TRASPASSOS / AGOST 2025
PER LES PROTESTES CONTRA EL GENOCIDI PROVOCAT
PER ISRAEL: 00
DELS EFECTES SECUNDARIS DE LA VACUNA CONTRA EL
VIRUS MALIGNE / CÀNCER / ALTRES: 09
NO SABEN / NO CONTESTEN: 05
El mes d’agost, n’hi ha que marxen de vacances permanents. Aquests son alguns d’ells:
Comencem amb
un finalista del mes passat, del 31 de juliol. El reconegut músic acordionista nord-americà
“Flaco” Jiménez. Va iniciar la
carrera tocant a l’àrea de San Antonio, Texas, fins que va conèixer a Doug Sahm de Sir Douglas Quintet amb qui va estar algun temps. Després va
viatjar a Nova York i va formar part de les bandes de Dr.John, Ry Cooder o Bob Dylan entre altres. Va traspassar d’un
càncer als 86 anys.
... i ara sí, encetem la llista del
mes d’agost amb el músic anglès Terry
Reid. Ens caldria una secció apart per parlar de la vida d’aquest
compositor i guitarrista. Amb una extensíssima història de treballs, col·laboracions
i amistats, Reid es va constituir en
un referent de l’escena musical en majúscules. Va traspassar d’un càncer a Rancho Mirage, Califòrnia, el dia 4 amb 75
anys.
Saltem al diumenge 10 quan ho
feia el també music i compositor Bobby
Whitlock. Nascut a Memphis, te nombroses intervencions destacades. Entre
moltes, formant part de Booker T.
& The MG’s, la participació en un parell d’àlbums de Delaney & Boney, a la veu i teclats
amb els Derek and The Dominos i en l’All Things Must Pass de George Harrison. Va traspassar d’un
càncer a casa seva a Ozona, Texas amb 77 anys.
L’endemà teníem la mort d’Éric
Colmet-Daâge. Editor que va començar a treballar per Salut les Copains, pel 1967 convertir-se en director artístic de
la prestigiosa revista Photo. Tenia
77 anys (o 76, era molt coqueto) i no
han transcendit detalls.
Anem de curiositat. L’endemà dia
12 moria l’actor d’escenes delicades en més de 200 pel·lícules, Ronnie Rondell
Jr. Però el detall pel qual se l’inclou aquí, és la seva aparició estel·lar en
flames a la portada de Wish You Were Here,
el novè àlbum de Pink Floyd. La
fotografia va sorgir del caparró de Storm Thorgerson i Aubrey Powell del grup
de disseny Hipgnosis. L’home a qui li
dona la mà era Danny Rogers, company de treball. Tenia 88 anys i va traspassar
a Arrowhead Senior Living, un centre
per a malalts a Osage Beach, MO.
El dia 17 ho feia el també
actor, aquest anglès, Terence Stamp. Les seves primeres pel·lícules ja son per treure’s el barret: The Collector (William
Wyler – 1965), Poor Cow (Ken Loach –
1967) o Teorema (Pier Paolo Pasolini
– 1968). El seu germà Chris , va ser el productor i manager de musics de rock,
impulsor de gent com The Who i Jimi Hendrix a més de co-fundar Track Records. Una fotografia de Terence
va ser polèmica portada del single dels Smiths,
What Difference Does It Make? Va
traspassar amb 87 anys sense que s’hagi donat a conèixer la causa exacte.
El mateix dia 17, traspassava
Joe Caroff, dissenyador gràfic que va fundar la seva pròpia agencia la J.Caroff Associates, Inc amb la que
entra muntanyes de treballs destaca la franquícia cinematogràfica per a James Bond, el 1962. Vivia a Manhattan,
on va morir a cures pal·liatives un dia abans de fer els 104 anys. La seva dona
havia mort el febrer.
El dimarts 19, traspassava Enric Hernàez, músic i compositor
nascut a Barcelona. El 1984 va debutar amb Una
Foguera de Sant Joan En Ple Gener després de tornar d’un viatge al Brasil
amb el que es va fer un lloc en el panorama català i que va aprofitar per
llençar La Tardor a Pekín l’any
següent, aprofitant l’empenta política dels anys 80. Va morir de complicacions
d’un aneurisma als 68 anys.
El mateix dia
19 es confirmava el traspàs d’Alfred Hilsberg, el “Papa del Punk”. Periodista
musical i fundador del segell ZickZack,
pedra angular de l’escena punk i experimental alemanya. Va apostar per bandes com
Einstürzende Neubauten, Die Krupps, Die Tödliche Doris, Die
Zimmermänner o Xmal Deutschland,
traient més d’un centenar de gravacions en vinil i cassette els seus primers cinc anys així com amb el segell What’s So Funny About? Amb el que va editar
a Europa alguns treballs de Gun Club
i Jeffrey Lee Pierce. Va morir amb
77 anys sense que s’hagin donat més detalls.
El 26 ho
feia el fotògraf nascut a Nova York Joe Stevens. Al llarg de gairebé tota la
dècada dels 70 va treballar per el NME
i a NY va capturar les primeres imatges de Debbie
Harry i els Ramones al CBGB. El 2015 Thurston Moore va dir d’ell que va ser el pont entre les dues
ciutats, Nova York i Londres, durant aquells anys de canvis musicals. Va
traspassar amb 87 anys.
El mateix
dia, Tony Saletan, cantant folk
nascut també a Nova York. Que tots haguem cantat en algun moment cançons com Kumbaya o Michael Row The Boat Ashore (La
Barca d’en Miquel) és gràcies a ell, que les va re-col·locar en el mapa de
les cançons tradicionals. Va traspassar a Tacoma amb 94 anys i un important Alzheimer.
També el 26,
un dels compositors de la crosta franquista, Manuel de la Calva, nascut a Barcelona i un dels dos integrants de l’embafador
Duo Dinàmico, amb Ramón Arcusa. Se’ls hi ha d’agrair el malson
del Resistiré en els dies del toc de
queda policial. Va traspassar a la capital de l’imperi als 88 anys de
complicacions derivades d’una fibrosi pulmonar.
L’endemà Jim Kimball, bateria nord-americà que va
desfilar per bandes com Mule o The Jesus Lizard. Va traspassar amb 59
anys i només ha transcendit que va estar ingressat en cures intensives 10 dies
abans de morir.
El 28 Ray Mayhew, membre dels londinencs Sigue Sigue Sputnik, la banda formada per Tony James, baix a Generation X. Durant la segona meitat de la dècada dels 80 van gaudir de una certa reputació. Segurament molts no reconeixeran la seva influència en el què fan. No s’han donat detalls de cap tipus.
Curiosament,
aquest mes no hi ha hagut cap dona per incloure. Les dones viuen més i millor o què?
Fins el mes
que ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada