TOT LLEGENDES

GALAXIE 500 – “CBGB 12.13.88”

A LA VISTA

Sempre és una bona notícia pels que ens agraden les coses ben fetes.

El mític concert que Galaxie 500 va donar aquell dimarts 13 de desembre de 1988 i que sí, que es podia escoltar, encara que barroerament (fins i tot està penjat al youtube dels collons), la gent del segell Silver Current – que ja els hi va treure l’any passat Uncollected Noise New York ’88-90’ amb material d’arxiu i que està especialitzat en editar i re-editar joies – llançarà la primera setmana d’agost, el registre en format LP, del que va passar aquella nit en el no menys mític local del Bowery.

El concert era en benefici d’un dels espais epicentre de la contracultura, el See Hear, ubicat al East Village. Hi van tocar també el trio de noise-rock Unsane, BALL i Sonic Youth, moment Daydream Nation.

Galaxie 500 aquell estiu havien tret Today i estaven ja amb un peu al coll amb On Fire. En el disc hi ha les vuit cançons de l’àlbum capturades des de la taula de mescles també pel també llegendari Kramer, el seu productor de llavors. La gravació ha estat restaurada i re-masteritzada des de la mateixa font analògica per Alan Douches de West West Side Music. La química de Deam Wareham, Naomi Yang i Damon Krukowski, en el moment de més frescor creativa. La imatge de la portada del disc, d’un altre llegenda, el fotògraf de Nova York Michael Macioce.

                       

ESTÀN DE MODA? ...o ÉS ALGUNA COSA MÉS SERIA?

ALTRES REGISTRES

Sembla que els 70's retornen. Com a mínim pel que fa a l’edició d’àlbums en directe. Hem passat de que fossin part de la història, a ser última moda

Fa uns dies parlàvem del doble en directe que han tret Jesus & Mary Chain. Ara és Sonic Youth els que s’afegeixen a la llista, encara que el quartet de Nova York és dels que han anat alimentant-nos amb alguns registres en viu de tant en tant. 

També Nick Cave i Warren Ellis treuen el seu. El cert és que en alguns casos, l’edició d’un directe pot estar justificada, per l’energia i la sintonia que es pot generar dalt l’escenari entre els membres de la banda.

Live In Brooklyn 2011, que edita Silver Current, correspon al darrer concert de la banda a Nova York. Va ser el 12 d’agost. Després marxaven cap a sud-amèrica on allà, sí que es van acomiadar del món definitivament, un 14 de novembre a Sao Paulo.

No es nota el mal rotllo, que ja era insostenible entre Thurston Moore i Kim Gordon, però gairebé. Havien incorporat el baix de Mark Ibold de Pavement a la formació i expliquen: ‘Entre el 86 i el 87 havíem decidit deixar de tocar Death Valley ’69 i Brave Men Run, ens feia il·lusió tocar el material nou i no ancorar-nos. Per aquella nit a Brooklyn, vem voler treure’ls-hi la pols i tocar-les, com algunes altres que també havien acumulat pols. Va ser una nit especial’. Les dues cançons van obrir la tanda, després van venir clàssics com Tom Violence o Eric’s Trip, fins a 17 cançons que son les que van completar la sessió.

Per la seva banda, Nick Cave i Warren Ellis han anunciat per finals d’any, Australian Carnage, l’àlbum que recopila alguns dels moments de les seves tres actuacions a la Sydney Opera House l’any passat. En aquesta edició en vinil, que editarà Goliath Records, s’inclouran 8 temes dels 18 que podràs escoltar en la versió invisible. En la tanda de concerts, els van acompanyar alguns convidats com Colin Greenwood (Radiohead), el percussionista Larry Mullins o veus com les de Wendi Rose o Janet Ranus.

Fins ara, els directes, estaven considerats casi com a discos exclusius per a la gent que ho vol tenir tot de tal o qual grup. Ens haurem d'acostumar de nou als àlbums en directe o tan sols és una moda més?