TRASPASSOS
/ JULIOL 2025
DESHIDRATADES
PELS EFECTES DE LA CALOR EXTREMA: 00
PELS
EFECTES SECUNDARIS DE LA VACUNA DEL VIRUS MALIGNE / CÀNCER / ALTRES: 12
NO SABEN
/ NO CONTESTEN: 06
Aquestes
son algunes de les persones que han aprofitat la primera operació sortida:
Encetem
la llista de juliol amb un endarrerit. David
L. Hamilton, co-fundador i teclista de Pavlov’s
Dog. Una persona en representació de la família va dir que va traspassar el
dia 20 de juny sense que donés més detalls sobre la causa ni el lloc. Tenia 74
anys.
Ja dins
de juliol, el primer cas que ens va cridar l’atenció va ser el de l’actor
Michael Madsen, una de les cares vistoses de Reservoir
Dogs (1992) o Kill Bill: Volume I
(2003) de Tarantino i d’altres com Boarding
Gate (2007) d’Oliver Assayas. Va traspassar el dia 3 d’una aturada cardíaca
derivada de diferents factors, a casa seva a Malibu amb 67 anys.
L’endemà
ho feia Luis Jardim, percussionista
nascut a Madeira. Durant les dècades dels 80 i 90 va treballar com a músic de
sessió tocant el baix, la bateria i els teclats per infinitat de gent, Yes, Paul McCartney, Rolling
Stones, David Gilmour, Prefab Sprout, Annie Lennox i una llarga llista on hi ha de tots els colors. Va
estar casat amb Linda Jardim-Allen,
ex-corista de The Buggles. Va traspassar
a Madeira el dia que feia els 75 anys segons es diu d’una aturada cardio-respiratòria.
El 5
traspassava Memi March, la que va ser companya i administrativa de Pau Riba gairebé durant 30 anys. Ho va
fer a l’Hospital dels Germans Trias i
Pujol, “Can Ruti” de Badalona, a 10 minuts de Tiana, després del seu
trasllat per un ictus als 58 anys.
Saltem
al dimarts 8 quan moria Tim Cronin, el
que va estar primer a la bateria i després al baix de la sorollosa banda de
Nova Jersey, Monster Magnet. Des de
principis d’anys tenia un diagnòstic d’ELA.
Tenia 63 anys.
El dia
11 traspassava l’anglès David Kaff.
Membre de la banda progressiva Rare Bird,
una de les primeres a signar pel segell Charisma
Records. Després ja es va convertir en Viv
Savage, el teclista d’Spinal Tap
pel famós “documental” This Is Spinal Tap
de 1984. Va morir amb 79 anys sense especificar causa exacte. Ja no podrà assistir a l'esperada estrena per aquest setembre de This Is Spinal Tap II.
El 13, Dave Cousins, també jove, als 85,
després de diferents episodis de mala salut. Va ser el líder i cantant dels
anglesos Strawbs, una banda que va
passar per varis estadis creatius. Va traspassar en el Pilgrims Hospice de Canterbury.
La fenomen
pop-singer Connie Francis ho feia el dia 16. Cantant, i actriu, nascuda a Nova
Jersey, al llarg dels 50 i 60 va ser una de les veus femenines més sol·licitades.
Va vendre milions de discos en una carrera plena d’incidents. Va traspassar a
Pompano Beach, Florida als 87 anys el dia després que li diagnostiquessin una
pneumònia. Misteris de la vida.
El dia
18, el pianista i compositor nord-americà Hal
Galper. Va col·laborar amb Chet
Baker, Donald Byrd, Stan Getz i més tard amb Cannonball Adderley entre molts altres.
Va morir als 87 anys sense que s’hagi especificat més detalls.
L’endemà
Raymond Saunders, conegut pels seus treballs multimèdies, sovint amb
connotacions socials. A finals de la dècada dels 60 va llançar el famós eslògan
Black Is A Color. Va traspassar d’una
pneumònia a Oakland amb 90 anys.
El
mateix dissabte, Bobby Bright,
cantant nascut a Anglaterra però que amb 8 anys es va traslladar a viure a
Austràlia on la dècada dels 60 des de Melbourne, va fer carrera com la meitat
del grup de beat-pop Bobby & Laurie. Va morir amb 80
anys. Feia tres anys que li havien diagnosticat un càncer.
El 20,
el músic jamaicà nascut a Kingston, Owen
Gray. El primer single llançat per Island
Records va ser el seu tema Patricia.
Va traspassar als 86 anys sense que s’hagi donat més detalls.
L’endemà
ho feia June Wilkinson, model i actriu anglesa coneguda per les seves
aparicions a la primeria de Playboy.
La segona vegada que hi va sortir, el fotògraf era Russ Meyer. Va tenir un breu
paper a Too late Blues, la pel·lícula
de John Cassavetes de 1962 i també a The
Bellboy and the Playgirls, una de les primeres de Francis Ford Coppola.
Contactes en tenia.
El
mateix 21, el músic multi-instrumentista anglès John “Poli” Palmer, membre de Family,
Blossom Toes i el Southern Comfort d’Ian Matthews, entre altres combos.
De Family no era membre fundador
però s’hi va estar des de 1969 fins 1972. Tenia 82 anys i tampoc s’ha
especificat més.
El 22,
el món es va aturar per la mort del Prince
Of Darkness, Ozzy Osbourne. No
anirem a la seva data de naixement per dir que allà va començar tot, que
segurament va ser així. Partim del 1968, quan a Birmingham va co-fundar a Black Sabbath. Va ser molt fidel tota
la seva carrera musical a l’eslògan Sex,
drugs and rock’n’roll. En ple festival Ozzy,
el 1982 es va casar amb Sharon Arden que també es va convertir en mànager. El
1990 van crear Ozzfest, el 2002 el
programa de TV The Osbournes.
Arrossegant molts problemes de salut, aquest any va haver de conviure
definitivament amb una cadira de rodes, entre altres temes per un parkinson. Va traspassar a casa seva a
Buckinghamshire als 76 anys.
També el
22 moria George Kooymans, guitarra i
veu dels holandesos Golden Earring,
una d’aquelles bandes fora del circuit britànic que triomfava a nivell mundial.
El 2021 se li va diagnosticar una ELA.
Va traspassar a Rijkevorsel amb 77 anys.
El
mateix 22 ho feia també el músic i compositor nascut a Nova York, Chuck Mangione. Durant la dècada dels
setanta, amb el fiscorn, va ser un dels impulsors de la música jazz a nivells
més comercials. Va traspassar mentre dormia a casa seva a Rochester als 84
anys. Ara si que Feels So Good.
Acabem
amb Raffaele Fiore, alies “Marcello”, membre de les Brigate Rosse italianes. Estava casat amb Angela Vai, també
ex-membre les BR i posteriorment
professora de dansa-teràpia infantil, amb qui va conviure fins que va morir fa
uns mesos. Després del traspàs, Fiore va tornar a la regió de Puglia, al sud d’Itàlia,
on va morir d’una malaltia no especificada als 71 anys. Fins d’aquí a un mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada