COMMING SOON

FAHRENHEIT 451 o EL PAÍS DELS HOMES LLIBRE

RELACIONATS

La violència i l’odi cap a alguna cosa que ni tan sols coneixen. La necessitat, en una ridícula persecució, de matar a Montag per demostrar davant la població que l’estat sempre guanya.

Fahrenheit 451 és una pel·lícula del 1966 dirigida per François Truffaut i protagonitzada per Julie Christie i Oskar Werner. Està basada en el llibre de Ray Bradbury publicat el 1953, i va de que l’Estat empaita la gent que llegeix en comptes de mirar la televisió i les sèries que hi fan, tot i que, encara, no havien inventat Netflix.

En aquest film buscaven llibres. En un altre buscaven urnes. Estarem construint el país dels homes urna?

Truffaut i Julie Christie

ONCE UPON A TIME IN HOLLYWOOD

TARANTINO’S NEWS

RELACIONATS

Sobre el mega-comentat proper film de Quentin Tarantino, es van donant noticies en comptes gotes, per allò d’anar creant ganes. Tot i que en aquest cas, i amb tot el respecte per a ells, amb les noves, més aviat poso cara de pomes agres. Ja estàvem al corrent del nom DiCaprio, però ara Tarantino n’ha donat un altre de nom, el de Brad Pitt. També ha compartit el títol i una primera idea. 

Es dirà Once Upon a Time in Hollywood i serà, com explica el propi Tarantino ‘una història que té lloc a Los Angeles el 1969, en ple apogeu del Hollywood hippie. Els dos protes son Rick Dalton (DiCaprio) una antiga star de westerns televisius i el seu doble d’acció Cliff Booth (Pitt). Tots dos tenen problemes per triomfar en un Hollywood que ja no reconeixen. Però Rich té una veïna molt famosa... Sharon Tate.’

La incògnita continua sent qui farà d’ella – es continua debatent sobre si Jennifer Lawrence o Margot Robbie – però això serà en un altre episodi promo, per anar fent boca. Di Caprio ja va actuar amb Tarantino a Django Unchained (2012) i Pitt a Inglourious Basterds (2009). ‘He treballat en aquest guió al llarg de 5 anys i he viscut a Los Angeles la major part de la meva vida, inclòs el 1969, quan tenia 7 anys. Estic molt emocionat d’explicar aquesta historia d’una ciutat de Los Angeles i d’un Hollywood que ja no existeixen’ va dir Tarantino. L’estrena està prevista pel 9 d’agost de 2019, data en que es compliran 50 anys dels fets.

Les promocions poden agafar unes dimensions poc habituals. Encara que en aquest cas, és molt probable que s’ho valguin.

UN BON TÀNDEM

SERGE GAINSBOURG – JEAN-CLAUDE VANNIER

AVANÇAMENT – BANDA SONORA

Per fi s’ha completat del tot la restauració de la banda sonora del film de 1969 Les Chemins de Katmandou, composta per Serge Gainsbourg i Jean-Claude Vannier i que ja disposa de data de llançament a través de Finders Keepers. 

Les cintes van ser trobades pel mateix Vannier en una bossa del seu amic Daniel Marechal, després de la seva mort. El film és un obscuríssim producte del catàleg de les pel·licules de viatges, droga, hippisme, amor i recerca espiritual, protagonitzada per Renaud Verley, Jane Birkin, Elsa Martinelli i el mateix Serge Gainsbourg.

Aquí es pot fer la comanda prèvia a la sortida oficial aquest 20 d’octubre.

QUADROPHENIA 2

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

S’ha anunciat l’inici del rodatge de la seqüela de Quadrophenia (1979) que preveuen estrenar l’estiu de l’any que ve. Es dirà To Be Someone i estarà basada en la novel·la del mateix nom escrita per Peter Meadows inspirada en Jimmy (Phil Daniels) i Monkey (Toyah Willcox) que es reinterpretaran explicant com els hi han anat les coses des d’aquells gloriosos dies.

Mira que soc una total incondicional del disc i de la pel·lícula, però allò de ‘qui la copia, la caga’ (és el que he trobat com l’equivalent al ‘nunca segundas partes fueron buenas’) em pesa, poques vegades la saviesa popular la caga precisament.

CISCO PIKE

CINE

 

 

Algunes de les produccions cinematogràfiques nord-americanes dels anys setanta intentaven reflectir la realitat del país escenificant històries quotidianes de joves experimentadors – no emprenedors, aquesta xorrada encara no la patien – i que a vegades, acabaven deixant la porta oberta a entendre que el futur era allà, al darrera d’aquella corba o després d’aquella pujada que veus allà baix. Per allò del país de les oportunitats. Sigui com sigui, van ser un reguitzell de films que aporten un bon grapat d’informació per poder analitzar i arribar a interessants i concloents conclusions.

 

 

 

A Cisco Pike podem veure com un camell interpretat per Kris Kristofferson es veu sota la pressió de Gene Hackman, que fa de poli corrupte i en surt victoriós. El poli mor. Amb tot això, un auto-destructiu Harry Dean Stanton, que li fa de company de banda, i una bonica i embarassada Viva, des del seu status de pija-hippy que l’ajuda, fa un bon paquet. Hi ha escenes filmades al mític Troubador Club de Hollywood i al districte de Venice.

 

 

 

Kristofferson i Stanton el 2013 en un acte on es va revisar el film

 

 

 

BOND, JAMES BOND

NOTÍCIES

 

 

La veritat és que aquesta és d’aquelles que costa saber si és una bona o una mala noticia. Quan s’apropa l’estrena de la darrera del famós agent britànic, una de les promocions és l’especulació amb apostes i altres argúcies sobre qui serà l’encarregat o encarregada de posar la veu en els sempre artístics i clàssics crèdits de la pel·lícula que surten després dels també sempre clàssics primers cinc minuts plens d’explosions i carreres.

 

 

  

Ara el nom que més sona és el de la banda anglesa Radiohead i  aquest potser seria el premi per haver fet, allà pel 1995, la versió de Nobody Does It Better, el tema central de The Spy Who Loved Me (1977) interpretat el seu dia per Carly Simon.

La nova Spectre promet emocions de la mà del nostre agent favorit amb Q i Moneypenny. La cosa va de secrets molt ben guardats que es desvetllaran tots el 6 de novembre.

  

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

BIGHT OT THE TWIN

GUEST ARTIST

Dear Friends,

For those of you who know me, you know the journey I’ve been on and the passion I feel for this project. For those of you who don’t, Bight of the Twin is my first feature documentary film and I am lucky enough to be collaborating with my friend, cultural engineer Genesis Breyer P-Orridge. I want to complete this journey and story not for myself, or for Genesis, but for all those who are seeking, who are moved by art, and who engage in a life exploration on any level.

 

 

 

JIMI: ALL IS BY MY SIDE

CINEMA

 

 

 

 

De les pel·lícules que l’argument recau en explicar, habitualment una part, la vida d’algun personatge influent de la història més o menys recent, en diuen biopic i no documental, entre altres coses per què es pot modelar en més o menys quantitat a conveniència del que en vulguis treure a taquilla. Pel què sí hauria de servir de forma inexcusable és per recrear tota la posada en escena del moment, per a poder així, com a mínim, servir de document visual de l’època on passa el que ens expliquen. 

 

 

 

Ara li toca a Jimi Hendrix, l’estrena del qual està prevista als Estats Units, pel 26 de setembre. Té traça d’acabar sent un altre film de ‘pà sucat amb oli’, perdó, biopic doncs està dirigit per John Ridley, guionista de la comercial 12 Years A Slave i protagonitzada pel catxas Andre Benjamin membre del duo mainstream OutKast. A més, i això si que no té perdó de Déu, per problemes de copyright, ho sigui, de pasta, no sona ni un tema original ni versió de l’autèntic Hendrix, diuen que sí en canvi el Sgt. Pepper’s dels Beatles, Wild Thing dels Troggs o Mannish Boy de Muddy Waters, entre altres temes de l’època. No caldria res més! Potser temes d’Spandau Ballet? Per a tremolar. Una pel·lícula, perdó, biopic, sobre Jimi Hendrix sense música de Jimi Hendrix. 

 

Aquest és el tràiler que han començat a fer córrer:

 

 

 

 

HEAVEN ADORES YOU – MÉS SOBRE ELLIOTT SMITH

CINEMA

 

De la penúltima fornada, Elliott Smith és dels músics que més respecto. Aquest octubre passat va fer 10 anys de la seva mort i ara s’anuncia el que serà el tercer documental sobre la seva vida després del curtmetratge de Steve Hanft Strange Parallel, del 1998 i del llarg Searching For Elliott Smith del 2009 dirigit per Gil Reyes.

 

 

Aquest, conduit per Nickolas Rossi i que portarà per nom Heaven Adores You, es presentarà el proper 5 de maig en el Festival de Cine de San Francisco. 

 

Morir per no morir.

 

Nickolas Rossi

 

 

 

ONLY LOVERS LEFT ALIVE

JIM JARMUSCH 

CINEMA

 

Mentre continua treballant en el documental dels Stooges recollint imatges, ja no sabria dir què és el què fa millor, si posar-se darrera la càmera o darrera d’un piano. La pel·lícula, que s’estrenarà l’abril, porta la banda sonora composta pel propi Jarmusch junt amb el seu ja habitual company de músiques, Josef Van Wissem i està interpretada per Sqürl, la seva pròpia banda formada per Carter Logan, Shane Stoneback i ell mateix amb la participació d’alguns artistes convidats com Nika Roza Danilova – Zola Jesus – Yasmine Hamdam i Madeleine Follin del duo pop de Nova York, Cults. 

 

Va d’un vampir músic i una vampiressa amb depressió que estan enamorats fins que apareix la seva descontrolada germana petita i lia la troca. Va triomfar a Toronto, a Sitges – premi Especial del Jurat – i a Cannes on es va endur justament un premi per aquesta banda sonora. 

 

Tom Hiddleston i Tilda Swinton

 

 

 

ATP Recordings serà l’encarregada de l’edició disponible d’aquí 15 dies en doble vinil de 180 grams i en color vermell. Pura delícia, llàstima aquesta obstinació en voler ser eterns.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SUNDANCE 2014

CINEMA

 

Reconeixement i premi per Stuart Murdoch i Nick Cave en el Festival de Cinema de Sundance.

 

El primer, per God Help The Girl, una pel·lícula situada a la ciutat de Glasgow que narra les peripècies d’una noia que composa cançons com a part d’una recuperació i que s’ha endut el Premi Especial del Jurat, pel repartiment.

 

Murdoch amb cascos

 

 

imatges promocionals del film God Help The Girl

 

 

 

Per altre banda, Cave i el seu documental 20,000 Days On Earth sobre 24 hores de la vida del músic i cantant que barreja realitat i ficció, s’ha endut el de Millor Director i Millor Muntatge en l’apartat de documentals.

 

Goods news.

 

 

Nick Cave a la presentació del documental

 

 

 

HI, HOW ARE YOU?

 

Daniel Johnston ha engegat una convocatòria per recollir quartos per tirar endavant una pel·lícula sobre les històries i personatges de la seva creació. El pressupost és de 35.000$. Les aportacions es fan mitjançant Kickstarter i tot compte.  

 

Pot ser l’hòstia!

 

 

 

 

 

KEITH MOON A LA GRAN PANTALLA

Ai quina por! S’està gestant una pel·lícula sobre la seva vida. De moment només ha transcendit que qui està col·laborant en l’assumpte és Daltrey i no es diu res de Townshend, cosa estranya per què darrerament van bastant alhora. La cosa no serà fàcil, sobretot decidir qui serà l’escollit per interpretar el paper principal.

 

Tot un repte i una tria que quan es conegui el resultat ja sabré si mirar-la o fer veure que no ha passat res.

 

amb Annette Walker – 1978

 

 

SIMON WERNER A DISPARU – 2010

de Fabrice Gobert

 

Interessant pel·lícula protagonitzada per un grapat d’adolescents que ahir al vespre vaig poder veure i que va aconseguir el seu objectiu: generar-me tot de idees preconcebudes i suggestions que no tenen res a veure amb com acaba. Brillant. Sobreposada a les imatges, la banda sonora, composta per Sonic Youth, conforma l’estatus perfecte d’imatge i so. Més brillant encara.

 

Una pel·lícula més de les que no hem vist a la pantalla gran (o no tan gran, és clar, depèn de la sala) a Barcelona, capital de la modernitat, ni a Catalunya per descomptat, a no se que sigui en un festival i puguis assistir al seu privilegiat passe. Aquesta es va poder visionar al de Sitges.

 

 

Cannes 2010 – Fabrice Gobert, traient el cap, el segon de la fila del darrera a l’esquerra de la foto amb les actrius i actors protagonistes

 

 

 

 

PIERCING BRIGHTNESS

Hi ha artistes que no en tenen prou en fer àlbums i directes que ens fan emocionar, sinó que també destinen la seva brillant creativitat a fer bandes sonores com en el cas de Makoto Kawabata dels Acid Mothers Temple que hi ha posat la música a aquest celebrat film.

 

 

 

Suposo que deu haver alguna persona que sàpiga què està passant amb el cinema al nostre país. Vaja, n’estic del tot segura. Sinó, no s’explica aquesta mena de calma serena després de llegir que la recaptació en taquilla del darrer cap de setmana ha caigut en picat amb només, a nivell d’estat espanyol, 300.000 entrades venudes i que el senyor Javier Fernández, director de Cinesa, ho minimitzi dient que és clar “Era el primer dia d’estiu real després d’una primavera plujosa. La gent tenia ganes d’anar a la platja i la cartellera no oferia estrenes amb potencial comercial”. Sense comentaris. 

 

Mentre en aquest cul de món estem com estem, aquests dies es pot veure a les sales d’Anglaterra aquesta primera pel·lícula de l’artista multidisciplinar Shezad Dawood. Una pel·lícula de ciència-ficció que explica la història de Jiang i Shin un noi i una noia xinesos que aterren amb la seva nau espacial a prop de Preston, enviats amb la missió de recuperar a uns gloriosos 100 agents que van ser enviats a la Terra fa milers d’anys per a estudiar-nos.