EGON SCHIELE

L’EXPRESSIONISME EN EL POP

ART – RELACIONATS

Aquest any es commemoren els 100 anys del traspàs – trist traspàs, amb només 28 anys – d’Egon Schiele. Ara que estem vivint uns dies, en que una olor a putrefacta torna a sentir-se amb els discursos conservadors i reaccionaris de sempre – la censura en els cartells commemoratius ha arribat a Londres i a Hamburg – és fa del tot necessari tenir present les obres i el treball de persones com ell. Fins aquí l’apunt introductori.

Autoretrat (1910)

L’expressionisme és un dels moviments culturals que més influències ha generat al llarg dels anys. El mateix David Bowie en la seva època berlinesca, el tenia com a estil de capçalera. Es pot veure l’assumpte en les portades del Lodger (1979) o sobretot del Heroes (1977), o del The Idiot (1977) del seu company de festa Iggy Pop, on les influències d’artistes com Erich Heckel o les fotografies del propi Egon Schiele, es fan paleses.

 

 

 fotografia d’Egon Schiele(1914) i Roquairol d’Erich Heckel (1917)

HISTÒRIA DE LA INQUISICIÓ ESPANYOLA EN ELS DISCOS ( 1 )

ART COVER

Espanya sempre ha gaudit d’una forma de ser exquisidament pròpia. ‘La reserva espiritual de occidente’, que deia el Paquito. En aquest sentit, han creat estil. Exemples no en falten, un d’ells, el tenir cura de que no ens vinguessin mals pensaments a través de les portades dels discos.

LA SPANISH CENSORSHIP

Els llançaments discogràfics no sempre arribaven. I si ho feien, depenent del context de la portada o de la contraportada, podien sortir en una edició mutilada.

Ara no cal patir, l’autocensura s’ha implantat com la cosa més natural.

RICHARD MYHILL - 21 Days In Soho – EMI / UK (1975)

(portada)

(contraportada)

RICHARD MYHILL - 21 Days In Soho – Zafiro / Spain (1976)

(contraportada ed. espanyola)

LA IMAGINACIÓ AL PODER!

(o títol 2: LA CENSURA ENCOBERTA)

PER LLOGAR-HI CADIRES

En el darrer vídeo promocional – divertidíssim – de Cherry Glazerr, abans no arrenca surt allò del 'Parental Advisory' i a sota ‘Strong Sexual Behaviour’. És evident que la gent que va penjant aquests cartellets, pateix alguna pertorbació mental greu i no els importa anar-ho esbombant per remarcar la seva estupidesa. També és evident que, pel que es veu en el vídeo, una de les coses que continua fent-los més por és justament el poder de la imaginació.

Ara bé, si en un altre vídeo a una persona li tallen el coll, a un altre l’esbudellen viu, a un altre li esclafen el cap, i tot això de les mil i una maneres possibles en que surti més sang i faci més fàstic, son les imatges que les nostres suposades criatures innocents està bé que vegin.

L’ensenyament és clar: sigues el més violent que puguis i arribaràs lluny. Sempre que siguis més ràpid que l’altre, naturalment.

Però sobretot, sobretot, sobretot!: no et toquis que et tornaràs cega!