera que van fitxar a Donna Maciocia pels teclats i des de llavors que s’ha convertit en membre regular al costat dels veterans Campbell, Kenny McKeeve, Gavin Dunbar i Lee Thomson.

Han compartit un parell de temes, la irresistible balada We’re Going To Make It In A Mann’s World i aquest Big Love, del que en un comunicat apunten que vol ser un tribut al cantant country que va tenir una vida de combustió ràpida Waylon Jennings, i també una picada d’ullet a Sandy Denny

Tracyanne Campbell la descriu com ‘una cançó sobre no mirar enrere, tenir fe en el present i el futur’.

A continuació de la sortida del disc, s’embranquen en una mini gira de 8 o 9 dates per Anglaterra i Escòcia. Gràcies a Déu, pel Primavera Poum estaran de gira pels EEUU. Així que sorgeix la pregunta: tindrem sort i els podrem veure més endavant, presentant el nou disc per aquí en sala? 






dijous, 11 de gener del 2024

COMPARTIR EXPERIÈNCIES

MARY TIMONY – “UNTAME THE TIGER”

NOU REGISTRE

Estem de sort, la músic de Washington D.C. Mary Timony ens presenta finalment, el seu primer treball en solitari en 15 anys.

Timony es troba al darrera de nombroses bandes, la primerenca i influent all-female Autoclave, dels imprescindibles Helium, de The Spells, l’aventura amb Carrie Brownstein (Sleater- Kinney), de Wild Flag, Ex Hex, i tants altres episodis que l’han convertida en una llegenda viva.

L’àlbum es diu Untame The Tiger i sortirà cap a finals de febrer via Merge Records. El va enregistrar durant un període de dos anys a Baltimore, a The Magpie Cage Recording Studio de J. Robbins, mentre exercia de cuidadora dels seus pares malalts: ‘És pel més difícil que he passat. Cada setmana havia de gestionar una nova crisi’, explica. ‘Vaig adonar-me de que he de controlar les coses que pugui. Com que estava prenent decisions impossibles en nom d’ells, les eleccions creatives semblaven més fàcils de portar. El disc es va convertir en la meva àncora’.


Després de Dominoes, comparteix aquest segon tema, The Guest. Una increïble i preciosa balada sobre la injustament denostada soledat. S’acompanya de Brian Betancourt (baix), David Christian (bateria) i Betsy Wright i Dennis Kane als cors. Comenta sobre la cançó: ‘M’imaginava a la soledat com una hoste de la casa que continua trucant a la porta. Vaig pensar que seria graciós dir que la soledat és l’única que sempre torna’. Afortunadament.









dijous, 31 d’agost del 2023

FORMES RESOLUTIVES

NOU REGISTRE

Quan es tenen les coses clares, no val la pena donar-hi més voltes i precisament, Will Butler, no es gens cagadubtes

Després de Generations vaig sospesar la possibilitat de fer un disc en solitari una mica especial, jo sol en el soterrani i aquest rotllo. Però a poc a poc, em vaig adonar que el que realment volia era fer tot el contrari’ explica Butler.

I no s’ho va pensar dues vegades. A més, la solució la tenia a casa. Va parlar amb la seva dona, Jenny Shore, que amb sa germana Julie, o sigui, la cunyada, amb Sara Dobbs i Miles Francis conformen Sister Squares, la banda amb la que decideix fer aquesta alguna cosa diferent. ‘No havíem de parlar gaire sobre com fer les coses, doncs a mesura que anaven passant, la música fluïa entre nosaltres’ ha comentat Miles Francis, ex-bateria d’Antibalas, grup que també va fer de teloner dels Arcade Fire.

L’ex-membre d’Arcade Fire – germà de Win Butler, el cap visible – abans d’aquest àlbum compartit, te a la seva cartera tres discos editats en solitari: Policy (2015), Friday Night (2016) i Generations (2020) tots amb Merge Records, el mateix segell amb el que a finals de setembre debuta com a WILL BUTLER + SISTER SQUARES amb aquest àlbum homònim.

Porten compartits 3 singles. Fa un parell de dies que ha caigut el quart, aquest Stop Talking, del que diuen ‘La cançó és plena de recança cap a la parella i la parella diu: No hi ha res pel que patir i a més, atura’t, deixa de tenir paranoies. No és exactament això, però sí alguna cosa de semblant’.

Aquesta tardor estaran tocant per algunes ciutats de nord-amèrica i després enllacen amb alguns concerts per Europa.


A la vegada, s’estrenarà Stereophonic, l’obra de teatre a la que Butler li ha posat música. També està treballant en la música de la propera pel·lícula de Woody Harrelson i Owen Wilson, Lips Like Sugar, dirigida per Brantley Gutierrez, sobre els Jocs Olímpics de 1984 a Los Angeles, amb el submón de la ciutat com a escenari. Massa feina? No ens estranya que les cançons del disc s’assemblin, una mica, a la seva ex-banda. Qui ho ha dit???





dijous, 6 de juliol del 2023

RES ÉS EL QUE SEMBLA

NOU REGISTRE

The Clientele continuen fent cançons marca de la casa: deliciós pop alimentat de les millors fonts

Després de set anys del darrer treball, tenen enllestit nou àlbum a punt per aquest final de mes, via Merge Records. Porta per nom I Am Not There Anymore i conté dinou noves cançons de les que el cap visible de la banda, Alasdair MacLean diu que ‘és un salt cap a endavant i cap a un costat’. Les lletres del disc, s’han inspirat en els records de la mort de la seva mare succeïda el 1997. Això del dol, cadascú ho porta com ho porta. ‘Tracta del record de la infantesa, però al mateix temps de la impossibilitat de recordar realment la infantesa... o inclús saber qui o què ets’ explica MacLean.

(fot Andy Willsher)

Han compartit tres temes, Dying In May, Claire’s Not Real i aquest Blue Over Blue que va ser el primer single. En aquests moments, està d’un misticisme especialment agut. Diu que amb aquesta nova entrega, ha pretès evocar ‘la sensació de no ser real’. Si seguim per aquí, potser acabin traient el primer no disc.







divendres, 31 de juliol del 2020

IAN SVENONIUS TAMBÉ ES DECLARA CULPABLE D’ASSETJAMENT

EFECTES COL·LATERALS 

És trist que es parli més que mai d'un music de talent a partir d'unes declaracions, en comptes de per la seva obra. Desafortunadament per ell, és així, i ara li toca el rebre

Divendres passat, Ian Svenonius es va sincerar i penjava  i despenjava minuts després a Instagram, això: ‘Vull utilitzar aquest lloc per dir que dono suport a les víctimes que estan declarant per erradicar l’abús i dir que jo també he sigut un dels culpables. Que, a través del meu narcisisme, egocentrisme i irreflexió, he actuat de forma esgarrifosa. He fet que persones que m’importen i respecto es sentin malament, he sigut completament inapropiat amb les dones... A qualsevol que hagi fet sentir malament o incòmode, em disculpo sincerament i em poso a la teva disposició. Sempre vaig pensar que era un revolucionari i ara el meu acte revolucionari és la auto-immolació’. Des de llavors, la seva pàgina a Instagram s’ha fet privada.

amb Chain & The Gang el 18 de febrer de 2018 a Barcelona

La discogràfica Merge Records ja ha fet saber en un comunicat que retirarà tot el material d’ell de les plataformes digitals, així com tot el físic de les botigues. Diuen que les darreres acusacions al voltant de les bandes de Burger Records el van fer reflexionar i va desencadenar l’auto-acusació pública del veterà músic mestre de cerimònies de bandes com Make-Up, Nation Of Ulyses, Chain And The Gang o més cap aquí amb Escape-ism. Sabem que no passarà ràpid, però les formes abusives, totes, han d’acabar-se.

La seva declaració completa:

BURN BABY BURN : the trash fire burning through underground music is long overdue. It is not happening in other spheres of the music industry. It is unique to the underground rock music scene because this scene is predicated on the concepts of access, participation, respect, and honesty. It rejects the capitalist models of hierarchy and exploitation. For all of the degenerate posturing of the punk progenitors, we exist in a highly moral scene where accountability is paramount. Accountability takes many forms and faces; at one time this manifested in fairness of pricing of records and concerts, or all ages shows where anyone could enter. Record labels that were accountable. This battle is over; the fans are few and most labels and money are gone.

Now the scene must address personal behavior. The interactions between people. As a lifelong punk i am permeated in the myths of rock. While we loathe the rock prescriptions of misogyny, power imbalance, sexual objectification, et al, we have also lionized the exploits of the greatest public degenerates (outside of politics, industry &military), the top sinners, the scum and the perverts and, at times i too have manifested aspects of their tawdry behavior. I want to use this forum to say that i support people speaking out for the eradication of abusive predatory modes and also that i am absolutely one of the guilty parties. That, through my narcissism, egotism, and thoughtlessness, i have acted the creep. That i have made people i cared about and respected feel terrible, have been completely inappropriate to women. While this may seem like virtue signaling, its not. We are interested in creating an accountable world where this kind of dialogue isn’t necessary . To anyone i have made feel bad or uncomfortable, i sincerely apologize and throw myself at your mercy. I always believed that i was a revolutionary and now my revolutionary act is self immolation. If rock ‘n’ roll behaves like its mortal enemy — the imperial war machine and the capitalist consumer cannibal factory, then it must be eradicated, burned, destroyed. So it can be borne again, free of the pollution that has infected it since its inception.

...i l’acció de Merge Records:

dilluns, 24 de febrer del 2020

RALEIGH DAYS, PER DISTREURE AL PERSONAL

ALTRES EDICIONS

Els meravellosos locus d’Archers Of Load de nou son noticia

Algun dia, diuen que trauran nou disc, i mentre no arriba, que segurament serem ja totes mortes, llencen aquest nou tema després de 22 anys de pensar-s’ho. Responsables de part de la història musical dels 90 amb quatre discos imprescindibles rasposos com una llima consumida, mantenen el seu particular pols bromista amb les afeccionades musiqueres.

Sobre Raleigh Days, Eric Bachmann ha explicat (soc incapaç de traduir de l’original i que tingui sentit): I built a birdhouse on the back of my van. The seeds of "Raleigh Days" were spit out of the circular opening on the front of this birdhouse by an angry cardinal. One day last summer, as we were barreling down the highway hell-bent for leather, this antagonistic little redbird stuck her head in through the back window and exclaimed, "Great songs often come out so easily that they practically write themselves. I tried to help you, but you idiots ruined it; and now you're going to have to finish it all by yourselves!" Then, in a white-hot flash, we smashed head-on at 130 mph into an 18-wheeler carrying a herd of giant elk. It was all blood, fire, fur, and feathers snowing down through that old familiar smell of boiling oil and scorched earth. Fortunately — after I regained consciousness — I was able to make guitar picks from some shards of elk antler I found scattered around the accident site. It wasn't planned per se, but it just kind of worked out that I used one of these picks to track my guitar part on "Raleigh Days," and I think it sounds pretty good’.

Han iniciat una gira que els portarà per diferents sales dels USA fins ben entrat l’estiu.



dissabte, 7 de setembre del 2019

REDD KROSS, MÉS CLÀSSICS QUE MAI

AL CISTELL

Fa uns dies que ha sortit, amb enigmàtic nom i portada, el darrer àlbum de Redd Kross

Beyond The Door (Merge Records) és el vuitè album dels germans Steve i Jeffe McDonald d’un camí començat el 1978, amb 11 i 14 anys. Afortunadament, els seus onze temes mantenen intacta tot l’esperit inicial de la banda. Comencen el disc amb una versió de The Party, la cançó principal de la fantàstica pel·lícula de Peter Sellers.


I el tanquen amb una de When Do I Get To Sing ‘My Way’ dels gloriosos Sparks, dels també germans Ron i Russell Mael, amb qui l’Steve va estar tocant del 2004 al 2009 mentre tenia a la banda en els boxes. És un tema que anava inclòs en el Gratuitous Sax & Senseless Violins del 1994 i que al meu entendre posa un punt reivindicatiu d’un glamour que s’ha apagat.

Amb bandes com ells, podríem pensar que la flama encara es manté encesa.




dijous, 28 de desembre del 2017

SUPER SUPERCHUNK

WHAT A TIME TO BE ALIVE (MERGE RECORDS)
NOU REGISTRE

Tenen disc apunt pel 16 de febrer editat per Merge Records amb qui es deuen trobar a gust vist que van repetint. Hi col·laboren Katie Crutchfield, Stephin Merritt, Sabrina Ellis, Skylar Gudasz i David Bazan. Impossible que surti malament.

El fenomen nord-americà Superchunk, és d’aquells petits detalls que m’alegren l’existència. Son com els Yo La Tengo, versió menys intel·lectual. D’aquest tipus de banda que me’ls imagino sopant a casa, cosa força improbable, d’altre banda.




Han anat avisant que la cosa estava llesta, els temes I Got Cut i Break The Glass eren prou convincents i aquest és el darrer avançament.

Volum al màxim i totes a punt. I dempeus. 



diumenge, 26 de novembre del 2017

SVENONIUS TOT SOL

ESCAPE-ISM (IAN SVENONIUS) – Introduction To Escape-ism

NOUS REGISTRES


Ha influenciat a tot una generació, amb la musica – Nation Of Ulyses, Weird War, Cupid Car Club, The Make-Up – llibres i, perquè no posar-ho també, les seves particulars proclames. I aquesta ha sigut una bona mala influència que son les que compten. 


Ara finalment s’ha decidit a mostrar-se tot solet amb el nom d’Escape-ism. L’àlbum, Introduction To Escape-ism, va ser enregistrat en un 8 pistes, com no podia ser d’altre manera, i el llança Merge Records. Tot i l’originalitat pròpia, diu que s’emmiralla en les bandes antigues de rock’n’roll i que els millors grups son bandes de versions, com Spacemen 3 o The Gories

Quanta raó que té.




dilluns, 1 de maig del 2017

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO
WAXAHATCHEESilver
Dirigit per: Catherine Elicson


OUT IN THE STORM
2017 – MERGE RECORDS