UNA COLLA D'INADAPTATS

BLEAK SQUAD – “STRANGE LOVE”

NOU REGISTRE

Allò que es diu la química entre les persones, sempre ens ajudarà a fer un món més humà. Això i la capacitat de reaccionar davant de les injustícies. Però escriurem del primer. No em caldrà engolir tant.

Som davant d’allò que els mitjans de desinformació els agrada anomenar un súper-grup. Es diu Bleak Squad, son de Naarm (Melbourne) i el componen Mick Turner (Dirty Three, Mess Esque),  Mick Harvey  (Nick Cave & The Bad Seeds, PJ Harvey, The BirthdayParty)  Adalita Srsen  (Magic Dirt) i Marty Brown (Art of Fighting). Han tret un àlbum amb 9 cançons que entren amb una facilitat que voldrà dir alguna cosa. Es diu Strange Love i els hi ha posat al carrer fa quinze dies Poison City Records.

La llavor sembla que la va plantar el bateria, Marty Brown. És ell qui ho explica: ‘Un estiu estava assegut al costat de la piscina de Fitzroy (una popular piscina de Melbourne) planyent-me de que no estava tocant gaire la bateria. Així que vaig pensar en començar alguna cosa i em vaig posar a trucar a tots en aquell mateix moment’. L’espontaneïtat: algú la recorda? ‘No se per què vaig pensar que funcionaria. Potser vaig saber veure que tots teníem una forma semblant de fer música: senzilla i instantània. Sabia que cadascú de nosaltres tenia una personalitat musical pròpia. Però no esperava que complementéssim tan bé, la veritat’. La química, la màgia que sorgeix entre les persones, no entre les apps.

Es van trobar per a una primera sessió als estudis Head Gap, a Preston al nord de la ciutat, amb l’enginyer Rohan Sforcina... i va fluir fàcilment: ‘Tocàvem les cançons una primera vegada per mostrar els fragments i després ja gravàvem en la segona toma. Gran part d’Strange Love és aquesta segona toma. Encara que arrencàvem amb una improvisació, fèiem com una reacció i tocàvem al ritme de la cançó’.

Guitarres que s’arrosseguen, línies de baix que detenen l’aire i les veus de Srsen i Harvey que ens consumeixen lentament, com es consumeix la cendra d’un cigarret. S’emparren en dotar les lletres de les cançons d’una aura melancòlica: històries d’amors frustrats, desesperances i de les contradiccions constants entre les persones. Adalita Srsen ho ha expressat molt be: ‘Crec que el nom de Bleak Squad, reflecteix molt be tant a aquest grup d'inadaptats, com a l’esperit noir de la nostra música’.