PRIMAVERA CLUB 2014

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

DIFERENTS ESPAIS – BARCELONA

31 D’OCTUBRE i 1 i 2 DE NOVEMBRE 
 

Diuen que una mica és com un d’aquests aparadors de bandes emergents. No se si vaig ser testimoni de gaires emersions però en tot cas sí que ho vaig ser d’immersions en algunes propostes interessants com la del twee pop dels Fear Of Men o – malgrat els problemes de so que no van aconseguir desmerèixer el resultat final – els increibles Perfect Pussy, profundament arrelats al post punk experimental dels primers vuitanta, actuacions totes elles que afortunadament van contrarestar d’altres descaradament hypes o estranyament anul·lades a darrera hora.

 

Fever The Ghost – Apolo

 

Jessica Weiss de Fear Of Men – Teatre Principal

 

Adrian Toubro dels danesos Lower – La [2]
 

Meredith Graves de Perfect Pussy – La [2]

 

 

 

PRIMAVERA CLUB

DINÀMINQUES DE MASSES

 

 

Abracadabra, sopa de cabra. Com si es tractés d’un espectacle de màgia on apareix i desapareix un conill, amb el Primavera Club passa el mateix. Ara el veus, ara no el veus. I aquest any sembla que toca. 

 

Serà el cap de setmana de Tots Sants, el 31, 1 i 2 de novembre i obviament a l’Apolo, així com al Sidecar i al Teatre Principal, altrament conegut com Teatro Latino. Destacats, Fear Of Men, Younghusband, Perfect Pussy i Black Bananas.

 

 

 

divendres 31 d’octubre:
Cerebral Ballzy, Cherry, Childhood, Cómo Vivir en el Campo, East India Youth, Fear of Men, Fever The Ghost, Fighter Pillow, Halcón, Jaakko Eino Kalevi, PacoSan, Steve Gunn & De Stervende Honden, Tweens, We Are Catchers.

dissabte 1 de novembre:
Cenetaph, The Coathangers, Der Panther, Eaux, Ed Schrader's Music Beat, Greys, Karen Koltrane, Nothing, Rebuig, The Saurs, Strand of Oaks, Tobacco, White Lung, Woman's Hour, Younghusband.

diumenge 2 de novembre:
Alvvays, Ben Khan, Black Bananas, CARLA, Horsebeach, IEPI, JUNGLE, Lower, Movement, Muñeco, Opatov, Ought, Perfect Pussy, Tirana, Tony Molina.

 

Trobo a faltar el Dj Coco. Haurà sortit malament el truc i no apareix?

Abonaments i entrades de dia ja disponibles.

 

 

Jennifer Herrema – Black Bananas (ex-Boss Hog)

 

 

 

ARIEL PINK’S HAUNTED GRAFFITI

STAND UP AGAINST HEART CRIME

TOY

DEERHOOF

MARK LANEGAN BAND

 

PRIMAVERA CLUB

SANT JORDI CLUB – BARCELONA

08 – 12 – 2012

 

Molta (massa) gent guapa en el concert d’un Ariel Rosenberg no gaire (gens) motivat. Son quarts de dues de la nit. El personal fem cara de cansats. No descobreixo si és per la quantitat d’hores que portem dins del contenidor o per l’excursió que alguns han de fer per arribar-hi i que hauran de repetir en baixada. Més tard al sortir pensava que potser, amb una mica de sort, no els hi caldrà tornar a fer trekking. 

 

 

 

Ariel Pink’s Haunted Graffiti

 

 

Toy

Mark Lanegan Band

REDD KROSS

LITTLE WINGS

THE MONOCHROME SET 

 

PRIMAVERA CLUB  

ARTERIA PARAL·LEL – BARCELONA  

07 – 12 – 2012 

 

Aquesta edició del Primavera Jr. m’està donant una sensació estranya. Notes que passa alguna cosa i no precisament bona. L’ambient està enrarit. L’estranya presència de membres de la policia minuts abans de començar el concert, tant ahir com abans d’ahir, és molt desagradable i no massa habitual. Cerquen algun terrorista dolent entre els fotògrafs de premsa? Mesures de pressió cap a l’organització? S’ensumen canvis. Però no pateixo, el negoci és el negoci i seguiran havent concerts i festivals. Aquí hi ha pela. Sí, és clar, i també música.  

Soc sincera, ahir hi vaig anar per veure els californians. Era la seva nit, per molt que grupets clonats i vinguts del més enllà, intentin un altre cosa. Els concerts de Redd Kross son de les poques grans experiències pop que queden per viure. S’hi ha de ser i veure-ho en persona. Com un paisatge que al natural et treu l’alè i li fas una fotografia i quan la veus a casa et sembla la portada d’un llibre d’autoajuda. Annie’s Gone o Stay Away From Down Town del darrer àlbum Researching The Blues editat fa uns mesos, un hit darrera l’altre, un espasme darrera l’altre, una infiltració de metanfetamina directa a les venes que em va alliberar de totes les tonteries que arrossego. És això.

 

Jeff McDonald  

 

Steve McDonald

 

Abans, els Monochrome Set una de les bandes insignia del segell Cherry Red, van fer una actuació correcte, sense tirar cohets. Van desplegar tot l’encant que els hi queda tocant temes de la seva dilatada carrera i també el seu estrenat treball Platinum Coils. I abans un Kyle Field virtuós creador d’ambients íntims, ho va aconseguir. Amb la seva particular veu, forma de tocar i... disfressat?, se’m va fer difícil no parar-li atenció i quedar-me amb les seves lubrificades cançons.

 

 

The Monochrome Set

Helena Johansson ex-Scarlet’s Well (The Monochrome Set)

SWANS

PRIMAVERA CLUB

SANT JORDI CLUB – BARCELONA

06 – 12 – 2012

 

Només començar, s’apropa al límit de l’escenari i llença una escopinada a sobre d’un dels fotògrafs que omplien el fosso. L'incansable Michael Gira ha vingut de nou amb ganes de gresca. Em confirmo que anem bé quan amb el primer cop de guitarra, veig  saltar pels aires tots els tapets amb els que el fotògrafs de premsa es protegeixen les seves delicades orelles. Comença el festival de murs de so, muntanyes de decibels que s’enfilen per les parets de la nau industrial de l’espai annex del Sant Jordi. Els amplificadors i els monitors que els envolten no paren ni un minut de dansar al so de les potents vibracions que sorgeixen dels instruments de la banda. I així durant les següents dues hores. La llegenda no és broma. Continua presentant el seu darrer treball The Seer, de nou escolto la magnífica Avatar o la que dona nom a l’àlbum. No és fàcil reconèixer-los per les modificacions que improvisa en escena. Com a declarat en més d’una ocasió, la idea és perdre el control del cos i la teva ment en el so.

 

Igual que maleïxes el despertador quan et desperta d’un son agradable, vaig maleir els ossos del nen que va indicar a Gira que li quedaven cinc minuts per acabar el quadre.

 

GABI RUIZ

Ja n’hi ha prou. Estic farta de nens de papà com aquest perdona vides que es creu imprescindible. És tan simple com que si no li agrada el que fa, canviï de feina, de vida o, millor encara, de ciutat, que se’n vagi a Guimaraes o allà on vulgui i deixi d’escalfar-nos el cap amb el conte de la llàstima. Parla de ciutats més receptives on puguin programar sense pressions... o que seguiran amb projectes on trobin menys obstacles i que els donin millors resultats. Em sembla perfecte. I quan més lluny, millor.

SALA APOLO – CLAUSURADA?

Una bona sorpresa. La mateixa que s’han endut els gestors de la sala que, diuen, no estaven al corrent ni de la inspecció ni de l’estat de la finca. Realment costa de creure. El cas és que de moment, el complex Apolo ha deixat de funcionar.

Per altre banda, els responsables de la sala, co-organitzadors del Primavera Club, també s’han quedat sense l’escenari del Mercat de les Flors, on tenien previst part de les actuacions del cartell. Gabi Ruiz, un dels directors del festival, ha demanat tranquil·litat. No, si nosaltres ja ho estem de tranquils.

CAT POWER

Era de les actuacions previstes a la quinta punyeta aquest Primavera “junior”, a l’escenari que a algun il·luminat un bon dia se li va acudir d’afegir la paraula Club al darrere de Sant Jordi “mata l’aranya”, per fer-ho mes suportable. Per apretar a córrer.

És una de les poques persones amb qui encara li veus espurnejar els ulls en escena, encara que sigui amb l’ajuda d’alguna substància poètica, i sabent la responsabilitat que això comporta. Està malalta – té una angioedema –  i ha anul·lat totes les dates d’una gira europea que estava a punt d’iniciar. Esperaré tot el que calgui.

 

Chan Marshall