CINEMA
El seu dia em va deixar molt bon regust
i el revisionat d’aquest film, tard o d’hora havia de caure. Són pel·lícules
que em reconforten quan veig que, a pesar de tot, encara hi ha gent que pensa
abans de posar-se al darrera d’una càmera.
Aquest llargmetratge de la directora de
cinema grec de 48 anys Athina Rachel Tsangari, demostra que Europa, malgrat els
impediments, continua fent bon cinema. La forma en que explica la situació
actual de la societat és poèticament devastadora. El mitjà no pot ser més
simple: el dia a dia d’una noia que treballa de xofer i la relació amb el para,
l’amiga i el novio que es busca. Els escenaris i la banda sonora fan la resta. Ghost Rider, Surrender, Jukebox Baby i
Be Bop Kid de Suicide.
I
Am A Baby (In My Universe) de Daniel
Johnston, Tous Les Garcons Et Les
Filles de Françoise Hardy o Le Temps De L’Amour que també canta, en
són part d’ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada