AVIVAR ALGUNS SENTIMENTS

ORUÃ – “SLACKER”

A LA VISTA

Amb una voracitat pantagruèlica, ens regirem en el nostre cau i devorem sense perdre un moment les dues pistes avançades del proper disc dels brasilers Oruã.

Sempre hem sentit debilitat pels moviments artístics i musicals del Brasil i en especial dels sorgits a la ciutat carioca. Per això amb l’anunci d’un nou treball per part de la banda de Río, ens hem alterat per partida doble al sumar-se a l’anunci, l’acabament de l’agost i l’inici per a moltes persones de la meravellosa rutina. Oruã pot obrar miracles.

El disc es dirà Slacker, continuació de Passe (Transfusão Noise Records / IFB Records – 2024). La banda actual la conformen Lê Almeida (guitarra, veu), João Casaes (teclats), Bigu Medine (baix) i Ana Zumpano (bateria) que el van enregistrar a Seattle amb la companyia de Jim Roth. Sortirà a finsls d’octubre a través de K Records.

Almeida és l’anima del grup, agitador cultural de Río i cap del segell Transfusão Noise Records. Funcionen per mèrits propis, tot i en el seu currículum compten amb la invitació per part de Doug Martsch (Built To Spill) cap a Almeida i Casaes a unir-se al grup nord-americà de gira a més de participar en  When the Wind Forgets Your Name, el seu darrer disc llançat el 2022 per Sub Pop.

Després de Deus Dará, comparteixen aquest México Suite, una cançó que parla d’algunes injustícies tan presents encara entre nosaltres que es fan difícil d’engolir. Inspirada en l’esperpèntica detenció de Lê Almeida mentre viatjava a Mèxic per tocar en un festival, en fa cinc cèntims: ‘Era desembre de 2023, després d’una gira d’Oruã pels USA, vaig viatjar a Cancún, Mèxic, per acompanyar a la meva parella Melanie Radford. Anàvem a interpretar música ambiental en una sessió de ioga i Mel també anava a tocar amb Built To Spill. Tot formava part d’un enorme festival organitzat per Wilco en un grand resort’.

I ara ve lo bo: ‘A l’arribar em van enviar a una habitació de l’aeroport, on van informar-me que hi havia alguna irregularitat en el meu passaport. M’hi van retenir tota la nit amb varis immigrants més, cap d’ells blanc, és clar. Al dia següent em van enviar de tornada als Estats Units on vaig agafar un altre vol cap al Brasil. El festival no va moure ni un dit per ajudar-me. Uns mesos després, vaig escriure aquesta cançó en un prompte, sense por ni remordiment a l’obrir una dolorosa ferida’. Aquest juliol van estar de gira per algunes ciutats d’Europa per acabar d’oblidar-ho.

El festival és el Wilco’s Sky Blue Sky, un festival de tot inclòs, organitzat per la banda Wilco que es realitza en un ressort de la Riviera Maya. El proper es celebrarà el gener de 2026. Per a votants progres de patilla.