Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Troubadour. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Troubadour. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 de setembre del 2025

OBSTINACIÓ EMOCIONAL

TIBERIUS – “TROUBADOUR”

A LA VISTA

Si fa falta fer teràpia, es fa. Es pot fer de moltes maneres diferents. Totes vàlides si serveixen per aclarir conceptes i tirar endavant.

A Brendan Wright la música, a part del terapeuta, li ha servit com a mètode per aclarir idees. Va començar composant en solitari autoeditant-se gravacions. Quan va marxar de Vermont i es va instal·lar a Boston ja no va poder deixar d’escriure pensant amb una banda que l’acompanyés. Tot per conèixer-se millor.

L’evolució, el va portar a crear la família Tiberius, que després de varies entrades i sortides, va acabar en el quartet actual. Amb ell ha trobat la formula perfecte amb la que fusionar farm-emo, que diu ell, i l’indie-alternatiu dels 90. A més de Wright (veu, guitarra, teclats) trobem a Pat King (banjo, pedal steel), Kelven “KP” Polite (baix) i Sam Blumenstiel (bateria).

Aquest Troubadour es pot dir que és el seu àlbum de debut. Un àlbum que sortirà a mitjans de novembre via Audio Antihero. Wright explica que amb la creació de Troubadour, va experimentar la mort del seu ego. ‘El meu terapeuta i jo parlàvem constantment de com gran part de la meva ansietat, sorgeix al pensar en mi mateix en relació amb l’altre, sigui un grup de persones, una de sola o en termes abstractes, pensar en les persones com un tot universal’ comenta.

Han compartit un parell de pistes, Felt i aquesta Sag. ‘Sag aborda el dilema identitari en un context marcat per la constant comparació, especialment entre els que decideixen abandonar l’escena local per empaitar somnis en ciutats com Nova York o Los Angeles. Una reflexió sobre la por a no trobar el teu lloc a la vida’. Sobre acabar tenint una vida de la que no et sents orgullós, teledirigits cap al barranc emocional i acabar pagant la factura del terapeuta. 







                         

dijous, 7 de maig del 2020

EL CAS DEL TROUBADOUR, UNA OCASIÓ MÉS


EFECTES COL·LATERALS

El famós club Troubadour de Los Angeles porta fent una campanya a traves de GoFundMe/Troubadour per poder tirar endavant

La seva actual propietària, Christine Karayan, filla d’Ed Karayan cofundador de la sala amb Doug Weston, pel fet d’estar dins la programació de la fase 4 ha explicat a Los Angeles Times que ‘això significa obrir entre mitjans i finals d’any i possiblement limitats a un 25% de l’aforament. No crec que pugui amb això’. Segurament no serà l’única.

Al Regne Unit han engegat una campanya similar SaveOurVenues per salvar a més de 500 locals de música. Diuen que ja han superat el milió de lliures. Hi ha donacions de Beggars Group, Amazon Music, Sony Music... i l’ajuntament de Londres. No fa bona pinta. En aquest cas, serà allò de canviar coses per a què no canviï res.

Si és cert que s’han acabat les subvencions – l’engalipada de l’estat del benestar – el que haurà tingut de bo això del coronavirus és que amb una mica de sort recuperarem les regnes d’algunes coses. Tret d’algun cas, els subsidis només serveixen per a que uns quants visquin amb la calma que donen els diners del papa, que quan ho considera oportú, reclama el cobro amb qüestions de dubtosa qualitat o afavorint interessos que no son precisament públics.  


dilluns, 20 de maig del 2013

CAROL STROMME – THE SOFT SOUND OF CAROL STROMMER / 1969 (PETE RECORDS)

Interessant i poc conegut document d’onze delicats temes on els instruments musicals fan de coixí al dolç murmuri d’una veu emparentada a la de Claudine Longet i que ven segur s’adaptava de forma similar a l’estil de vida ideal que es vivia a la Californià de finals dels seixanta.
 
Amb residència a Los Angeles, anteriorment al seu llançament en solitari va formar part de The New Society, una banda de pop sofisticat muntada per Randy Sparks, amb qui van editar l’àlbum The Barock Sound l’any 1966. Posteriorment, i a partir de la seva extraordinària veu, aviat es va fer popular passant a tocar de forma regular al mític Troubadour.
 
Samantha Shelton, una de les quatre filles que va tenir, ha seguit les seves passes tan actuant sola com amb la banda If All The Stars Were Pretty Babies amb Zooey Deschanel.