ARA ARRIBA

TCHOTCHKE – “PLAYIN’ DUMB”

NOU REGISTRE

Ara que s’acaba l’estiu, arriba la cançó de l’estiu. Son les paradoxes de la vida.

De tant en tant, i que sigui així per força temps, apareix un grup de noies disposades a recuperar l’esperit pop dels seixanta, el d’aquelles all-female band’s especialment populars la dècada dels 60. Ara és el torn de Tchotchke. Unes adolescents Eva Chambers (baix, teclats, veu) i Anastasia Sanchez (veu, bateria) es van conèixer a Los Angeles el 2014, mentre estudiaven. Inseparables, les unia tot això que en diem vintage i és clar, la música. Amb els anys, coses del destí, van conèixer a Emily Tooraen (guitarra, veu) amb la que compartien els mateixos espasmes musculars.

(fot Ámbar Navarro)

Les tres van fer la bossa i van sortir disparades cap a Nova York buscant un canvi d’aires. Aquest canvi va representar la creació de Tchotchke, sortint de gira i obrint per gent com The Gossip, The Make-Up o King Tuff.  El 2022 van treure el seu primer àlbum, en el seu propi segell, que els hi va produir els nois de Lemon Twigs. Ara, fa tot just una setmana, han llançat el segon. Onze nous temes, de nou produïts pels irresistibles Lemon Twigs – podrien fer una sèrie de dibuixos entre les dues bandes en plan novios – que es diu Playin’ Dumb i que van enregistrar a l’estudi The Vegetable Attic a Brooklyn. No direm que, diuen, està ubicat sobre un magatzem de verdures.

Riffs caleidoscòpics i harmonies vocals ensucrades que fan que t’ho empassis com un xarop pel mal de coll amb gust de maduixa. Va de feminitat absoluta a través de tonades que tots hem escoltat un munt de vegades... però que no cansen. Tanquen amb la que dóna títol al disc, de la que Emiliy Tooraen explica: ‘Van limitar-nos a crear els personatges de les tres noies desagraïdes i desconnectades. El repte era enfatitzar que no son pobres en absolut, sinó unes privilegiades. Ho fa a través d’un estil a lo Beach Boys’. Eva Chambers afegeix: ‘Volíem tancar l’àlbum amb un himne enganxós. La intenció era fer-ho d’una manera deliberadament tonta i simple, sense perdre el descaro i el sarcasme. Al final és una actitud de protecció sobre el delicat ego de qualsevol’. Per fi ha arribat la cançó de l’estiu... i ve amb un joc de taula!