SONIC LIFE

SONIC LIFE – THURSTON MOORE

títol original: SONIC LIFE: A MEMOIR

traducció de: IÑIGO GARCIA URETA

editat per: CONTRA EDICIONES, S.L.

LLIBRE

Amb 20 anys, Thurston Moore aterrava a l’East Village de Manhattan amb unes ganes de creativitat que li sortien per les orelles.

L’objectiu es va materialitzar tres anys després quan es va constituir Sonic Youth, que passaria a ser un dels puntals de la música els següents trenta anys, fins la seva dissolució. Després van venir uns quants àlbums en solitari i en diferents formacions i projectes. També està al darrere del segell Ecstatic Peace! i de l’editorial Ecstatic Peace Library, a més de donar classes, quan pot, en diferents escoles dels Estats Units i d’Europa.

Després d’aquesta segurament innecessària presentació, direm que just després de fer els 65 anys, l’octubre de 2023, van sortir publicades les seves memòries, edició que també segurament, tothom coneix. Ara, a finals d’aquest mes, el dimecres 28, ho faran traduïdes a l’espanyol per l’editorial amb seu a Barcelona La Contra.

(fotos La Contra)

Unes memòries que son un recorregut cronològic per la seva vida, aturant-se, en algunes etapes i com és lògic, unes amb més incisió que en altres: els anys de formació musical els primers temps de ser a Nova York, que ocupen gran part de les pàgines del llibre, no tant dels seus companys, la disgregació de la banda el 2011 resultat del mal rotllo en el matrimoni Gordon/Moore, del que hi passa de puntetes, com sempre ha fet, fins el moment actual amb la seva parella, Eva Prinz.

Aquestes casi 600 pàgines de Sonic Life, per a qui no l’hagi llegit en anglès, derivaran en unes quantes opinions més de tots colors a través d’un bon grapat de documentació en veu d’un dels músics més icònics dels darrers anys. 

Indispensable que vagi acompanyat de document sonor, començant pel principi... amb l’EP homònim editat per Neutral Records, segell fundat per un dels seus primers fars, Glenn Branca.

Moore a la seva botiga de Londres

                  

APROPANT-SE A L’ESPIRITUALITAT

THURSTON MOORE – “FLOW CRITICAL LUCIDITY”

A LA VISTA

El síndic de la intel·lectualitat musical ha anunciat nou àlbum a través de Daydream Library Series – el segell sorgit de l’editorial Ecstatic Peace Library creada el 2009 pel mateix Moore i Eva Prinz.

L’influent músic i mecenes Thurston Moore, com tot bon creatiu, presenta el darrer amb el que musicalment ha estat treballant. Es diu Flow Critical Lucidity, és el seu novè disc en solitari que es podrà escoltar sencer la tercera setmana de setembre.

Anirà compost de set nous talls que inclouen referències a l’entorn, inspirades en la natura, els somnis lúcids i la dansa contemporània. La gravació es va efectuar als Total Refreshment Studios el 2022 i la mescla als Hermitage Studios de Margo Broom l’any següent, tots dos espais a la capital anglesa. La portada presenta Samurai Walkman, una obra de James Nares, un vell amic de Moore dels dies de la No Wave novaiorquesa, amb el que col·labora sovint.

A Rewilding, el tall compartit fa un parell de mesos, on feia dures reflexions sobre la supressió de la mà humana de la naturalesa ‘#... no toqueu més...# en motiu del Dia de la Terra, li segueix aquest Sans Limites – el títol de l’àlbum prové de la seva lletra – amb la participació de Lætitia Sadier – del que el propi Moore explica: ‘Comença amb una forma cíclica de guitarra i piano que es va expandint cada vegada més abans d’establir-se en un compàs de dos acords, on s’introdueix la lletra, eliminant limitacions i anant més enllà d’aquestes. Com un soldat que ha de portar a terme una bona batalla. Un guerrer contra la guerra’. 

          

THURSTON MOORE, NO SE’N VA PER LES BRANQUES

A LA VISTA

Thurston Moore Group te apunt nou disc, By The Fire, amb data de sortida prevista pel 25 de setembre, just uns dies abans de l’arribada amb el tren de les 10:10 del ja famós mister “rebrot”. 

Ho farà a traves del seu segell Daydream Library Series. El mes passat van mostrar Hashish, un engrescador primer avançament d’aquest nou album. Ara fan entrega de Canteloupe. Una cançó que s’ha d’escoltar parant molt be l’orella per no perdre el fil. Hi trobem de nou a Deb Googe i a James Sedwards, però en el lloc de Steve Shelley tenim a Jam Doulton. A simple vista emergeixen tots els detalls característics de la factoria Moore que tant i tant ens agrada. Encara que es deixa anar amb paisatges propers al rock de les bandes dels setanta. Al final però, guanyen els bons. 

THURSTON MOORE PLANTA UNA POP-UP

D’ESQUITLLADA

Thurston Moore, amb el dibuixant de còmics Edwin Pouncey i Pete Flanagan (Soho Music i Zippo Records) han obert una botiga pop-up de visita obligada al 96 de Church Street a Stoke Newington, al nord de Londres

Moore manté un compromís amb el tema del Support Your Local Record Store. L’any passat ja va vendre a la botiga de discos World Of Echo i a les vendes esporàdiques que es munten al Cafe Oto, més de 300 discos de la seva col·lecció – això sí és desaferrament – i ara a The Daydream Library Series and Ecstatic Peace Library que és com es diu la botiga, hi podrem trobar a part de discos, llibres, cartells i més discos.

A través de Instagram ha dit que l’espai ‘serà portat amb tota l’energia i amor que nosaltres (Thurston, Eva, i socis de l’Ecstatic Peace i Daydream Library) tenim per la comunitat local i la nostra passió per l’activisme creatiu...L’imaginem com un espai de refugi on donarem la benvinguda a tothom, musics, poetes, artistes i amants d’un ARA no excloent’.

Thurston i Suzanne Moore

fot. Sarah Lee

THURSTON MOORE AL IV CUL DE SAC

DINÀMIQUES DE MASSES

No se si aprofitarà per passar-hi uns dies de vacances. El cas és que Thurston Moore apareix en el recent revelat cartell del proper Cul de Sac que es celebrarà el cap de setmana del 7, 8 i 9 de juny propers. Aquesta nova edició d’ "estiu", la quarta, repeteix a l’espai Es Baluard de Palma. La gent del segell balear Bubota i Sabotage van fent passets.

Tots els concerts son gratuïts excepte el de Moore que, anticipades, estan a 25€. De moment poca informació més han posat a l’abast per part del museu ni de l’organització.

divendres 7
Za! | Futuro Terror | Zulu Zulu | Sara Fontán | TANO! | Mendra

dissabte 8
Zu | Fasenuova | Blood Quartet | The Secret Society | Sara Fontan | Cheeto's Magazine | Desenterradas - ORA | Gahra | Sac de Trons

diumenge 9
Thurston Moore Group | Suso Saiz

EL FANZINE PUNK

RIPPED & TORN – 1976/1979

Publicat per ECSTATIC PEACE LIBRARY

D’ESQUITLLADA

Tony Drayton – Tony D – va ser un activista del punk i qui va crear un dels documents més representatius del moment, Ripped & Torn, el fanzine que no faltava en cap habitació on residís un incendiari com Déu mana. Després d’un entretingut treball, s’han aconseguit reunir els 18 números que es van editar del 76 al 79 i l’editora de Thurston Moore, Ecstatic Peace Press, en col·laboració amb Tony D, els ha imprès de nou en format llibre, reproduint de manera fidel aquelles pàgines que de forma gairebé artesana eren l’òrgan oficial underground de finals d’aquella remuguda dècada dels setanta. Hi ha una impressió limitada fins esgotar existències signada pels propis Tony D i Moore.

BIG JOANIE, ESTRENA PER PARTIDA DOBLE

NOVETAT DISCOGÀFICA

Finalment, el trio de Londres Big Joanie treu el seu debut de llarga durada, Sistahs, un total d’onze temes de factura impertinent que els hi ha comportat ser englobades en qualsevol dels diferents corrents punk-feministes que proliferen per a que totes ens puguem trobar a gust. El cas, Stephanie Phillips (cantant i guitarra) ens fa rebolcar de plaer amb aquesta combinació tecno-punk acompanyada d’ Estella Adeyeri (baix) i Chardine Taylora (bateria).

És el primer llançament del segell Daydream Library Series, des de la prestigiosa Ecstatic Peace Library, l’editora de Thurston Moore i Eva Prinz. Cada llançament de la sèrie, anirà acompanyat d’un fanzine d’edició limitada creat pels propis Moore i Prinz juntament amb els musics.

MILLOR IMPOSSIBLE

THURSTON MOORE + BLOOD QUARTET

21 – 11 – 2017 / LA [2] - BARCELONA

HI VAM SER

Una cosa bona té l’invent del Primavera: que funcioni com a promotora i porti la gent que per motius de calendari o el que afortunadament sigui, no pot estar el mes de maig a Barcelona. I així, com sempre diem fins fer-nos més que pesades, veure com Déu mana, o casi, un concert. I el d’ahir, a sobre, era per tirar coets. Quan enganxes al geni despert, agafa’t.

Van obrir els Blood Quartet, amb la seva brillant proposta experimental, per deixar pas a un inspirat, i relaxat – el temps tot ho cura – Thurston Moore, que va demostrar perquè se'l considera una de les persones més influents de l’escena musical actual.

Que la banda que porta sigui, James Sedwards, Debbie Googe i Steve Shelley li van donar la primera empenta per a què l’escenari es convertís en llançadora i ens envies a totes a l’espai sense necessitat de sortir a fora al carrer. I la segona i definitiva, l’extraordinari disc que s’ha tret de la màniga, Rock N Roll Consciousness. 

Música clàssica.

LLUMS DE NADAL DEL SEGLE XXI

CURIOSITATS

Aquest cap de setmana passat, Thurston Moore va tocar amb James Sedwars a Salern, a 50 km per sota de Nàpols i han penjat en els seus respectius murs, aquesta foto amb un interessant guarniment psicodèlic nadalenc. 

Els italians, sempre a l’avantguarda.

CAN, ENTONARÀ L’ANIVERSARI FELIÇ

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

S’ha anunciat pel 8 d’abril i serà una ‘reunió’ de les que justifiquen les altres cent. El fundador Irmin Schmidt juntament amb Gregor Schwellenbach, amb la participació de la London Symphony Orchestra, han enredat a Malcolm Mooney i Jaki Liebezeit, veu i bateria del grup, a més de comptar amb Thurston Moore que ho aglutinarà tot per reinterpretar els temes que van fer de la banda alemanya un grup tant influent.

Irmin Schmidt 

L’excusa és la celebració del 50 aniversari del grup i de la seva música que funcionava perfecta en aquells dies de clímax transgressor. Com ara. Bufarem les espelmes i sospirarem. Serà al Barbican i abans de començar el show, el periodista Rob Young presentarà la biografia del grup que ha escrit amb la col·laboració del propi Schmidt. 

CHELSEA MANNING SUPPORT

RELACIONATS

El cas de Chelsea Manning afortunadament va agafant volada. Cada vegada està havent arreu del món, més actes de suport exigint el seu alliberament de mans dels militars nord-americans. Ara és el torn de Thurston Moore que per al Cassette Store Day editarà Chelsea’s Kiss / Sad Saturday via Blank Editions en edició limitada de 1000 unitats. Per l’enregistrament ha comptat amb Ryan Sawyer, Deb Googe (My Bloody Valentine) i James Sedwards (Nøught).

Manning va ser condemnat a 35 anys de presó per l’autoritat  militar de torn per filtrar informació a WikiLeaks, denunciar atacs indiscriminats sobre la població de Irak, tortures i mangoneos de la diplomacia internacional.

Una part de les vendes anirà a parar a la Chelsea Manning Support.

El llançament el dia 8 a Lion Cofee+Records de Londres.

THURSTON MOORE BAND

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

 

 

 

 

Digues que és un secret i tothom ho sabrà. Dijous a la nit al famós cafè Oto de Londres es va produir el que va acabar sent el primer concert d’una mini gira que està fent Thurston Moore i la seva nova banda. Una banda formada ni més ni menys que per Steve Shelley (se’l van tornant amb Lee Ranaldo) l’anglès James Sedwards de Nøught i Deb Googe de My Bloody Valentine i que sembla ser la que és la nova banda oficial amb qui traurà The Best Day, el nou disc que el proper 21 d’octubre llançarà Matador Records.

 

 

 

 

 

LES MUSES

CURIOSITATS

Té gràcia això de la inspiració. A uns, el cas d'Stuart Murdoch, es veu que per a algun fragment del nou disc de Belle And Sebastian previst per a la tardor, s’ha inspirat en el festival d’Eurovisió.

 

 

 

Per a altres, el cas de Thurston Moore, el tema Detonation, cançó que figurarà en la cara A del single que veurà la llum el 7 de febrer de la mà de Blank Editions, a l’hora de crear-la s’ha inspirat en els activistes anglesos de l’N16. 

 

Com va respondre Picasso a la pregunta que se li va fer sobre la inspiració ‘si les muses venen a visitar-te, que et trobin treballant’. El tema, el de menys.

 

 

 

RICHARD KERN

SHOT BY KERN

EDITORIAL: TASCHEN

És com un Helmut Newton dels estilitzats anys setanta però als campi qui pugui d’aquest principi del nou mil·lenni. I per descomptat, sense marge d’error. És un dels fotògrafs de moda de l’escena underground, que a punt de fer la seixantena s’ha apalancat a la VBS.tv del grup VICE i amb el nom de Shot By Kern es desplaça per tot el món càmera en mà enregistrant a un munt d’afortunades noies sense inconvenient per a ser immortalitzades en les seves creacions. Ara, l’editorial TASCHEN llança en paper, part d’aquest treball en unes 300 fotografies que ben segur, nens i nenes, petits i grans, gaudirem. La cirereta de l’assumpte és el DVD d’una hora de durada, filmat i editat pel mateix Kern i amb música original de Thurston Moore que l'acompanya.

 

 

Richard Kern amb el llibre en la presentació a la Taschen Store de Nova York (Angela Pham)

 

Sonic Youth i Kern formen part d’una escena ja desapareguda d’aquesta Nova York neta i pulida de l’actualitat, des de que el 1985 els hi va dirigir Death Valley ’69, el primer vídeo de la banda o  més tard quan per la portada d’Evol van utilitzar una imatge de l’actriu Lung Leg de la pel·lícula Submit To Me del mateix Kern.

 

 

 

 

FANZINES

Algunes coses que passen em fan pensar més del normal i estic de vacances. Una d’elles l’he observat tafanejant per les botigues on s’ofereixen tot tipus de productes per a la gent jove – no entraré en detalls per no deprimir-me – i és el mític fanzine que, sorprenentment, continua estan a la venda. Estem entrant en aquella fase de l’existència en que hi ha objectes, productes de la nostre quotidianitat, que es resisteixen a deixar pas als nous que en teoria els haurien de reemplaçar. I aquest és el tema que em fa rumiar, que no tan sols no deixen pas, sinó que sembla que s’hi queden i passen a ser objectes d’una certa reverència. 

 

Viuré dues realitats paral·leles? La de les noves tecnologies i les velles consentides, potser per un sentimental romanticisme? Soc del parer que és una proba de que la creativitat va més enllà de conceptes mercantilistes i, en aquest cas, es sustenta en el seu mateix format físic com la millor publicitat de sí mateixa. Així doncs, de la mateixa manera que el vinil es reafirma, sembla que el fanzine també. 

 

Fora la vulgaritat! Pas a la autenticitat!

 

 

 

imatges d’un fanzine de l’any 1993, quan vivien el seu moment de natural existència

 

Thurston Moore amb el mateix fanzine