CAT POWER SINGS DYLAN ’66

CAT POWER SINGS DYLAN ’66

DT. 09 JULIOL’24

POBLE ESPANYOL DE MONTJUÏC - BCN

ASSISTÈNCIES

Ahir vam agafar la VISA i ens vam posar la vacuna del tètanus per poder assistir a un d’aquest festivals de dubtosa moralitat. No ens volíem perdre l’actuació d’una de les grans dames de la música.

El concert de Cat Power dins de l’Alma Festival Barcelona, per presentar el seu disc en directe de l’any passat enregistrat al Royal Albert Hall, a nosaltres ni se’ns passa pel cap comparar-lo amb la futilesa dels concerts de “bandes tribut” com ha fet algun cronista. Un ésser com Chan Marshall, apassionada i tot amor, per a qualsevol músic a qui ella se li passi pel cap homenatjar, és un regal. No destacarem cap de les versions. Totes elles plenes de matisos, esplèndidament reconvertides en el seu propi estil, ja de per si sublim, amb les que mostrava la grandesa d’aquelles composicions i del seu autor.

Va començar casi puntual amb la primera part acústica acompanyada de les delicades notes de la guitarra de Henry Munson i l’harmònica d’Aaron Embry convertint la plaça en una cerimònia iniciàtica. Desprès va venir la segona part, l’endollada, amb una banda de sis membres amb la que vam poder imaginar-nos què havia de passar aquell 1966 a l’escenari del Manchester Free Trade Hall.

Una estona abans, Riders Of The Canyon amb Joana Serrat al davant, va omplir l’escenari de l’Espai Village, re-matant la sensació d’estar a la terrassa d’un hotel per a guiris.

La mitja d’edat, 50 anys. La gent jove hauria de deixar d’escoltar el reggaeton abans no els hi acabi de fondre el cervell.

L’accés de periodistes gràfics estava vetada. De temperatura s'estava bé.

BCN, dt. 09 juliol 2024

          

MÉS DIRECTES

1.CAT POWER – CAT POWER SINGS DYLAN: THE 1966 ROYAL ALBERT HALL CONCERT

2.FLEETWOOD MAC – RUMOURS LIVE

3.BOB DYLAN – THE COMPLETE BUDOKAN 1978

ALTRES REGISTRES

... i continuen els directes

Està bé, és una interessant manera d’engreixar una producció, amb uns enregistraments que en alguns casos poden ser inèdits. El degoteig és constant i sospitem que la cosa anirà in crescendo.

El novembre de l’any passat, Cat Power va recrear el famós concert que Bob Dylan va donar el 1966 al Royal Albert Hall de Londres. Explica que la música de Dylan ha estat una constant inspiració per a ella ja des de que li eixugaven els mocs. 

‘D’alguna manera, Dylan és una deïtat per a totes les que escrivim cançons’ ha explicat en un comunicat. Sortirà amb el nom de Cat Power Sings Dylan: The 1966 Royal Albert Hall Concert a primers de novembre en format doble LP via Domino Recording.

Eren en plena voràgine triomfal. El febrer de 1977 Fleetwood Mac treia Rumours, el seu àlbum insígnia que consolidava amb contundència la nova etapa de la banda. 

Rumours Live es va enregistrar el 29 d’agost d’aquell mateix any, al Forum de Los Angeles. Ha sortit en format doble fa una setmana via Rhino Records.

L’any 1978, Bob Dylan es va embrancar en donar els seus primers concerts al Japó. Van ser a al Nippon Budokan Hall de Tokio el 28 de febrer i l’1 de març. L’agost d’aquell mateix any, la gravació d’aquells mítics concerts, ja corrien com la pólvora. Ara es commemoren en un nou llançament i en diferents formats amb el nom de The Complete Budokan 1978, formant part de la ja llarga Bootleg Series. 

(Londres – juliol 1978)

Des de la versió 4xCD, una “exclusiva” japonesa de 8 LP’s (millor no dir el que en demanen) o una versió per covards de dos vinils. Surt a mitjans de novembre via Columbia/Legacy Recordings i la part que li toca a Sony Music.

De cara a Nadal, la febre dels directes fa una mica de por.

CAT POWER TE BONES AMISTATS

VÍDEO – ICONES

Down by Law (1986), Night on Earth (1991), Broken Flowers (2005) o Only Lovers Left Alive (2013) son algunes de les pel·lícules que hi ha al darrera de qui ha dirigit el vídeo per a Cat Power de la cançó A Pair of Brown Eyes, la versió que fa del tema de The Pogues.

Pertany al seu darrer àlbum, Covers (Domino Records), que inclou onze d’elles més una. ‘La música que m’atrau tracta sobre la curació o l’abandonament, una o l’altre’, explicava la músic nord-americana. Per la seva banda, Jim Jarmusch ha comentat que ‘com algú que estima profundament la música de Cat Power, poder col·laborar amb Chan en aquest vídeo ha estat com un somni fet realitat. Ella és tremendament inspiradora per a mi, per suposat com artista, però també com una persona extraordinària’. Quins dos.

CAT POWER, AMB RESPECTE i AGRAIMENT

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Respecte Wanderer (Domino Records), el nou disc, diu que ‘és com el periple de la seva vida, anar de poble en poble amb la guitarra, amb respecta a les persones que m’han precedit, cantants de música popular, blues i tot el demés. Tots rodamóns, i tinc la sort d’estar entre ells’. No sé si ho ha dit ella o la seva cap de premsa. Personalment ho trobo com molt políticament correcte. No s’entén gaire.

Charlyn Marie Marshall no cal que en faci masses de declaracions, en el seus discos està tot. Aquest, enregistrat a Miami i Los Angeles i produït per ella mateixa, serà el desè, sis anys després d’aquell Sun (2012), onze cançons que em tornaran a posar la pell de gallina. Si no passa res, estarà al carrer l’octubre i per arrodonir-ho, I’1 de novembre estarà a Barcelona presentant-lo en directe.

Tampoc entenc la col·laboració de Lana del Rey.

DAVID BOWIE QUE ESTÀS EN EL CEL...

CONCERT HOMENATGE – NOVA YORK

DINÀMIQUES DE MASSES

Impressionant – havia de ser – el concert del dijous al Carnegie Hall. Les cançons de Bowie van ser interpretades per totes les boques convocades rendint-li un més dels centenars d’homenatges, públics i privats, que es van produint arreu.

D’entre tot el llegit i vist, em crida l’atenció aquesta típica i tòpica imatge protagonitzada per Cindy Lauper durant el seu torn, cantant Suffragette City, mirant cap al sostre, figurant que veu a David Bowie assegut al costat del senyor de barba blanca.  

També el moment Chan Marshall amb Five Years, delicadesa i sensibilitat a flor de pell, i el creatiu, de Michael Stipe i Karen Elson amb Ashes To Ashes.

fot. Evan Agostini

JANIS: LITTLE GIRL BLUE

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

Entusiasmada estic. Informen de que s’ha enllestit un documental amb cara i ulls de Janis Joplin basat en les cartes escrites a la gent que va estimar. Inclourà fragments de concerts i algunes entrevistes a amics i familiars.

 

 

La directora, Amy Berg, especialitzada en documentals, comenta que “aquest ha sigut un treball d’amor i estic ansiosa per a compartir l’única historia íntima de Janis Joplin amb el món”.Casi res. Doncs ningú millor que Chan Marshall per posar la veu en la lectura d’aquestes cartes.

 

L’estrena està prevista per aquest proper Festival de Cine de Venecia que es celebrarà del 2 al 12 d’aquest setembre.

Amy Berg 

 

 

Chan Marshall (Cat Power)

 

 

 

CAT POWER DE NOU A BARCELONA

RUMIAMENTES I BARRINADES

 

 

Aquests dies s’ha parlat que, ja recuperada, Charlyn Marshall, com ja es sabia de Marianne Faithfull, farà un nou concert a Barcelona, aquest cop, sota el patrocini d’un banc. Suposo que són coses inevitables i que fins i tot ni elles mateixes deuen saber masses d’aquests detalls. Però a mi em sap greu haver de mirar cap a una altra banda amb aquesta simplicitat actual del tot està be. 

 

A més, tampoc entenc la necessitat del patrocini. El fet comporta que toquin en luxosos espais com l’Auditori o el Palau de la Música, en comptes de en una de les habituals sales de concerts? També he de mirar cap a un altre banda per fer veure que no se que la meitat del públic és gent que no ha pagat entrada? Per què no ens enganyem, no són pas dones que omplin grans locals. És clar que tampoc veig el director d’una sucursal o el cap la cap del departament de finances amb els seus respectius i respectives en una d’aquestes habituals sales.

 

Sempre he volgut viure pensant que el pop te un costat gamberro que per petit que sigui, li dona el caràcter i el punt insolent necessari per a ser fidel a sí mateix. I adoro tant a una com a l’altre. 

 

Estem morts.

 

Cat Power

 

 

L’IMPOSSIBLE DE VERITAT

Hi ha coses que aquí son del tot impossible que passin. Per multitud de raons. No cal que m’hi esmerci. Aquí tenim altres coses. No sé. Per exemple: la “Moreneta”, el Barça, els Pujol, la TV3, en Gaudí i la Pedrera, i per proximitat a aquest àmbit, doncs els turistes o les zones calentes de l’Empordà, i més, l’Apolo, el festival Primavera Sound o el de Cap Roig, i etcètera, etcètera. És que això és el paradís.

 

Encara que hi ha coses que aquí son del tot impossible que passin. Com per exemple: Cat Power i Suede a la televisió pública anglesa un dia qualsevol.

 

CAT POWER

Era de les actuacions previstes a la quinta punyeta aquest Primavera “junior”, a l’escenari que a algun il·luminat un bon dia se li va acudir d’afegir la paraula Club al darrere de Sant Jordi “mata l’aranya”, per fer-ho mes suportable. Per apretar a córrer.

És una de les poques persones amb qui encara li veus espurnejar els ulls en escena, encara que sigui amb l’ajuda d’alguna substància poètica, i sabent la responsabilitat que això comporta. Està malalta – té una angioedema –  i ha anul·lat totes les dates d’una gira europea que estava a punt d’iniciar. Esperaré tot el que calgui.

 

Chan Marshall