UN JAMES BOND DESPRÉS D’UNES QUANTES COMPRES

XXXI FIRA INTERNACIONAL DEL DISC DE BARCELONA

1-2-3 d’octubre – Estació del Nord

DINÀMIQUES DE MASSES

Potser l’estrena de demà 1 d’octubre als cinemes de l’última d’en Bond, farà que les sales comercials que queden, ni que sigui per uns dies, agafin l’alegria d’èpoques passades.

Dimarts es va fer l’estrena mundial de la pel·lícula, la darrera d’un totalment distorsionat James Bond en relació al seu origen cultural pop. Res a dir. Renovar-se o morir. Va ser ‘a lo grande’, al Royal Albert Hall i amb assistència fins i tot de membres de la família reial anglesa. Recordar que el tema estrella de la banda sonora per No Time To Die, ha estat escrit i interpretat per Billie Eilish amb la col·laboració de Johnny Marr entre altres. Aquesta setmana, Hans Zimmer i Marr, han compartit dos nous talls de la banda sonora.

També aquest cap de setmana, es celebra una nova Fira Internacional del Disc de Barcelona a l’espai ja consolidat de l’estació del Nord. Una nova ocasió per afegir alguns discos a la prestatgeria. Ja tenim pla.

#NoTimeToDie #JamesBond #JohnnyMarr #Premiere #FiraInternacionaldelDiscdeBarcelona #EstaciódelNord

LA GUITARRA DE JOHNNY MARR A LA NOVA 007

D’ESQUITLLADA

S’ha fet saber que l’ex-Smiths Johnny Marr col·laborarà de nou amb Hans Zimmer (suplent de Dan Romer que ho va deixar córrer a mitja feina) en la banda sonora de No Time To Die

Ha sigut en una entrevista pel NME on va dir que es sentia feliç de participar-hi: ‘Part del llegat de les pel·lícules de Bond és la seva icònica música, així que estic molt content de posar la meva guitarra a No Time To Die’. 

Serà la vint-i-cinquena entrega i l’estrena està prevista per aquest abril. El tema principal estarà en la veu de Billie Eilish (bons padrins te la noia) que només amb 18 anyets encara no s’ho creu. Ni la saga 007 ni Johnny Marr son el que eren, però és el que hi ha. Qui no es conforma és perquè no vol.

ALGUNS CONCERTS DE LA SETMANA

PROPOSTES

Demà dilluns a Barcelona, podem encetar setmana amb els directes de Johnny Marr (Bikini), John Parish (Apolo) i Still Corners (Razzmatazz3) tres propostes angleses, les dues primeres amb una història que treu el singlot. Millor impossible. 

John Parish

Dimarts, la nord-americana Meg Remy (Apolo) o el que és el mateix, U.S.Girls, de la que, ara, totes en parlen i The Woolly Bushmen & Teana (Meteoro). 

U.S.Girls

I divendres els japonesos Kikagaku Moyo (Upload), Idles (Apolo) i The KVB (Sidecar) completen els avisos des de la torre de descomunicacions.

The KVB

JOHNNY MARR ESCALFA MOTORS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

El músic britànic traurà Call The Comet, el seu tercer disc en solitari, a mitjans d’aquest juny, un disc que avança que conté idees per muntar-te el teu propi món i passar d’aquest. Serà el tercer en solitari i ha organitzat una gira de presentació que encetarà el setembre pels USA per continuar per Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda.

EL BREXIT S’INTERPOSA ALS SMITHS

EFECTES COL·LATERALS

Johnny Marr ha publicat també les seves memòries, Set the boy free, i segons diuen, arrel d’algun fragment, les especulacions per a una reunió dels Smiths es van reactivar. Doncs no. En unes posteriors declaracions a Sky News, va afirmar que les diferències ideològiques entre ells dos son un dels motius pels que veu bastant difícil aquest reagrupament. 

Va ser el mes passat que Morrissey es va mostrar molt satisfet del resultat del Brexit i va tirar fins i tot alguna floreta al dretà Nigel Farage, per això va dir que tot i parlar només en el seu nom, si Moz és pro-Farage, hi haurà un gran obstacle a superar davant d’aquesta possible reunió.

Amb alguna cosa s’han de distreure.

NO A SPOTIFY!

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

O sigui. síííííííí! Que fan falta veus com aquesta que diguin les coses tal com son. encara que després tothom faci el que vulgui. “La cultura pop és una forma de vida, no es tracta de pressionar un botonet i tenir-ho” diu Johnny Marr quan parla dels valors que aporta l’Spotify, en la seva columna al NME. Afegeix que no se li acut res més contrari a l'esperit del punk-rock.

 

Així, el músic es suma a Thom Yorke i a Beck en la batalla contra invents com aquest que no son més que una manera de destruir l’autèntica ànima del pop en benefici d’un món artificial, fals i fred. 

 

He dicho.
 

 

 

YOU’RE LIVING ALL OVER ME – DINOSAUR JR.

Trobada un dissabte a la tarda d’un grapat d’amics per celebrar el 25è aniversari de l’edició de l‘històric You’re Living All Over Me de Dinosaur Jr.

 

Primer dia de desembre. L’espai: Terminal 5 de Manhattan. Els noms: entre d’altres els de Frank Black, Kim Gordon, Lee Ranaldo, Johnny Marr, Kurt Vile, Tommy Stinson o Kevin Drew. A part dels temes originals de l’àlbum, van sonar varis covers, The Boy With The Thorn In His Side i The Wagon dels Smiths, Tame dels Pixies o T.V.Eye dels Stooges.

 

Àlbum influent de tot el que va anar a parar després al sac del rock alternatiu. Mascis, Barlow i Murph: veu/guitarra, baix, bateria i inspiració divina.