Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Traspassos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Traspassos. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 d’octubre del 2025

ANEM TARD

TRASPASSOS / SETEMBRE 2025

PER LES PROTESTES CONTRA L’ESPECULACIÓ EN L’HABITATGE: 00

DELS EFECTES SECUNDARIS DE LA VACUNA CONTRA EL VIRUS MALIGNE / CÀNCER / ALTRES: 11

NO SABEN / NO CONTESTEN: 07

Amb dos dies de retard, a continuació la llista d'algunes de les persones d'aquest mon, que aquest mes de setembre han dit que ja en tenien més que suficient. Son aquestes:

Comencem amb un endarrerit, John Cummings, bateria original de la banda californiana The Odd Numbers, d’aquestes que se’ls coneix més a Suècia que a casa seva. Va traspassar amb 58 anys el dimecres 27 d’agost sense que s’hagin donat més detalls. No som a Suècia.

John Cummings és el del mig

El primer en fer-ho ja dins de setembre, Robert Grosvenor, conegut per les seves escultures fetes amb materials industrials, per les seves instal·lacions i per co-fundar la cooperativa Park Place Gallery a Nova York, activa de 1963 a 1967. Va traspassar d’un càncer a casa seva a East Patchogue, NY amb 88 anys.

Robert Grosvenor

El dia 5 el carismàtic músic nord-americà Mark Volman (The Turtles, Flo & Eddie, The Mothers Of Invention). Va morir a Nashville a conseqüència d’una malaltia a la sang amb 78 anys.

Mark Volman

El mateix 5, Bruce Loose. Veu i baix dels influents Flipper, banda de punk rock de San Francisco. Va patir un vessament cerebral i mentre es recuperava a casa seva a Humboldt, un infart va insistir en dir-li que li havia arribat l’hora. Tenia 66 anys.

Bruce Loose

També el 5, l’arquitecte i dissenyador italià nascut a Torí, Pietro Derossi. Va crear mobles com el divertit sofà Pratone o el seient Torneraj que està en diferents museus, entre ells el MoMA. Va traspassar a casa seva amb 92 anys.

Pietro Derossi

L’endemà ho feia el talentós músic anglès Rick Davies, membre fundador, veu i teclats de Supertramp. El 2015 li van diagnosticar mieloma múltiple. Deu anys després ha mort per complicacions d’ella amb 81 anys a casa seva de East Hampton, NY on vivia des de feia anys.

Rick Davies

Saltem al dia 8, quan traspassava l’actriu nord-americana Salli Sachse, coneguda per les seves aparicions en pel·lícules característiques dels anys 60: Dr. Goldfoot and the Bikini Machine (1965), Thunder Alley (1967), Devil’s Angels (1967), The Trip (1967) dirigida per Roger  Corman o Wild in the Streets (1968). Després es va convertir per dos anys en la fotògrafa de Crosby, Stills, Nash & Young i a principis dels 70 va tenir una relació amb Jackson Browne. Ocupada estava. Va morir per causes que es desconeixen a casa seva a California City, amb 82 anys.

Salli Sachse

El dia 8 s’informava del traspàs de Viv Prince, el conflictiu bateria dels dos primers àlbums dels Pretty Things. Diuen que el seu estil va ser determinant per la carrera d’un altre bateria passat de voltes, Keith Moon. Va deixar aquest mon a casa seva a la regió d’Algarve, Portugal, amb 84 anys a les espatlles.

Viv Prince

El 13, el músic brasiler Hermeto Pascoal. Representatius, els seus inicis amb Trio Sambrasa Quarteto Novo la dècada dels 60. El 1971 ja participa a Live-Evil de Miles Davis. A partir d’aquí va crear nombroses bandes i va sorgir la llegenda. Va traspassar d’una insuficiència orgànica múltiple a Rio de Janeiro als 89 anys.

Hermeto Pascoal

El mateix 13, Stephen Luscombe, music anglès membre dels pocs reivindicats Blancmange, banda de synth-pop de la dècada dels 80. Fa més de 10 anys ja va declarar que patia problemes cardíacs. Al final, un aneurisme aòrtic abdominal se l’ha endut als 70 anys.  

Stephen Luscombe

El 13 es va afegir la prestigiosa pianista d’Osaka, Akiko Tsuruga. La seva especialitat, el Hammond B–3.  El 2001 es va instal·lar a Nova York on va conèixer a Lonnie Smith. Va traspassar a Brooklyn amb 58 anys a causa d’una “breu malaltia”.

Akiko Tsuruga

El dia 16, l’actor Robert Redford. The Chase (1966), Barefoot in the Park (1967), Butch Cassidy and the Sundance Kid (1969), Three Days of the Condor (1975) o All the President’s Men (1976) d’Alan Pakula son algunes de les pel·lícules que no deixarem de revisar. Va traspassar mentre dormia a casa seva a Sundance als 89 anys.

Robert Redford

El dia 19, Sonny Curtis. Compositor, music i cantant nord-americà, va formar part de The Crickets de Buddy Holly. Posteriorment, la seva carrera com a compositor, va fer ombra ràpidament al seu passat. Va morir d’una pneumònia a Nashville als 88 anys.

Sonny Curtis

El mateix 19, Miguel “Micky” Morales Barretto. Germà d’Antonio Morales ‘Junior’, guitarrista i compositor, nascut a Manila, va començar amb Los Pekenikes, va formar part dels darrers Los Brincos i va acabar formant la banda Barrabás, popular la dècada dels 70. Ha traspassat a Madrid als 75 anys a causa d’ “una malaltia” que li havien detectat recentment.

Miguel “Micky” Morales

Passem al dia 23 que traspassava el contrabaixista anglès Danny Thompson. Del 64 al 67 va formar part d’Alexis Korner’s Blues, després va estar amb un trio on també estava John McLaughlin i posteriorment va ser membre fundador de la banda Pentangle. Thompson va morir a casa seva Rickmansworth als 86 anys. Portava anys delicat de salut.

Danny Thompson

El mateix dia, l’actriu italiana Claudia Cardinale. A l’igual que amb Robert Redford no deixarem de revisar les seves pel·lícules icòniques com The Pink Panther (1963), Il Gattopardo (1963), 8 ½, la comèdia Don’t Make Waves (1967) o Once Upon a Time in the West de Sergio Leone. Va traspassar a casa seva a Nemours, Île-de-France als 87 anys.

Claudia Cardinale

El 25 traspassava l’activista política Assata Shakur, que va ser membre del Black Liberation Army (abans ho havia sigut de Black Panther Party) durant la dècada dels 70. Va morir a La Habana, on vivia exiliada, als 78 anys, segons un comunicat del Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba.

Assata Shakur

Finalment, el 30 ho feia l’artista japonesa vinculada al col·lectiu Fluxus, Takako Saito. Les seves obres formen part de les col·leccions de museus d’Europa, Estats Units i Japó. El 1958 es va traslladar a Nova York, el 1968 es trasllada a Europa on ha viscut tota la seva vida com a artista. Ha mort als 96 anys.

Takako Saito




                         

dilluns, 1 de setembre del 2025

CONCLOENTMENT, LA MORT ÉS MASCULINA

TRASPASSOS / AGOST 2025

PER LES PROTESTES CONTRA EL GENOCIDI PROVOCAT PER ISRAEL: 00

DELS EFECTES SECUNDARIS DE LA VACUNA CONTRA EL VIRUS MALIGNE / CÀNCER / ALTRES: 09

NO SABEN / NO CONTESTEN: 05

El mes d’agost, n’hi ha que marxen de vacances permanents. Aquests son alguns d’ells: 

Comencem amb un finalista del mes passat, del 31 de juliol. El reconegut músic acordionista nord-americà “Flaco” Jiménez. Va iniciar la carrera tocant a l’àrea de San Antonio, Texas, fins que va conèixer a Doug Sahm de Sir Douglas Quintet amb qui va estar algun temps. Després va viatjar a Nova York i va formar part de les bandes de Dr.John, Ry Cooder o Bob Dylan entre altres. Va traspassar d’un càncer als 86 anys.

“Flaco” Jiménez

... i ara sí, encetem la llista del mes d’agost amb el músic anglès Terry Reid. Ens caldria una secció apart per parlar de la vida d’aquest compositor i guitarrista. Amb una extensíssima història de treballs, col·laboracions i amistats, Reid es va constituir en un referent de l’escena musical en majúscules. Va traspassar d’un càncer  a Rancho Mirage, Califòrnia, el dia 4 amb 75 anys.

Terry Reid

Saltem al diumenge 10 quan ho feia el també music i compositor Bobby Whitlock. Nascut a Memphis, te nombroses intervencions destacades. Entre moltes, formant part de Booker T. & The MG’s, la participació en un parell d’àlbums de Delaney & Boney, a la veu i teclats amb els Derek and The Dominos i en l’All Things Must Pass de George Harrison. Va traspassar d’un càncer a casa seva a Ozona, Texas amb 77 anys.

Bobby Whitlock

L’endemà teníem la mort d’Éric Colmet-Daâge. Editor que va començar a treballar per Salut les Copains, pel 1967 convertir-se en director artístic de la prestigiosa revista Photo. Tenia 77 anys (o 76, era molt coqueto) i no han transcendit detalls.

Éric Colmet-Daâge

Anem de curiositat. L’endemà dia 12 moria l’actor d’escenes delicades en més de 200 pel·lícules, Ronnie Rondell Jr. Però el detall pel qual se l’inclou aquí, és la seva aparició estel·lar en flames a la portada de Wish You Were Here, el novè àlbum de Pink Floyd. La fotografia va sorgir del caparró de Storm Thorgerson i Aubrey Powell del grup de disseny Hipgnosis. L’home a qui li dona la mà era Danny Rogers, company de treball. Tenia 88 anys i va traspassar a Arrowhead Senior Living, un centre per a malalts a Osage Beach, MO.

Ronnie Rondell Jr.

El dia 17 ho feia el també actor, aquest anglès, Terence Stamp. Les seves primeres pel·lícules ja son per treure’s el barret: The Collector (William Wyler – 1965), Poor Cow (Ken Loach – 1967) o Teorema (Pier Paolo Pasolini – 1968). El seu germà Chris , va ser el productor i manager de musics de rock, impulsor de gent com The Who i Jimi Hendrix a més de co-fundar Track Records. Una fotografia de Terence va ser polèmica portada del single dels Smiths, What Difference Does It Make? Va traspassar amb 87 anys sense que s’hagi donat a conèixer la causa exacte.

Terence Stamp

El mateix dia 17, traspassava Joe Caroff, dissenyador gràfic que va fundar la seva pròpia agencia la J.Caroff Associates, Inc amb la que entra muntanyes de treballs destaca la franquícia cinematogràfica per a James Bond, el 1962. Vivia a Manhattan, on va morir a cures pal·liatives un dia abans de fer els 104 anys. La seva dona havia mort el febrer.

Joe Caroff

El dimarts 19, traspassava Enric Hernàez, músic i compositor nascut a Barcelona. El 1984 va debutar amb Una Foguera de Sant Joan En Ple Gener després de tornar d’un viatge al Brasil amb el que es va fer un lloc en el panorama català i que va aprofitar per llençar La Tardor a Pekín l’any següent, aprofitant l’empenta política dels anys 80. Va morir de complicacions d’un aneurisma als 68 anys.

Enric Hernàez

El mateix dia 19 es confirmava el traspàs d’Alfred Hilsberg, el “Papa del Punk”. Periodista musical i fundador del segell ZickZack, pedra angular de l’escena punk i experimental alemanya. Va apostar per bandes com Einstürzende Neubauten, Die Krupps, Die Tödliche Doris, Die Zimmermänner o Xmal Deutschland, traient més d’un centenar de gravacions en vinil i cassette els seus primers cinc anys així com amb el segell What’s So Funny About? Amb el que va editar a Europa alguns treballs de Gun Club i Jeffrey Lee Pierce. Va morir amb 77 anys sense que s’hagin donat més detalls.

Alfred Hilsberg

El 26 ho feia el fotògraf nascut a Nova York Joe Stevens. Al llarg de gairebé tota la dècada dels 70 va treballar per el NME i a NY va capturar les primeres imatges de Debbie Harry i els Ramones al CBGB. El 2015 Thurston Moore va dir d’ell que va ser el pont entre les dues ciutats, Nova York i Londres, durant aquells anys de canvis musicals. Va traspassar amb 87 anys.

Joe Stevens

El mateix dia, Tony Saletan, cantant folk nascut també a Nova York. Que tots haguem cantat en algun moment cançons com Kumbaya o Michael Row The Boat Ashore (La Barca d’en Miquel) és gràcies a ell, que les va re-col·locar en el mapa de les cançons tradicionals. Va traspassar a Tacoma amb 94 anys i un important Alzheimer.

Tony Saletan

També el 26, un dels compositors de la crosta franquista, Manuel de la Calva, nascut a Barcelona i un dels dos integrants de l’embafador Duo Dinàmico, amb Ramón Arcusa. Se’ls hi ha d’agrair el malson del Resistiré en els dies del toc de queda policial. Va traspassar a la capital de l’imperi als 88 anys de complicacions derivades d’una fibrosi pulmonar.

Manuel de la Calva

L’endemà Jim Kimball, bateria nord-americà que va desfilar per bandes com Mule o The Jesus Lizard. Va traspassar amb 59 anys i només ha transcendit que va estar ingressat en cures intensives 10 dies abans de morir.

Jim Kimball

El 28 Ray Mayhew, membre dels londinencs Sigue Sigue Sputnik, la banda formada per Tony James, baix a Generation X. Durant la segona meitat de la dècada dels 80 van gaudir de una certa reputació. Segurament molts no reconeixeran la seva influència en el què fan. No s’han donat detalls de cap tipus. 

Ray Mayhew

Curiosament, aquest mes no hi ha hagut cap dona per incloure. Les dones viuen més i millor o què?

Fins el mes que ve!






                          

divendres, 1 d’agost del 2025

JA RESPIREN TRANQUIL·LES

TRASPASSOS / JULIOL 2025

DESHIDRATADES PELS EFECTES DE LA CALOR EXTREMA: 00

PELS EFECTES SECUNDARIS DE LA VACUNA DEL VIRUS MALIGNE / CÀNCER / ALTRES: 12

NO SABEN / NO CONTESTEN: 06

Aquestes son algunes de les persones que han aprofitat la primera operació sortida:

Encetem la llista de juliol amb un endarrerit. David L. Hamilton, co-fundador i teclista de Pavlov’s Dog. Una persona en representació de la família va dir que va traspassar el dia 20 de juny sense que donés més detalls sobre la causa ni el lloc. Tenia 74 anys.

David L. Hamilton

Ja dins de juliol, el primer cas que ens va cridar l’atenció va ser el de l’actor Michael Madsen, una de les cares vistoses de Reservoir Dogs (1992) o Kill Bill: Volume I (2003) de Tarantino i d’altres com Boarding Gate (2007) d’Oliver Assayas. Va traspassar el dia 3 d’una aturada cardíaca derivada de diferents factors, a casa seva a Malibu amb 67 anys.

Michael Madsen

L’endemà ho feia Luis Jardim, percussionista nascut a Madeira. Durant les dècades dels 80 i 90 va treballar com a músic de sessió tocant el baix, la bateria i els teclats per infinitat de gent, Yes, Paul McCartney, Rolling Stones, David Gilmour, Prefab Sprout, Annie Lennox i una llarga llista on hi ha de tots els colors. Va estar casat amb Linda Jardim-Allen, ex-corista de The Buggles. Va traspassar a Madeira el dia que feia els 75 anys segons es diu d’una aturada cardio-respiratòria.

Luis Jardim

El 5 traspassava Memi March, la que va ser companya i administrativa de Pau Riba gairebé durant 30 anys. Ho va fer a l’Hospital dels Germans Trias i Pujol, “Can Ruti” de Badalona, a 10 minuts de Tiana, després del seu trasllat per un ictus als 58 anys.

Memi March

Saltem al dimarts 8 quan moria Tim Cronin, el que va estar primer a la bateria i després al baix de la sorollosa banda de Nova Jersey, Monster Magnet. Des de principis d’anys tenia un diagnòstic d’ELA. Tenia 63 anys.

Tim Cronin

El dia 11 traspassava l’anglès David Kaff. Membre de la banda progressiva Rare Bird, una de les primeres a signar pel segell Charisma Records. Després ja es va convertir en Viv Savage, el teclista d’Spinal Tap pel famós “documental” This Is Spinal Tap de 1984. Va morir amb 79 anys sense especificar causa exacte. Ja no podrà assistir a l'esperada estrena per aquest setembre de This Is Spinal Tap II.

David Kaff

El 13, Dave Cousins, també jove, als 85, després de diferents episodis de mala salut. Va ser el líder i cantant dels anglesos Strawbs, una banda que va passar per varis estadis creatius. Va traspassar en el Pilgrims Hospice de Canterbury.

Dave Cousins

La fenomen pop-singer Connie Francis ho feia el dia 16. Cantant, i actriu, nascuda a Nova Jersey, al llarg dels 50 i 60 va ser una de les veus femenines més sol·licitades. Va vendre milions de discos en una carrera plena d’incidents. Va traspassar a Pompano Beach, Florida als 87 anys el dia després que li diagnostiquessin una pneumònia. Misteris de la vida.

Connie Francis

El dia 18, el pianista i compositor nord-americà Hal Galper. Va col·laborar amb Chet Baker, Donald Byrd, Stan Getz i més tard amb Cannonball Adderley entre molts altres. Va morir als 87 anys sense que s’hagi especificat més detalls.

Hal Galper

L’endemà Raymond Saunders, conegut pels seus treballs multimèdies, sovint amb connotacions socials. A finals de la dècada dels 60 va llançar el famós eslògan Black Is A Color. Va traspassar d’una pneumònia a Oakland amb 90 anys.

Raymond Saunders

El mateix dissabte, Bobby Bright, cantant nascut a Anglaterra però que amb 8 anys es va traslladar a viure a Austràlia on la dècada dels 60 des de Melbourne, va fer carrera com la meitat del grup de beat-pop Bobby & Laurie. Va morir amb 80 anys. Feia tres anys que li havien diagnosticat un càncer.

Bobby Bright

El 20, el músic jamaicà nascut a Kingston, Owen Gray. El primer single llançat per Island Records va ser el seu tema Patricia. Va traspassar als 86 anys sense que s’hagi donat més detalls.

Owen Gray

L’endemà ho feia June Wilkinson, model i actriu anglesa coneguda per les seves aparicions a la primeria de Playboy. La segona vegada que hi va sortir, el fotògraf era Russ Meyer. Va tenir un breu paper a Too late Blues, la pel·lícula de John Cassavetes de 1962 i també a The Bellboy and the Playgirls, una de les primeres de Francis Ford Coppola. Contactes en tenia.

June Wilkinson

El mateix 21, el músic multi-instrumentista anglès John “Poli” Palmer, membre de Family, Blossom Toes i el Southern Comfort d’Ian Matthews, entre altres combos. De Family no era membre fundador però s’hi va estar des de 1969 fins 1972. Tenia 82 anys i tampoc s’ha especificat més.

John “Poli” Palmer

El 22, el món es va aturar per la mort del Prince Of Darkness, Ozzy Osbourne. No anirem a la seva data de naixement per dir que allà va començar tot, que segurament va ser així. Partim del 1968, quan a Birmingham va co-fundar a Black Sabbath. Va ser molt fidel tota la seva carrera musical a l’eslògan Sex, drugs and rock’n’roll. En ple festival Ozzy, el 1982 es va casar amb Sharon Arden que també es va convertir en mànager. El 1990 van crear Ozzfest, el 2002 el programa de TV The Osbournes. Arrossegant molts problemes de salut, aquest any va haver de conviure definitivament amb una cadira de rodes, entre altres temes per un parkinson. Va traspassar a casa seva a Buckinghamshire als 76 anys.

Ozzy Osbourne

També el 22 moria George Kooymans, guitarra i veu dels holandesos Golden Earring, una d’aquelles bandes fora del circuit britànic que triomfava a nivell mundial. El 2021 se li va diagnosticar una ELA. Va traspassar a Rijkevorsel amb 77 anys.

George Kooymans

El mateix 22 ho feia també el músic i compositor nascut a Nova York, Chuck Mangione. Durant la dècada dels setanta, amb el fiscorn, va ser un dels impulsors de la música jazz a nivells més comercials. Va traspassar mentre dormia a casa seva a Rochester als 84 anys. Ara si que Feels So Good.

Chuck Mangione

Acabem amb Raffaele Fiore, alies “Marcello”, membre de les Brigate Rosse italianes. Estava casat amb Angela Vai, també ex-membre les BR i posteriorment professora de dansa-teràpia infantil, amb qui va conviure fins que va morir fa uns mesos. Després del traspàs, Fiore va tornar a la regió de Puglia, al sud d’Itàlia, on va morir d’una malaltia no especificada als 71 anys. Fins d’aquí a un mes.

Raffaele Fiore