BIZARRE WORLD OF FRANK ZAPPA

DINÀMIQUES DE MASSES

Diuen que l’espectacle ha de continuar. Depèn. Ahmet, un dels quatre fills de Frank Zappa, ha fet més real la noticia de la gira hologràmica de son pare prevista inicialment per aquest any, confirmant la llista de músics que hi participaran, antics membres dels Mothers Of Invention: Ray White, Robert Martin, Mike Keneally, Scott Thunes i Joe “Vaultmeister” Travers. També hi haurà col·laboracions de gent com Steve Vai, Napoleon Murphy Brock, Ian Underwood i membres de l’opera Joe’s Garage com Warren Cuccurullo, Vinnie Colaiuta, Arthur Barrow i Ed Mann.

En el comunicat, Ahmet defineix al seu pare com ‘un futurista i entusiasta dels hologrames’. Diu que es vol ‘celebrar la música, amb imatges i l’humor surrealista sinònim d’en Frank... Estem antropomorficant la seva música, de manera que les il·lustracions que va fer dibuixades a mà, imatges clàssiques de les seves obres d’art i personatges de les seves cançons poden interactuar a l’escenari... Crec que estic acabant alguna cosa que el meu pare va començar fa anys’. Ara pendents de les ciutats, dates i preus.

ES LIQUIDEN ELS ESTRIS D’EN FRANK ZAPPA

D’ESQUITLLADA

Dins de l’In-Èdit, ahir es va projectar per segon dia Eat That Question – Frank Zappa In His Own Words, amb una platea gairebé plena de seguidors tant o més freaks que ell.

I ni fet expressament, a l’any i un mes del traspàs de Gail Zappa, una pila d’objectes de la casa de Laurel Canyon on es van establir la parella, sortiran a subhasta a la casa especialitzada en treures de sobre les relíquies dels famosos, Julien’s Auctions.

Serà demà i es poden trobar objectes de tot tipus, quotidians i coses rares, peces de roba, instruments, mobles o dibuixos, com una tassa que li va regala la novia de Warren Cucurullo – guitarra de la seva banda i de Missing Persons – i que va ser inspiració pel tema Titties and Beer o una col·lecció de corbates.

¡ALUCINA! MI VIDA CON FRANK ZAPPA

PAULINE BUTCHER

Editat per: MALPASO

LLIBRES

Com l’autora molt be va recalcar quan, a la sortida del llibre en espanyol va llegir la promo, no és cap biografia de Zappa. És una narració on explica el que veia, sentia i vivia amb la família Zappa a Laurel Canyon quan va marxar de Londres, amb la màquina d’escriure a sota el braç cap a Los Angeles aquell 1968, aquell lluminós final de dècada. 

Un llibre únic que descriu com es comportava en el seu entorn familiar i d’amics, mostrant fins i tot aspectes que no han agradat a qui vol mantenir una imatge impol·luta del músic. Editat originalment el 2011, ara ha arribat en edició espanyola, via Malpaso, mantenint la bonica tradició dels de l’altiplà de fer miques el títol original del llibre.

P ACNES ZAPPAE

QUESTIONS COL·LATERALS

 

 

(fot.Brandon Bourdages)

 

El microbiòleg italià Andrea Campisano de la Edmund Mach Foundation, un acèrrim fan de Frank Zappa, és l’autor principal, juntament amb un altre equip austríac, de l’estudi publicat a la revista Molecular Biology And Evolution sobre un estrany bacteri que s’ha mudat a la pell humana a partir de l’escorça de les vinyes i que ocasiona els populars barbs. 

 

Com que ser biòleg i afeccionat a la música no té perquè anar separat, l’investigador, com la cosa més natural del món i responsable del descobriment, va decidir batejar-lo amb el nom de ’P Acnes Zappae’.

 

La solución a les picors, aquí.

 

 

 

JIMMY CARL BLACK

LLIBRES

 

FOR MOTHER’S SAKE

 

The Memoirs & Recollections Of Jimmy Carl Black 1.938 – 2.008

 

Editat per: INKANISH PUBLICATIONS

 

 

 

D’aquest membre fundador dels Mothers, acaben d’editar-se les memòries que el pobre va començar a escriure abans no li va arribar la mort ara fa 5 anys i que amb l’ajut de la seva dona s’han pogut més o menys completar. 

 

L’excusa perfecte per tornar a escoltar-lo a les veus i a la bateria en els imprescindibles enregistraments de les enyorades mares que, amb la seva increïble manera de fer música estretament lligada a l’actitud de irreverència a tot i amb tothom, van ensenyar-nos una manera de fer que per desgràcia, no hem sabut continuar ni transmetre.

 

 

 

 

 

VINYL IS NOT DEAD, IT JUST SMELLS FUNNY - THE FRANK ZAPPA SINGLES

DIETER JAKOB

SYNERGIA VERLAG – 2013

Són 530 pàgines amb tota la informació sobre l’editat per Zappa en aquest format, discos raros, acetats, les diferents cobertes d’un mateix disc, tot, en més de 3.000 fotografies en color. La introducció la fa Jeff Simmons, membre dels Mothers del 70 al 74 i també de Napoleon Murphy, de la banda de Zappa durant 10 anys des del 74. La magnífica portada és de Cal Schenkel, el dissenyador de moltes de les portades dels discos de Zappa.

 

 

200 MOTELS

Aquest cap de setmana, en el marc del Rest Is Noise Festival, al Southbank Centre, es va donar la noticia del que serà un dels actes més destacats d’aquesta tardor a Londres. L’estrena britànica de 200 Motels de Frank Zappa, tot un esdeveniment donada l’envergadura que requereix, motiu pel qual, diuen, no s’ha estrenat fins ara i, també, per la polèmica història que ve arrastrant. L’encarregat de dirigir-la serà un tal Jurjen Hempel que s’enfrontarà a un grup de prop de 70 músics, cors, narrador i no se quantes coses més. Així doncs sembla que, finalment, es va aconseguir un acord amb Gail, la vídua i marmessora dels drets de la família Zappa, que posava com a condició que per representar-se s’havia de fer tal i com ell hauria volgut. 

 

D’aquesta manera, 42 anys després d’haver estat prohibida la seva representació al Royal Albert Hall per obscena, esdevé el moment de la seva estrena. Em pregunto si prepararan taps per a les ladies i els gentlemens de l’alta societat - alta i també carca - perquè les seves delicades orelletes no es rebreguin al sentir aquestes paraules tan grolleres. 

 

 

The Southbank Centre (foto David Pearson-Alamy)

 

Amb Gail, la seva segona dona

LOU REED I LA BARRETINA

Fa uns dies que Lou Reed és noticia per aquí per haver penjat a la seva pàgina de Facebook un dibuix on surt amb barretina. El retrat li va fer un tal Xavier Boronat com homenatge per haver participat juntament amb Laurie Anderson i Patti Smith en una lectura de poemes de Carner, Salvat-Papasseit, Carles Riba o Martí i Pol entre altres en  el marc d’uns actes promoguts per l’Institut Ramon Llull a Nova York l’any 2007. La imatge l’ha penjada acompanyada amb el text Jingle All The Way fent referència suposadament a la coneguda nadala. Amb el rebombori produït, m’ha vingut al cap la vegada que durant un concert a Barcelona l’any 1984, Frank Zappa es va posar també el tradicional barret català.

 

I ja posats, per a quan un Bob Dylan o un John Lennon caganer? Per exemple.