pôt–pot – WARSAW 480KM
A LA VISTA
Les cançons i les distàncies ajuden i a vegades,
fins i tot curen.
La banda pôt–pot va descobrint-ho a partir de les seves pròpies experimentacions i ho fan públic amb aquest Warsaw 480km, el seu debut oficial en format LP que sortirà aquesta tercera setmana de setembre via Felte. Tot va començar del treball en solitari de Mark Waldron-Hyden, mentre vivia a Cork, a Irlanda.
Un dia va decidir traslladar-se a terres més
càlides i va anar a parar a Lisboa per assistir a una residència artística.
Allà va conèixer en un primer moment a Michael
Oliver Smith (guitarra) i a Joe
Armitage (baix). Engrescats, com sol passar, aviat van reclutar a Elaine Malone i a Sara Leslie per a l’harmònium, més guitarres i veus.
Segons Waldron-Hyden: ‘El disc es
defineix per la dificultat emocional i les topografies atmosfèriques. La
primera tanda de cançons les vaig escriure sense viure en cap lloc concret,
així que crec que tenen un aire efímer. Desenvolupar-les després amb la banda,
em va ajudar a processar una època en la que em trobava emocionalment lliure,
així que em recorden per igual l’experiència que vam compartir com a unitat
creativa i els difícils moments que les van inspirar’.
Han compartit tres primers senzills, WRSW, Sextape i ara aquest 22° Halo, de forta base rítmica, capes de textures metàl·liques i suggestives veus. La pista tracta sobre establir amistat davant del mirall, amb el diable, veure qui ets des de l’altre costat i fugir de la voràgine interior.
‘En aquell moment, repetia hàbits en forma de cicles que no m’anaven be, i aquesta cançó va ser una de les formes d’admetre’m a mi mateix i expressar-ho per poder canviar. La nit que vaig acabar la lletra, tornàvem a casa després d’una sessió i un halo de 22° brillava en el cel. Era la primera vegada que en veia un’. És així com les cançons i la distancia entre tu i l’halo, ajuden a tirar endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada