MIRACLE AL 5 BIS DE LA RUE DE VERNEUIL

FETS

És lògic que hagin trigat 32 anys en obrir la casa de Serge Gainsbourg al públic. Han sigut 24.000 les coses que s’han registrat com a objectes d’interès

Des de fa una setmana justa, que el número 5 bis, rue de Verneuil, s’inclou en el recorregut turístic de la capital francesa. Avís: com passa ara en temps de massificació turística sostenible, s’ha de treure entrada amb tota l’antelació que sigui possible. A hores d’ara, ja estan exhaurides fins a principis de 2024. O sigui que has de programar-ho en temps o et quedes amb les ganes de veure els 130 m2. on va viure el genial artista parisenc durant 22 anys, des del 1969 fins el 1991 que va traspassar.

Charlotte amb la ministra de cultura Rima Abdul Malak

(fotos Jean Picon i Michael Huard)

Mitjançant l’habitual sistema d’àudio, es pot fer el passeig per les diferents estàncies, incloent l’habitació on van trobar el cos, mentre la veu de la seva filla Charlotte – l’única que va viure a la casa i veritable impulsora del projecte – et va explicant coses intimes.

(fotos Alexis Raimbault)

Com que el fet dóna per molt, a més de l’habitatge s’ha habilitat un espai al davant – 14, rue de Verneuil) – per poder disposar totes les peces i ubicar-hi el Gainsbarre, un cafè-bar, a més d’un espai de venda de llibres, discos i memorabilia variada.

Entre els objectes s’hi poden trobar l’Homme à Tête de Chou de Claude Lalanne o el manuscrit original de la Marseillaise de Rouget de Lisle. No hi ha com tenir diners, per no tenir cap pressa.

réservations obligatoires a www.maisongainsbourg.fr

MUSÉE SERGE GAINSBOURG, A LA VISTA

D’ESQUITLLADA

Divendres passat, Charlotte Gainsbourg, la filla de l’inoblidable Serge Gainsgourg es va endur el Victories de la Musique a la millor artista femenina de l’any i va aprofitar per aventurar un somni que té pendent, encara que no sap ben bé quan es farà realitat malgrat dir que aviat: transformar l'habitatge de son pare al 5 bis, rue de Verneuil a París, en museu.

estat actual de la casa

La cantant i actriu de 46 anys, explicava la relació que té amb la casa: ‘És un lloc especial, realment màgic, evidentment perquè hi vaig viure, però no només pels records. És un espai que té ànima’. Serge Gainsbourg hi va viure des del 1969 fins la seva mort, quan ella tenia 19 anys. ‘Tot està igual com ho va deixar ell quan va marxar de la casa. Les parets pintades de negre, atapeït de rampoines de l’època, fins i tot cigarrets al cendrer’, va dir Jean-Pierre Prioul, confident i amic personal del cantant. La filla també ha especificat que tot i les ganes d’obrir l’espai, hi ha alguna zona que entén que no podrà mostrar, alguna petita part d’ell, com la seva habitació. Bé, no vindrà d’aquí. Esperem l’obertura amb ganes.

La noia actuarà en el proper Primavera a Barcelona.

divendres passat a l'entrega dels Victories de la música

FRANCE GALL ENS DEIXA

TRASPÀS

Una de les cares més conegudes del pop francès ha abandonat el seu cos aquesta matinada a resultes d’un càncer. Havia ingressat a l’American Hospital de Neuilly-sur-Seine el 19 de desembre. Malgrat que l’octubre passat va fer 70 anys, la imatge de France Gall es mantindrà eterna en aquells seus 17 anys, quan va entrar a escena de la mà de Serge Gainsbourg. Vivia retirada del mon ié-ié des de finals dels noranta. 

UN BON TÀNDEM

SERGE GAINSBOURG – JEAN-CLAUDE VANNIER

AVANÇAMENT – BANDA SONORA

Per fi s’ha completat del tot la restauració de la banda sonora del film de 1969 Les Chemins de Katmandou, composta per Serge Gainsbourg i Jean-Claude Vannier i que ja disposa de data de llançament a través de Finders Keepers. 

Les cintes van ser trobades pel mateix Vannier en una bossa del seu amic Daniel Marechal, després de la seva mort. El film és un obscuríssim producte del catàleg de les pel·licules de viatges, droga, hippisme, amor i recerca espiritual, protagonitzada per Renaud Verley, Jane Birkin, Elsa Martinelli i el mateix Serge Gainsbourg.

Aquí es pot fer la comanda prèvia a la sortida oficial aquest 20 d’octubre.

JANE & SERGE

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

Com diu la nota promocional, ‘encara que han passat més de 30 anys, la fascinació del personal per la seva història d’amor, encara perdura’.

 

Una mica és per això que a la galeria de Proud Gallery a Chelsea, es poden veure un sèrie d’instantànies preses per Andrew, el germà de Jane Birkin, en diferents moments de la relació de la parella. La fascinació té aquestes coses.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jane i son germà Andrew a l’abril de 1964

 

 

GAMINE

VIDEOCLUB

HARLEY DAVIDSON – 1984

 

A tot el llarg de la dècada dels vuitanta, es van fer molts disbarats i entre ells algun va funcionar, com aquest primer treball d’una banda de Bordeus amb un important ‘xute’ de bandes de pop-rock, no en va, en la producció d’alguns temes del disc apareixen Robin Wills dels Barracudas i Chris Wilson que a part de militar també en els Barracudas, va ser membre dels enormes i poc reivindicats Flamin’ Groovies. L’any 1982 s’havien autoeditat el single Fille Du Soir / Simon Templar, però va ser amb aquest tema de Gainsbourg que obria la segona cara del disc que van enregistrar entre el 1983 i el 1984, quan van fer el salt cap a algun lloc d’una fugaç popularitat.

 

 

 

Aquí va ser editat per la barcelonina Wilde Rekords i automàticament va passar a sonar en tots els bars de disseny que per aquells dies anaven apareixent, com bolets, a la ciutat.

 

 

 

 

 

BEEFEATER IN–INEDIT 2012 ( 4 )

JE SUIS VENU VOUS DIRE... GAINSBOURG PAR GINZBURG (2011)

 

Nou documental amb una imatge més crua, sarcàstica i suïcida d’aquest home tranquil que no em canso de veure. Centrat en la seva persona, trepitjant a poc a poc. El millor dels que se li van dedicant?