Ja n’hi ha prou. Estic farta de nens de papà com aquest perdona vides que es creu
imprescindible. És tan simple com que si no li agrada el
que fa, canviï de feina, de vida o, millor encara, de ciutat, que se’n vagi a
Guimaraes o allà on vulgui i deixi d’escalfar-nos el cap amb el conte de la
llàstima. Parla de ciutats més receptives on puguin programar sense pressions...
o que seguiran amb projectes on trobin menys obstacles i que els donin millors
resultats. Em sembla perfecte. I quan més lluny, millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada