PIXIES – “THE NIGHT THE ZOMBIES CAME”
A LA VISTA
Diu Black
Francis que 'd’una col·lecció de cançons
d’un suposat LP, acabes fent-ne una pel·lícula’. Doncs a aquestes alçades
de la pel·lícula Pixies Forever 10, se’ns
acudeixen tres característiques clares sobre ella.
Una, el reconeixement
dels seus cinc primers àlbums (incloent Come
On Pilgrim) com de genials. Dos, la seva inesgotable capacitat de treball
amb una admirable constància de nous discos, reedicions i les corresponents
gires. I tres, el curiós tic d’anar canviant de baixista i sempre amb dona.
Escoltant
els avançaments de The Night The Zombies
Came, de seguida es pot afegir a la llista, el domini absolut a l’hora de
compondre nous temes que ens fan mantenir l’atenció sobre la banda de Boston i obrir
la boca d’entusiasme. És la seva desena obra d’estudi i la primera amb la nova
baixista, Emma Richardson (Band Of Skulls) que substitueix a la Lenchantin. Amb producció de Tom
Dalgety, habitual des de 2015, el disc sortirà a finals d’octubre via la
multinacional BMG.
Amb el seu
darrer disc, Doggerel (Infectious Music/BMG – 2022) per antiguitat i domini, van deixar clar quí era el rei
de la selva. Amb aquest nou disc, es passegen, no brandint les cabelleres, per
motius obvis, però sí ensenyant, encara, uns bons ullals.
El disc inclou aquest Chicken, el segon single, del que s’estan dient moltes tonteries, com aquesta: serà la seva manera de dir que s’ha fet vegeterià? que és la pregunta que ens fem quan sentim cantar a Black Francis: ‘A vegades em sento com un pollastre, picant blat de moro. Després em tallen el coll. Ara estic per entendre-ho’.
La
banda va donar un nou concert ahir al Razz
de Barcelona per continuar tot l’agost per Europa abans de marxar cap a
Austràlia. No deuen parar de prendre Red
Bull.
