ESTÀN DE MODA? ...o ÉS ALGUNA COSA MÉS SERIA?

ALTRES REGISTRES

Sembla que els 70's retornen. Com a mínim pel que fa a l’edició d’àlbums en directe. Hem passat de que fossin part de la història, a ser última moda

Fa uns dies parlàvem del doble en directe que han tret Jesus & Mary Chain. Ara és Sonic Youth els que s’afegeixen a la llista, encara que el quartet de Nova York és dels que han anat alimentant-nos amb alguns registres en viu de tant en tant. 

També Nick Cave i Warren Ellis treuen el seu. El cert és que en alguns casos, l’edició d’un directe pot estar justificada, per l’energia i la sintonia que es pot generar dalt l’escenari entre els membres de la banda.

Live In Brooklyn 2011, que edita Silver Current, correspon al darrer concert de la banda a Nova York. Va ser el 12 d’agost. Després marxaven cap a sud-amèrica on allà, sí que es van acomiadar del món definitivament, un 14 de novembre a Sao Paulo.

No es nota el mal rotllo, que ja era insostenible entre Thurston Moore i Kim Gordon, però gairebé. Havien incorporat el baix de Mark Ibold de Pavement a la formació i expliquen: ‘Entre el 86 i el 87 havíem decidit deixar de tocar Death Valley ’69 i Brave Men Run, ens feia il·lusió tocar el material nou i no ancorar-nos. Per aquella nit a Brooklyn, vem voler treure’ls-hi la pols i tocar-les, com algunes altres que també havien acumulat pols. Va ser una nit especial’. Les dues cançons van obrir la tanda, després van venir clàssics com Tom Violence o Eric’s Trip, fins a 17 cançons que son les que van completar la sessió.

Per la seva banda, Nick Cave i Warren Ellis han anunciat per finals d’any, Australian Carnage, l’àlbum que recopila alguns dels moments de les seves tres actuacions a la Sydney Opera House l’any passat. En aquesta edició en vinil, que editarà Goliath Records, s’inclouran 8 temes dels 18 que podràs escoltar en la versió invisible. En la tanda de concerts, els van acompanyar alguns convidats com Colin Greenwood (Radiohead), el percussionista Larry Mullins o veus com les de Wendi Rose o Janet Ranus.

Fins ara, els directes, estaven considerats casi com a discos exclusius per a la gent que ho vol tenir tot de tal o qual grup. Ens haurem d'acostumar de nou als àlbums en directe o tan sols és una moda més?

MILLOR IMPOSSIBLE

THURSTON MOORE + BLOOD QUARTET

21 – 11 – 2017 / LA [2] - BARCELONA

HI VAM SER

Una cosa bona té l’invent del Primavera: que funcioni com a promotora i porti la gent que per motius de calendari o el que afortunadament sigui, no pot estar el mes de maig a Barcelona. I així, com sempre diem fins fer-nos més que pesades, veure com Déu mana, o casi, un concert. I el d’ahir, a sobre, era per tirar coets. Quan enganxes al geni despert, agafa’t.

Van obrir els Blood Quartet, amb la seva brillant proposta experimental, per deixar pas a un inspirat, i relaxat – el temps tot ho cura – Thurston Moore, que va demostrar perquè se'l considera una de les persones més influents de l’escena musical actual.

Que la banda que porta sigui, James Sedwards, Debbie Googe i Steve Shelley li van donar la primera empenta per a què l’escenari es convertís en llançadora i ens envies a totes a l’espai sense necessitat de sortir a fora al carrer. I la segona i definitiva, l’extraordinari disc que s’ha tret de la màniga, Rock N Roll Consciousness. 

Música clàssica.

THURSTON MOORE EXPERIENCE

THURSTON MOORE BAND + BLOOD QUARTET

DIMARTS 21 – 20,30 HORES – LA [2] - BARCELONA

CONCERT

Que formés part de Sonic Youth gairebé ha passat a ser un detall anecdòtic. Com la seva ex-senyora, la feina que genera i la que reverbera al seu costat es tan intensa que provoca vertigen. Demà ens torna a visitar acompanyat de James Sedwards, Debbie Googe i Steve Shelley. L’excusa és Rock N Roll Consciousness, un disc amb cinc impressionants temes marca de la casa.

La presencia d’aquest home a la ciutat em provoca un pessigolleig agradable.

KIM GORDON EN SOLITARI

MURDERED OUT

2016 - MATADOR RECORDS

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

El procés de canvi d’una persona és imprevisible. Deixar-te anar de la cèl·lula mare i circular al teu aire sempre és enriquidor. I sinó que li preguntin a ella.

Produeix un altre cavall de batalla, Justin Raisen i l’acompanya Stella Mozgawa – Warpaint – amb els sorolls.

Aquí tenim a la nova Kim Gordon.  

SPINHEAD SESSIONS – 1986

SONIC YOUTH 

NOVETAT DISCOGRÀFICA

El 1995 va sortir oficialment a la llum el que 8 anys abans van confeccionar per a formar part de la banda sonora de la pel·lícula de Ken Friedman, Made In Usa.

Pel que sembla, però, no ho van editar tot en aquell preciós artefacte i aviat, el 17 de juny, amb el nom de Sessions Spinhead – que és el nom de l’estudi on es va produir la cosa – sortirà a la llum la resta de material d’aquells dies posteriors a l’incisiu Evol.

TEENAGE RIOT

SONIC YOUTH LIVE 1991

VIDEOCLUB

“1991 The Year Punk Broke”: pel·lícula editada en vídeo l’any següent al seu enregistrament en Super 8 i que mostra el darrer moviment musical amb certa capacitat de reacció social. Sonic Youth, Nirvana, Dinosaur Jr, Babes In Toyland,... de gira per aquesta Europa domesticada i innocent, buida de ment i desarmada, policial i acollonida d’avui.

COCO HAYLEY GORDON MOORE

PUBLICACIONS

 

 

En l’edició d’hiver de Dazed, Coco Gordon Moore parla, diuen que per primera vegada seriosament, d’alguns temes com la seva aparent animadversió a la suposada fama que li ve. També parla – i a mi que m’ha servit per treure-hi el nas – de la seva obra i influències, com la de Raymond Pettibon (qui va fer la portada per la banda dels pares de l’album Goo del 1990).

 

 

 

 

I l’etern dilema que genera el ser fill/a de personatges populars: presumir de cognoms o posar-te un àlies.

 

I la pregunta del milió: Com tota bona filla i no trencar la tradició, es barallarà amb sa mare? Algú li hauria de dir que és la Kim Gordon, no? No pot fer-ho!

 

 

 

 

 

IS IT MY BODY?

KIM GORDON

Editat per: STEMBERG PRESS

LLIBRES

Amb aquest suggestiu nom, aquest mes surten a la venda les esperades memòries de Kim Gordon. Una molt interessant col·lecció d’assajos escrits els anys vuitanta i principis dels noranta sobre l’art i la música i altres relacionades amb les actituds de les persones i les seves etiquetes, incloent les personals. També s’hi podrà trobar diferents anàlisis sobre l’avantguarda de gent del seu entorn com Glenn Branca, Rhys Chatham i Raymond Pettibon.

any 1994 – etapa Coco Hayley Gordon Moore per a la revista Spin

Després de la publicació l’any passat del disc Body/Head, ara ens arriba aquest llibre que segur que tampoc ens deixa indiferents. De moment en anglès, of course.

 

 

 

 

 

 

 

 

RICHARD KERN

SHOT BY KERN

EDITORIAL: TASCHEN

És com un Helmut Newton dels estilitzats anys setanta però als campi qui pugui d’aquest principi del nou mil·lenni. I per descomptat, sense marge d’error. És un dels fotògrafs de moda de l’escena underground, que a punt de fer la seixantena s’ha apalancat a la VBS.tv del grup VICE i amb el nom de Shot By Kern es desplaça per tot el món càmera en mà enregistrant a un munt d’afortunades noies sense inconvenient per a ser immortalitzades en les seves creacions. Ara, l’editorial TASCHEN llança en paper, part d’aquest treball en unes 300 fotografies que ben segur, nens i nenes, petits i grans, gaudirem. La cirereta de l’assumpte és el DVD d’una hora de durada, filmat i editat pel mateix Kern i amb música original de Thurston Moore que l'acompanya.

 

 

Richard Kern amb el llibre en la presentació a la Taschen Store de Nova York (Angela Pham)

 

Sonic Youth i Kern formen part d’una escena ja desapareguda d’aquesta Nova York neta i pulida de l’actualitat, des de que el 1985 els hi va dirigir Death Valley ’69, el primer vídeo de la banda o  més tard quan per la portada d’Evol van utilitzar una imatge de l’actriu Lung Leg de la pel·lícula Submit To Me del mateix Kern.

 

 

 

 

SIMON WERNER A DISPARU – 2010

de Fabrice Gobert

 

Interessant pel·lícula protagonitzada per un grapat d’adolescents que ahir al vespre vaig poder veure i que va aconseguir el seu objectiu: generar-me tot de idees preconcebudes i suggestions que no tenen res a veure amb com acaba. Brillant. Sobreposada a les imatges, la banda sonora, composta per Sonic Youth, conforma l’estatus perfecte d’imatge i so. Més brillant encara.

 

Una pel·lícula més de les que no hem vist a la pantalla gran (o no tan gran, és clar, depèn de la sala) a Barcelona, capital de la modernitat, ni a Catalunya per descomptat, a no se que sigui en un festival i puguis assistir al seu privilegiat passe. Aquesta es va poder visionar al de Sitges.

 

 

Cannes 2010 – Fabrice Gobert, traient el cap, el segon de la fila del darrera a l’esquerra de la foto amb les actrius i actors protagonistes

 

 

 

 

SONIC YOUTH – SMART BAR – CHICAGO 1985

Suposadament ja no existeixen. però de ben segur que ens espera gran quantitat de material per poder continuar adorant-los. De moment, ja han anunciat el llançament, pel 14 de novembre, d’un doble vinil amb l’enregistrament en viu, diuen que en un cassette, d’un concert ofert l’11 d’agost de 1985 a Chicago a un local de nom Smart Bar. La gira pertanyia a l’edició de Bad Moon Rising i inclourà 14 temes, entre ells un inèdit: Kat ‘N’ Hat. 

 

Impertorbables.

 

(portada)