THIRD MAN RECORDS & JACK WHITE ‘GARAGE SALE’ ONLINE AUCTION

ESTÍMULS

La veritat és que podria ser una forma de recollir diners fàcil i eficaç per causes que valen la pena. Res de fer caritat, utilitzat per netejar consciencies i desgravar

Estem parlant de ‘pagar’ uns diners, a canvi d’objectes, que aniran a parar a unes mans que els necessiten. És el que farà – no és la primera vegada – Jack White i la seva discogràfica, Third Man Records. Serà en subhasta des del dimecres 26 d’agost, a les 10 del matí, fins a les 10 de la nit del diumenge 30. El destí, la Gideon’s Army de Nashville, el Detroit Phoenix Center - ambdues, organitzacions d’ajuda social - i el John Peel Centre For Creative Arts. Hi haurà objectes personals de la col·lecció de White i l’equip que va utilitzar la banda per l’enregistrament del vídeo Hardest Button To Button, inclosa en el disc White Blood Cells (2001) i que va dirigir Michel Gondry. Aquesta és la pàgina de Nashville Auctions, on hi ha el catàleg amb tots els lots.

PETE DOHERTY A LA FLORESTA

ESTÍMULS

Aquest diumenge, coincidint amb el Rosalia Sound, Pete Doherty va actuar de cap de cartell en un altre festival, el del vermut de les 12 a La Floresta. No se si és que es troba a gust entre nosaltres, recordo en motiu d’una exposició seva, l’estada, també amb recital inclòs, a Sarrià el maig del 2014, però el cas és que novament s’ha deixat veure i tocar per algunes afortunades.

El local, La Floresteca, està en converses amb l’ajuntament per poder continuar amb la seva activitat musical, cosa que desitgem amb ganes per tenir un veritable circuit ‘normal’ d’actuacions. Les que hi van ser no han pogut ser gaire més concretes amb els temes que va tocar. Cançons pròpies i dels Beatles i els Clash.

L’abril va treure, amb The Puta Madres, un nou disc d’onze temes, amb el que de nou ens ha sorprès. Gratament.

PIXIES NEWS

ESTÍMULS

Black Francis, amb Joey Santiago i Dave Lovering formen el nucli masculí, després ve el femení, que ha anat variant. Ara, amb Paz Lenchantin, sembla que està tot en pau. Mai millor dit. Mantenen una activitat satisfactòria per a totes les parts. Inclosa la nostra. Al setembre disc nou, el setè (del que poca cosa ha trascendit), i el 23 d’octubre estaran tocant al Sant Jordi. A partir del 27 de juny, podrem veure a través d’un podcast de 12 parts d’entrega setmanal, que es dirà Past Is Prologue, imatges que documentaran una mica d’història de la banda i la creació del nou disc. I així.

És com insuflar aire als pulmons. Inspirar i sospirar. L’any passat Surfer Rosa, amb la Kim, va fer 30 anys. Quan Lenchantin era adolescent.

LOU REED PAPERS, A L'ABAST DE TOTHOM

ESTÍMULS

El 2017, Laurie Anderson, com a persona que va rebre tot el llegat del music de Nova York, ho va agafar i ho va donar a la New York Public Library for the Performing Arts, situada al Lincoln Center sense pensar-s’ho dues vegades, per a que passes a formar part del patrimoni de la ciutat. Ara han fet saber que tot el material ja ha estat processat i es troba a disposició de tothom qui el vulgui consultar.

la targeta commemorativa editada per la New York Public Library 

en motiu de l’obertura de Lou Reed Papers

Documenta els seus dies com a músic, compositor, poeta, escriptor, fotògraf i practicant de tai txi, i va des dels seus inicis el 1958 amb la banda de la Freeport High School fins a la seva darrera actuació el 2013 i inclou, a part dels obvis enregistraments d’audio i vídeo, fotografies d’ell i fetes per ell, documentació de gires i actuacions en directe, material de premsa i arxius administratius de Sister Ray Enterprises, així com documentació personal. O sigui tot.

en un hotel de Manhattan el 1993 – fot Philip Greenberg

un sweater fet per un fan d’Austràlia 

propietat de Lou Reed

una carta de Martin Scorsese dirigida a ell 

JEFFREY LEE PIERCE, CONVÉ MOLT

ESTÍMULS

Després de més de 20 anys del seu traspàs, s’ha anunciat la realització d’un documental sobre la vida de Jeffrey Lee Pierce. Es dirà Elvis From Hell i inclourà entrevistes a Nick Cave, Jack White, Mark Lanegan o Jim Jarmusch, tot sota direcció d’Heiko Lange (B-Movie: Lust And Sound In West Berlin). A banda d’un parell d’enregistraments en solitari, entre 1981 i 1993 Pierce amb la seva banda The Gun Club va enregistrar set àlbums d’estudi, discos que van influenciar a nombroses bandes de finals del segle passat.

Jeffrey Lee Pierce va deixar el cos el març del 1996, amb 37 anys. Tenen previst tenir enllestit el documental el 2020. El temps passa volant.

LEM 2018

GRÀCIA – BARCELONA

ESTÍMULS

Demà passat es donarà el tret de sortida al XXIII Edició de l’International Experimental Music Meeting, així, en anglès, i que funcionarà fins a finals d’octubre. 

Festival de petit format que engloba unes quantes propostes per desembossar les orelles de tots els arxius no desitjats. Per a què ens entenguem, no son propostes arriscades, son propostes que no entren en els circuits cerveseros. Sí, sembla que és possible.

Severine Beata (+ Javi Álvarez)

UNA DELS TEENAGE FANCLUB

ESTÍMULS

És sabut que els Teenage Fanclub son uns apassionats de la música. Amb una carrera espectacular, farcida de discos monumentals, no n’han tingut prou i sempre han estat al costat de projectes i iniciatives musicals. 

La webzine anglesa the line of best fit, li va demanar a Norman Blake que escollis nou cançons que li fossin especials. En deu tenir centenars, com totes, però va dir aquestes:

Fall Away de Sugluk

Permanent Dream de The National Jazz Trio Of Scotland

I'm Living In The Room They Found Saddam In de Julian Cope

Fallin’ Rain de Link Wray

No More Sad Refrains de Sandy Denny

The Osmonds de Denim

Keep It Clean de Charley Jordan

Most Beautiful Widow in Town d’ Sparklehorse

One Fine Summer Morning d’ Evie Sands

‘Totes aquestes cançons han tingut alguna influència en la música que he fet’. Podia haver triat cançons dels Byrds o Big Star, però no ho ha fet, ‘Per descomptat que tenen cançons increïbles, però ja s’ha dit molt i m’agrada quan la gent té en compte d’altres més inusuals, alguna que no has escoltat abans, alguna per descobrir. Sempre és genial descobrir música, trobar alguna cosa que mai has escoltat abans’.

                                                     

Els discos dels Teenage Fanclub estan pels núvols, i no precisament el de Google. Depèn de la còpia, els originals poden arribar al mercat especulatiu fins als 100€ com qui res. Per això la iniciativa dels escocesos és d’aplaudir: la reedició, amb un 7” addicional amb dos temes inèdits, dels àlbums Bandwagonesque (1991), Thirteen (1993), Gran Prix (1995), Songs From Northern Britain (1997) i Howdy! (2000), els cinc pertanyents a l’etapa Creation Records.

A finls d’octubre estaran tocant a Glasgow, els dies 28, 29 i 30. Després, al novembre, ho faran a Manchester (5, 6 i 7), Birmingham (9, 10 i 11) i Londres (13, 14 i 15).

SHIELDS PARLA DE LES PREVISIONS

ESTÍMULS

Però,’ante todo, mucha calma’ que deia aquell. Ho viurem com el part d’una primípara. En una entrevista que li ha fet recentment la cadena NPR, va parlar de les noves reedicions de Isn’t Anything i Loveless explicant les diferencies que hi ha entre les gravacions analògiques i les digitals. 

Llavors, com aquell que parla de lo pesada que arriba a ser la sogra, va deixar anar que tenen previst el llançament d’un EP: ‘It's really an EP but it's a sprawling EP' diu exactament, per afegir... ‘En farem un parell abans de treure l’àlbum. Cada 20 anys fer un disc, la gira i després desaparèixer uns anys.’

Entenc que acabés amb els nervis d’Alan McGee.

RANCHO RELAXO

ESTÍMULS

La banda noruega Rancho Relaxo, formada el 2003 – segons diu la llegenda, quan Inge Kjetil Sandvik va comprar-li un antic teclat Crumar dels anys 70 a un veí i amb una gravadora de 4 pistes va començar a fer música – dona fe de que la sembra va ser feta amb tot l’amor d’inspiració universal que es va posar a tiro, allà pels anys seixanta.

Se li va sumar Martin Schram i les cintes ja treien fum. Després se’ls hi va unir un altre amic, Khalil Olsen, a la bateria i la resta ja és per escoltar i el que vulguis. Van començar les edicions en serio amb l’àlbum Look At The Wall (2007) i Polarized (2017) és la seva darrera entrega.

Amb la pandereta i el sitar, els efluvis trippy’s no triguin en arribar. Compartir les emocions psicodèliques amb algú que vibra en la mateixa capa estratosfèrica que tu, també fa bona salut. Gràcies Govinda. Hi ha dies que ho veus més clar que tot és en l’infinit.

White Light Fever (2015)