MÚSICA NO TOCADA PER RES

LOU REED – “HUDSON RIVER WIND MEDITATIONS”

RE-EDICIÓ

Lou Reed segurament era un ésser avançat. Segurament també, té més hores de navegació que la suma de totes les nostres multiplicades per 100. Enveja podrida.

El 2007, sis anys abans del seu traspàs, Sounds True va llançar el que es considera el darrer àlbum del mai prou venerat músic. Era una simple edició en CD i ara, aquest gener, via Light In The Attic, es traurà una luxosíssima edició en doble vinil. Hudson River Wind Meditations son una sèrie de gravacions ambientals i de drons que Reed va composar per a relaxar la ment. Per relaxar el cos, t’estires al catre i dorms. Encara que n’hi ha que no els hi cal ni tombar-se.

L’edició ve de la col·laboració de Laurie Anderson i la Lou Reed Archive. L’obra ha estat remasteritzada i inclou notes de l’instructor de ioga Eddie Stern, una entrevista inèdita amb Anderson que li va fer el periodista Jonathan Cott (Rolling Stone, The New Yorker) i si en vols més, cinc fotografies del riu Hudson preses pel mateix Lou Reed durant les seves passejades.

En les notes del disc es pot llegir unes declaracions de Reed on afirmava: ‘Primer vaig compondre aquesta música per a mi, com un complement de la meditació, el tai-txi i com una música per a tocar en el fons de la vida, per reemplaçar la cacofonia quotidiana amb uns sons nous i ordenats de natura impredictible. Nous sons alliberats de prejudicis...’.

Anderson en aquesta nova edició intenta posar-hi llum: ‘Suposo que quan deia “vida” es referia a alguna cosa semblant al que Brian Eno deia, com música ambiental que dona color a l’aire. A mi em restableix les meves ones cerebrals’. No sé. Que cadascú ho interpreti com vulgui. 

Hi ha qui el veu com un contrapunt al debatut Metal Machine Music. Però està clar que senzillament és per un altre moment i estat d’ànim. En principi, amb aquest disc, es vol donar per finalitzada la sèrie Lou Reed Archival de Light In The Attic que es complementa amb Words & Music, May 1965, on es troben primeres gravacions i inèdites de Reed. Aquest llançament inclou Move Your Heart, Find Your Note, Hudson River Wind (Blend the Ambience) i Wind Coda. 

LOU REED PAPERS, A L'ABAST DE TOTHOM

ESTÍMULS

El 2017, Laurie Anderson, com a persona que va rebre tot el llegat del music de Nova York, ho va agafar i ho va donar a la New York Public Library for the Performing Arts, situada al Lincoln Center sense pensar-s’ho dues vegades, per a que passes a formar part del patrimoni de la ciutat. Ara han fet saber que tot el material ja ha estat processat i es troba a disposició de tothom qui el vulgui consultar.

la targeta commemorativa editada per la New York Public Library 

en motiu de l’obertura de Lou Reed Papers

Documenta els seus dies com a músic, compositor, poeta, escriptor, fotògraf i practicant de tai txi, i va des dels seus inicis el 1958 amb la banda de la Freeport High School fins a la seva darrera actuació el 2013 i inclou, a part dels obvis enregistraments d’audio i vídeo, fotografies d’ell i fetes per ell, documentació de gires i actuacions en directe, material de premsa i arxius administratius de Sister Ray Enterprises, així com documentació personal. O sigui tot.

en un hotel de Manhattan el 1993 – fot Philip Greenberg

un sweater fet per un fan d’Austràlia 

propietat de Lou Reed

una carta de Martin Scorsese dirigida a ell 

LOU REED MÉS A PROP DE NOVA YORK QUE MAI

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

El dijous passat, Lou Reed hauria fet els 75 anys i la seva dona, Laurie Anderson, li  va semblar que era el millor dia per fer saber que la Public Library for the Performing Arts de Nova York havia adquirit l’arxiu sencer del músic. Don Fleming que un dia va ser music (Velvet Monkeys, Gumball), productor (Sonic Youth, Hole) i arxivista (Ken Kesey, Hunter S. Thompson), avui n’és el director de la institució i encara ara està donant salts d’alegria sota els efectes de l’experiència de recollir tan inestimable llegat.

El material va des de la seva primera banda a l’escola fins els seus darrers treballs passant per, evidentment, l’etapa Velvet Underground. Més o menys, el paquet inclou unes 3.600 gravacions d’audio, 1.300 en vídeo, 600 hores en demos – de totes les èpoques i que teòricament no ha escoltat ningú – manuscrits, fotografies i objectes diversos entre correspondència i notes d’un dels ciutadans més emblemàtics i llegendaris de Nova York. 

El cercle es tanca.

LE BATACLAN ' 72

LOU REED, JOHN CALE & NICO

RUMIAMENTES I BARRINADES

Le Bataclan per aquí, Le Bataclan per allà. Tipa. L’any 1972 aixecaves una pedra i no et trobaves vint policies cuirassats i armats fins a les dents ni vivíem sota l’ull de càmeres penjades a tot arreu. Això si, quan pelaven a algú, concretaven. Serà per això?  

UN LOU REED AL ROMEA

MENCIONS APART

 

DESDE BERLÍN  –  TRIBUTO A LOU REED

TEATRE ROMEA  –  BARCELONA

FINS AL 19 D’OCTUBRE

 

 

 

A partir de dimarts que ve, s’atreveixen amb Berlin (1973), un dels discos més bells de la discografia del músic de Nova York. Els atrevits són Nathalie Poza – Caroline, la prostituta drogoaddicta –  i Pablo Derqui – Jim, el proxaneta – i el director de l’atreviment Andrés Lima, que ha fet la dramatúrgia a partir de les escenes que van escriure sobre les cançons del disc, tres autors: Juan Villoro, Juan Cavestany i Pau Miró. Hi ha altres cançons de Lou Reed, no només de Berlin, i alguns afegitons més, com algunes peces de Jaume Manresa (Antònia Font). Confiança.

 

 

 

 

 

LOU REED A LA SETMANA DE POESIA

RELACIONATS

 

D’avui en vuit, en el marc de la Setmana de la Poesía de Barcelona, a la plaça de les Dones del 36 i a les 10 de la nit, hi ha previst una lectura d’algunes de les cançons i poemes del músic novaiorquès.

 

 

És sabuda la intensa relació de Lou Reed no només amb la música, sinó amb tot allò que concerneix al món de la literatura. Així, per exemple, en relació a nosaltres, encara tenim més o menys present quan el 2007 va fer una aproximació a la poesia catalana amb una actuació conjunta amb Laurie Anderson i Patti Smith al Baryshnikov Arts Center de Manhattan i el 2010 va fer una lectura pública al CCCB de The Raven, treball inspirat en el món d’Edgar Allan Poe. 

 

Hi haurà també la lectura d’un poema inèdit per part de Ignacio Juliá i la cantautora Tori Sparks interpretarà amb guitarra cinc temes de Lou Reed. Coordina, David Castillo.

 

 

 

 

TRILOGY ROCK

La gent de Trilogy Rock, el programa oasi del país comandat per en Maurici Ribera i Ferran Sarrió, ha preparat amb la col·laboració d’en Santi Singla, un imprescindible i obligat especial Lou Reed quan gairebé fa un mes del seu canvi de pas. Hi sonarà una gran part del repertori de cançons que va composar en mig de comentaris d’un munt d’amics que han sigut especialment convidats per a l’ocasió, entre aquests, l’Oriol Llopis, de les mítiques revistes Vibraciones i Star. A més, sembla confirmada la participació en directe de Sickbrain fent una versió d’un tema de la Velvet Underground.

 

 

 

MOR LOU REED

Quan alguna persona, sobretot si és popular, es mor, les paraules omplen tot el que es pot omplir i més, fins a perdre el sentit i fins i tot sobrar. Com aquestes mateixes.

 

Jo seguiré posant els seus discos fins que també em faci fum.

 

 

 

 

LOU REED

A principis de setmana de nou va ser donat d’alta del Southampton Hospital de Nova York després de ser ingressat per deshidratació. Aquest abril se li va fer un transplantament de fetge i la cosa no està per masses bromes. Amb 71 anys, arrugat com una pansa i que deu començar a caminar fent tantines, estic per enviar-li un mail oferint-me com a cuidadora.

 

 

LOU REED I LA BARRETINA

Fa uns dies que Lou Reed és noticia per aquí per haver penjat a la seva pàgina de Facebook un dibuix on surt amb barretina. El retrat li va fer un tal Xavier Boronat com homenatge per haver participat juntament amb Laurie Anderson i Patti Smith en una lectura de poemes de Carner, Salvat-Papasseit, Carles Riba o Martí i Pol entre altres en  el marc d’uns actes promoguts per l’Institut Ramon Llull a Nova York l’any 2007. La imatge l’ha penjada acompanyada amb el text Jingle All The Way fent referència suposadament a la coneguda nadala. Amb el rebombori produït, m’ha vingut al cap la vegada que durant un concert a Barcelona l’any 1984, Frank Zappa es va posar també el tradicional barret català.

 

I ja posats, per a quan un Bob Dylan o un John Lennon caganer? Per exemple.