Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Efectes Col·laterals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Efectes Col·laterals. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de juny del 2025

JA TRIGAVEN

THE DAVID LYNCH COLLECTION

EFECTES COL·LATERALS

Això de les subhastes no deixa de ser una manera fàcil i ràpida de fer quartos. També ho és de fer feliç algun fetitxista.

Un presumpte amic o familiar d’un famós, per uns sobrevalorat i per altres massa poc, ha decidit treure a subhasta uns quants objectes de tot el que van poder arreplegar del director de cine, productor i artista David Lynch, traspassat aquest passat mes de gener. Coses com una màquina de cafè, una cadira, eines que utilitzava al seu taller o la seva col·lecció de discos, o el que en quedi d’ella, sortiran a la palestra aquest dimecres que ve dia 18.

El xou es durà a terme a la ciutat de Gardena, California, en persona o en línia. Per a qui li interessi, la gestió la porta Julien’s Auctions i Turner Classic Movies i es pot veure més punxant aquí. Seran més de 450 objectes entre els que òbviament, també se’n trobaran de relacionats amb les seves pel·lícules, com la cortina o la catifa de Black Lodge del set de Twin Peaks, peces d’atrezzo de Mulholland Drive o una copia personal de 35 mm. d’Eraserhead.

La directora de Julien’s Auctions, Catherine Williamsom ha declarat: ‘Tenim l’honor de representar i oferir al públic per primera vegada aquesta increïble col·lecció d’objectes d’un dels cineastes més grans de tots els temps. Provenen directament de casa seva, del que a través de la seva obra, va despertar els nostres somnis més surrealistes, més imaginatius i col·lectius’.

No tothom pensa igual. Alguns dels seus seguidors, han expressat la seva decepció: ‘És realment depriment’. Com que no en traurem l’aigua clara, que cadascú faci el que li sembli i tinguem la festa en pau.



                        

divendres, 31 de juliol del 2020

IAN SVENONIUS TAMBÉ ES DECLARA CULPABLE D’ASSETJAMENT

EFECTES COL·LATERALS 

És trist que es parli més que mai d'un music de talent a partir d'unes declaracions, en comptes de per la seva obra. Desafortunadament per ell, és així, i ara li toca el rebre

Divendres passat, Ian Svenonius es va sincerar i penjava  i despenjava minuts després a Instagram, això: ‘Vull utilitzar aquest lloc per dir que dono suport a les víctimes que estan declarant per erradicar l’abús i dir que jo també he sigut un dels culpables. Que, a través del meu narcisisme, egocentrisme i irreflexió, he actuat de forma esgarrifosa. He fet que persones que m’importen i respecto es sentin malament, he sigut completament inapropiat amb les dones... A qualsevol que hagi fet sentir malament o incòmode, em disculpo sincerament i em poso a la teva disposició. Sempre vaig pensar que era un revolucionari i ara el meu acte revolucionari és la auto-immolació’. Des de llavors, la seva pàgina a Instagram s’ha fet privada.

amb Chain & The Gang el 18 de febrer de 2018 a Barcelona

La discogràfica Merge Records ja ha fet saber en un comunicat que retirarà tot el material d’ell de les plataformes digitals, així com tot el físic de les botigues. Diuen que les darreres acusacions al voltant de les bandes de Burger Records el van fer reflexionar i va desencadenar l’auto-acusació pública del veterà músic mestre de cerimònies de bandes com Make-Up, Nation Of Ulyses, Chain And The Gang o més cap aquí amb Escape-ism. Sabem que no passarà ràpid, però les formes abusives, totes, han d’acabar-se.

La seva declaració completa:

BURN BABY BURN : the trash fire burning through underground music is long overdue. It is not happening in other spheres of the music industry. It is unique to the underground rock music scene because this scene is predicated on the concepts of access, participation, respect, and honesty. It rejects the capitalist models of hierarchy and exploitation. For all of the degenerate posturing of the punk progenitors, we exist in a highly moral scene where accountability is paramount. Accountability takes many forms and faces; at one time this manifested in fairness of pricing of records and concerts, or all ages shows where anyone could enter. Record labels that were accountable. This battle is over; the fans are few and most labels and money are gone.

Now the scene must address personal behavior. The interactions between people. As a lifelong punk i am permeated in the myths of rock. While we loathe the rock prescriptions of misogyny, power imbalance, sexual objectification, et al, we have also lionized the exploits of the greatest public degenerates (outside of politics, industry &military), the top sinners, the scum and the perverts and, at times i too have manifested aspects of their tawdry behavior. I want to use this forum to say that i support people speaking out for the eradication of abusive predatory modes and also that i am absolutely one of the guilty parties. That, through my narcissism, egotism, and thoughtlessness, i have acted the creep. That i have made people i cared about and respected feel terrible, have been completely inappropriate to women. While this may seem like virtue signaling, its not. We are interested in creating an accountable world where this kind of dialogue isn’t necessary . To anyone i have made feel bad or uncomfortable, i sincerely apologize and throw myself at your mercy. I always believed that i was a revolutionary and now my revolutionary act is self immolation. If rock ‘n’ roll behaves like its mortal enemy — the imperial war machine and the capitalist consumer cannibal factory, then it must be eradicated, burned, destroyed. So it can be borne again, free of the pollution that has infected it since its inception.

...i l’acció de Merge Records:

dijous, 7 de maig del 2020

EL CAS DEL TROUBADOUR, UNA OCASIÓ MÉS


EFECTES COL·LATERALS

El famós club Troubadour de Los Angeles porta fent una campanya a traves de GoFundMe/Troubadour per poder tirar endavant

La seva actual propietària, Christine Karayan, filla d’Ed Karayan cofundador de la sala amb Doug Weston, pel fet d’estar dins la programació de la fase 4 ha explicat a Los Angeles Times que ‘això significa obrir entre mitjans i finals d’any i possiblement limitats a un 25% de l’aforament. No crec que pugui amb això’. Segurament no serà l’única.

Al Regne Unit han engegat una campanya similar SaveOurVenues per salvar a més de 500 locals de música. Diuen que ja han superat el milió de lliures. Hi ha donacions de Beggars Group, Amazon Music, Sony Music... i l’ajuntament de Londres. No fa bona pinta. En aquest cas, serà allò de canviar coses per a què no canviï res.

Si és cert que s’han acabat les subvencions – l’engalipada de l’estat del benestar – el que haurà tingut de bo això del coronavirus és que amb una mica de sort recuperarem les regnes d’algunes coses. Tret d’algun cas, els subsidis només serveixen per a que uns quants visquin amb la calma que donen els diners del papa, que quan ho considera oportú, reclama el cobro amb qüestions de dubtosa qualitat o afavorint interessos que no son precisament públics.  


dimecres, 4 de setembre del 2019

NINO BRAVO HI TORNA

CAMPI QUI PUGUI !

He d’estar preparada per a qualsevol cosa. Aquella cançó del valencià Nino Bravo que ha acabat ‘punxant’ l’animadora social del centre de dia cada dijous a la tarda, avui pot ser un producte de col·lecció per a les àvides cercadores de rareses i/o nostàlgiques espanyoles votants del PP. Encara que aquestes, dubto que s'assabentin.

Diu el text promocional: ‘Una curiositat, un single editat el 1969, No Debo Pensar En Tí, del Tom Jones espanyol, que el va disparar cap a una carrera professional que colpejava els cors de milions de mestresses de casa de parla hispana abans de la seva mort prematura i tràgica amb 28 anys...’ I això m’ha fet pensar: ara què escolten les mestresses de casa?

Llegit a la prestigiosa revista britànica Shindig! Desconec si s’anuncia en d’altres de similars, i la veritat, tampoc m’escarrassaré en esbrinar-ho.





diumenge, 7 de juliol del 2019

XIRINGUITOS


EFECTES COL·LATERALS

Quan parlem de turisme se’ns posen els pels de punta pensant en l’epidèmia de la massificació. Però hi ha d’altres destins per a les masses, que sense adonar-nos hem normalitzat i que a vegades van lligats de passada al del turisme per així poder fer doble de calaix: és el dels festivals de musica, apareguts com bolets al llarg i ample del país i que aquest cap de setmana n’hem tingut per donar i vendre.

N’hi ha hagut per a tots els gustos: l’indefinit Cruïlla, el Rock Fest BCN dels heavies, el d’havaneres de Calella, el Vida de Vilanova per als hipsters, el de Canet de l’indescriptible Mainat, que se sumen als permanents, com el de Peralada. I el proper cap de setmana, més. I així. Visca.

nou model de tenda de campanya per anar de festa



dimarts, 8 de gener del 2019

SLEATER-KINNEY, REFINADES?

EFECTES COL·LATERALS

Ha sigut la propia Annie Clark que ho ha escampat. L’assumpte és que el proper disc de les noies d’Olympia estarà produït per St.Vincent. Quin serà el resultat de la mescla d’ambdues entitats? El que està clar és que l’esperit Riot Grrrl dels inicis probablement quedi pel record. Les vides canvien, com molt bé deia Carrie Brownstein a Stereogum quan explicava que ara les cançons en comptes de sorgir en el soterrani de casa, sorgeixen mitjançant el mail. Llàstima que sempre canviïn en el mateix sentit.





dimarts, 24 de juliol del 2018

EL PEIX “NOEL”

EFECTES COL·LATERALS


No, no es tracta de la nova americanada de Disney que es dedica amb afany a fer que la vida encara sigui més patètica. És el nom que li van posar al peix volador amb que van obsequiar a l’ex-Oasis

fot. Santiago Bluguermann

Així, Liam Gallagher tancava el FIB d’aquest any d’una forma ben original, des del públic uns nois que passaven per allà, en mitat del set li van tirar un peix, ell, que atura el concert, comença a fer baixar sants i fins que no li van treure del davant no va acabar la feina. Coses dels festivals.

els senyorets del peix



divendres, 2 de març del 2018

"PALOMINO"


...O QUAN L’IMPORTANT ERA L’ACTITUD

EFECTES COL·LATERALS

Un dels barris que més personalitat aportava a la ciutat era el de la Barceloneta i tant a la seva essència com a l’home que li posava música, se’ls troba a faltar. Demà ja farà un any.




dimecres, 24 de gener del 2018

SUPERVIVÈNCIA

EFECTES COL·LATERALS


Tot està més que dit. Celebrem-ho i a la feina. 




dimecres, 17 de gener del 2018

ANN WILSON EN PLAN TRIST

EFECTES COL·LATERALS

Parlem molt de les influencies que han rebut les bandes que avui dominen la modernitat, es podria escriure una enciclopèdia de les d’abans de la guerra fent les comparacions tant en la música com en l’estètica. De totes elles, hi havia les que als anys setanta practicaven aquell pop-rock d’arrel genuïnament nord-americà, on imperava un so entre mansuet i agressiu, de guitarres cristal·lines. Una d’aquestes era Heart que a mitjans de la dècada es van menjar el món com en aquells dies s’acostumava a fer, sense tenir en compte el preu físic ni el material.


(fot. Steve Fossen)  

Ann (esq) i Nancy Wilson



Al capdavant hi havia les germanes Wilson, i de les dues, Ann, la gran, amb 67 anys i en actiu, ha anunciat que està treballant en un disc per retre honor als seus herois musicals...morts: ‘és un projecte que em ve molt de gust de fer: una col·lecció de cançons d’artistes traspassats els darrers temps: Leonard Cohen, David Bowie, Tom Petty i Chris Cornell, per dir-ne alguns’.

Sí, la veritat és que últimament ha sigut tremendo.





diumenge, 31 de desembre del 2017

BON ANY A TOTES!

EFECTES COL·LATERALS

M’han dit que avui he de llançar coses i fer lloc per les noves. Si no fos pel reuma... 

 "Els petits canvis, son poderosos". 
  Capità Enciam

 

dimecres, 20 de desembre del 2017

THE GO-GO’S A ESCENA

EFECTES COL·LATERALS

Si ets noia que para l’orella, al mateix temps que et surten els primers pels, escoltes i veneres un grup que, per pura casualitat, resulta ser el millor del món. Anys després, quan arriba el dia en que comences a estar fins al cap de munt d’aquells mateixos pels i estàs folrada de pasta, decideixes utilitzar-la per fer un musical dedicat a aquell grup que tant ajudaven a les teves hormones per aconseguir aquell estat inexplicable d’excitació.

És el que està fent Gwyneth Paltrow a partir de l’adaptació de Jeff Whitty, co-produir un musical que encara que es va estrenar a Oregón el 2015, aquesta primavera s’instal·larà a San Francisco per posteriorment fer el salt a Broadway. 

Gwyneth Paltrow al 'Glastonbury' el 2011

El musical està sota les ordres de Michael Mayer, que es veu que aquests afers, per ell es com bufar i fer ampolles, i es basa en un escrit del segle XVI de Sir Philip Sidney que es diu The Countess Of Pembroke’s Arcadia i que inclou les cançons de la banda.



Paltrow va néixer el 1972 a Los Angeles, la mateixa ciutat on deu anys després les Go-Go’s triomfarien amb aquells Beauty and The Beat (1981) i Vacation (1982). Però com és natural, amb el pas dels anys, la cosa es va anar espatllant fins a circumstàncies de 112



dimecres, 16 d’agost del 2017

CANÇONS DE L’ESTIU

EFECTES COL·LATERALS

Els que filosofen diuen que res canvia, que la vida son cicles i que tot es repeteix. I quanta raó tenen, sobre tot si acaba amb ‘ito’ de tontito, com El Chiringuito (1988) o el Despacito (2017) de marras.

Sota els efectes de la calor.






dimarts, 8 de novembre del 2016

EL BREXIT S’INTERPOSA ALS SMITHS

EFECTES COL·LATERALS


Johnny Marr ha publicat també les seves memòries, Set the boy free, i segons diuen, arrel d’algun fragment, les especulacions per a una reunió dels Smiths es van reactivar. Doncs no. En unes posteriors declaracions a Sky News, va afirmar que les diferències ideològiques entre ells dos son un dels motius pels que veu bastant difícil aquest reagrupament. 



Va ser el mes passat que Morrissey es va mostrar molt satisfet del resultat del Brexit i va tirar fins i tot alguna floreta al dretà Nigel Farage, per això va dir que tot i parlar només en el seu nom, si Moz és pro-Farage, hi haurà un gran obstacle a superar davant d’aquesta possible reunió.

Amb alguna cosa s’han de distreure.



dissabte, 22 d’octubre del 2016

BOB DYLAN ES FA EL SUEC

EFECTES COL·LATERALS


I continua el culebrot. El membre de l’acadèmia sueca Per Wästberg – que sabem que existeix perquè un cop l’any dona una pasta gansa a algú que figura s’ho mereix – diu que Dylan ‘és arrogant, descortès i la seva actitud és de molt mal gust’.

Sembla que a hores d’ara encara no els ha fet ni punyetero cas.


el senyor acadèmic