ESTÀ SEPARATS UN TEMPS, SEMPRE ACLAREIX LES IDEES

JOYER – “ON THE OTHER END OF THE LINE...”

A LA VISTA

El nom d’aquest àlbum, fa referència a que vivim tancats en la nostra petita i esquifida closca, pensant-nos qui sap què, sense ser capaços d’adonar-nos del que realment hi ha allà a fora.

Tot això al duo Joyer els hi ha vingut a cuento perquè s’han trobat a faltar. Els darrers temps la distància ha estat un fil conductor en les vides dels germans Nick i Shane Sullivan: la distància de casa, entre ells dos i l’allunyament d’una rutina agradosa. D’aquesta manera, el disc reflexiona sobre com les estades en llocs separats, els ha afectat, posant al descobert ansietats i un fort desig de re-trobar-se. I així és com s’hi van posar amb aquest On The Other End Of The Line...

Van haver de canviar de domicili, Nick de Brooklyn a Filafelfia i Shane de Boston a Brooklyn. És el que passa. Les ganes per trobar-se i realitzar un nou àlbum – el darrer va ser Night Songs (Hit The North Records – 2024) – els va portar al Palisade Studios de Chicago, on amb el suport de Henry Stoehr (Slow Pulp) a la producció, van enllestir aquestes noves 10 cançons que sortirà via Julia’s War Recordings a finals d’octubre.

Un cop a l’estudi, Stoehr els va esperonar per viure, els vuit dies que tenien llogat l’estudi, d’una forma més vital, com en els principis de la banda, a mitjans de la dècada passada, quan es passaven hores gravant en el soterrani de casa de sa mare, sense presses. Amb tot això, es van també inspirar en les bandes de guitarres dels 90 com Velocity Girl o Helvetia. Per arrodonir el bon ambient, van fer venir a alguns amics. El baixista Jake Miller, la tercer membre Sabrina Nichols (Shep Treasure) pels cors i la cantautora Morgan Powers, amb qui van establir amistat compartint cartell, que també es va afegir en algunes veus.

Han compartit una primera pista, aquesta Cure. ‘Parla de la soledat i la recerca de connexió on sigui. La vaig escriure des de la perspectiva d’un personatge inventat, de sentiments entremesclats’ explica Shane. ‘Pensava molt en com una petita inter-acció, sense massa transcendència amb un desconegut, per exemple en un bar o amb un empleat d’atenció al client per telèfon, pot ser significativa o gratificant’ acaba dient. Amb un desconegut en un bar potser sí, però amb una persona d’atenció al client per telèfon, impossible del tot. Aquí s'ha passat. Intenta-ho amb algú altre.