Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sharon Tate. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sharon Tate. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de març del 2018

ONCE UPON A TIME IN HOLLYWOOD


TARANTINO’S NEWS

RELACIONATS

Sobre el mega-comentat proper film de Quentin Tarantino, es van donant noticies en comptes gotes, per allò d’anar creant ganes. Tot i que en aquest cas, i amb tot el respecte per a ells, amb les noves, més aviat poso cara de pomes agres. Ja estàvem al corrent del nom DiCaprio, però ara Tarantino n’ha donat un altre de nom, el de Brad Pitt. També ha compartit el títol i una primera idea. 

Es dirà Once Upon a Time in Hollywood i serà, com explica el propi Tarantino ‘una història que té lloc a Los Angeles el 1969, en ple apogeu del Hollywood hippie. Els dos protes son Rick Dalton (DiCaprio) una antiga star de westerns televisius i el seu doble d’acció Cliff Booth (Pitt). Tots dos tenen problemes per triomfar en un Hollywood que ja no reconeixen. Però Rich té una veïna molt famosa... Sharon Tate.’

La incògnita continua sent qui farà d’ella – es continua debatent sobre si Jennifer Lawrence o Margot Robbie – però això serà en un altre episodi promo, per anar fent boca. Di Caprio ja va actuar amb Tarantino a Django Unchained (2012) i Pitt a Inglourious Basterds (2009). ‘He treballat en aquest guió al llarg de 5 anys i he viscut a Los Angeles la major part de la meva vida, inclòs el 1969, quan tenia 7 anys. Estic molt emocionat d’explicar aquesta historia d’una ciutat de Los Angeles i d’un Hollywood que ja no existeixen’ va dir Tarantino. L’estrena està prevista pel 9 d’agost de 2019, data en que es compliran 50 anys dels fets.

Les promocions poden agafar unes dimensions poc habituals. Encara que en aquest cas, és molt probable que s’ho valguin.



dilluns, 20 de novembre del 2017

HELTER SKELTER ES TANCA

NOTÍCIES

Va ser considerat el costat lleig de l’assumpte per l’assassinat, a l’agost de 1969, de set persones en dues nits. La primera, la de Sharon Tate, embarassada de 8 mesos, i a unes altres quatre persones, Jay Sebring, de 35 anys, Voytek Frykowski, de 32, Abigail Folger, de 25 i Steven Parent, de 18. La segona nit, al matrimoni Leno y Rosemary LaBianca. El primer grup a Benedict Canyon, el segon a Los Feliz, tots dos, barris de Los Angeles.



La nit de diumenge (hora d’allà), va morir en un hospital de Califòrnia per “causes naturals” Charles Manson, una de les icones del somni hippie iniciat amb l’estiu de l’amor. En aquest cas però, juntament amb els fets d’Altamont del 6 de desembre del mateix any, era el que el liquidava.

Manson, va néixer un 12 de novembre de l’any 1934 a Cincinnati. Així doncs, tenia 83 anys acabats de fer.


d’esquerra dreta
 Susan Atkins – qui es va inculpar de la mort de Tate – Patricia Krenwinkel i Leslie Van Houten 

Lynette Fromme a primer plà a l’esquerra i Catherine “Gypsy” Share a la dreta, membres de la ‘familia’



disc de Manson editat el 1970





dilluns, 9 d’octubre del 2017

CONNOTACIONS POP A SITGES

CINEMA

Aquest any, en la 50èna edició, que va de dijous passat i fins diumenge que ve, hi trobo un ventall de propostes per a gustos diversos. Amb que em quedo jo? Amb Susan Sarandon, que ha estat l’escollida per rebre el Gran Premi Honorífic d’aquest any i la retrospectiva al fenomen Dràcula mitjançant deu títols.




Sarandon lliga pels dos destacats. Per la projecció en sessió especial de The Rocky Horror Picture Show, la meravellosa pel·lícula de Jim Sharman rodada el 1975 on interpreta una deliciosa Janet Weiss i per The Hunger de Tony Scott rodada el 1983 dins de la retrospectiva draculina i que a partir d’aquesta va viure “diuen” una curta aventura amb David Bowie.




I què dir de la retrospectiva? Dràcula serà sempre una icona pop, des dels títols produïts per la Hammer en la seva època daurada, o la dirigida per Polanski The Fearless Vampire Killers del 1967 o la produïda per Andy Warhol i dirigida per Paul Morrissey Blood For Dracula del 1974 o la pròpia The Hunger i la seva estètica vuitantera que treu el singlot. Son alguns dels títols que sempre m’humitegen i que tenen connexió directa amb el moviment artístic. 

Soc una clàssica amb aquestes coses.