RUMIAMENTES I BARRINADES
Aquests dies s’ha parlat que, ja
recuperada, Charlyn Marshall, com ja
es sabia de Marianne Faithfull, farà
un nou concert a Barcelona, aquest cop, sota el patrocini d’un banc. Suposo que
són coses inevitables i que fins i tot ni elles mateixes deuen saber masses d’aquests
detalls. Però a mi em sap greu haver de mirar cap a una altra banda amb aquesta
simplicitat actual del tot està be.
A més, tampoc entenc la necessitat del
patrocini. El fet comporta que toquin en luxosos espais com l’Auditori o el Palau de la Música, en comptes de en una de les habituals sales de
concerts? També he de mirar cap a un altre banda per fer veure que no se que la
meitat del públic és gent que no ha pagat entrada? Per què no ens enganyem, no
són pas dones que omplin grans locals. És clar que tampoc veig el director
d’una sucursal o el cap la cap del departament de finances amb els seus
respectius i respectives en una d’aquestes habituals sales.
Sempre he volgut viure pensant que el
pop te un costat gamberro que per petit que sigui, li dona el caràcter i el punt
insolent necessari per a ser fidel a sí mateix. I adoro tant a una com a
l’altre.
Estem morts.
Cat Power
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada