SPOCK

Difícil no incloure com un figura pop destacada a aquest vulcanià entranyable. Protagonista d’una de les series més psicodèliques de la història de la televisió, formava part d’aquella exaltació de colors, música, vestits i computadores plenes de llumetes dignes d’un pessebre. El pobre es trobava sempre en plena dicotomia entre el personatge mental, amb la seva visceral lògica i el personatge espiritual, amb la supressió de les emocions. Aquests dies jo també em trobo en una dicotomia. De fet em passa cada any. Participar del festival de festes o no participar. Cada any em fa més pujada. Em pregunto què faria l’Spock?... no sé si celebren els Nadals al planeta Vulcà.

 

“Llarga vida i prosperitat”.

 

Leonard Nimoy en plena inspiració

 

 

1er. àlbum editat per DOT l’any 1968

 

 

Ballad Of Bilbo Baggins – publicat en el segon LP