THE MISSING LEECH – PROTAGONISTA PRINCIPAL

LA [2] – SALA APOLO

CONCERT

El dissabte 28, The Missing Leech celebrarà els 10 anys com a tal i presentarà, de forma oficial, Sacsejant el Sotabosc, el seu tercer disc. No sé si va en aquest ordre o al reves. Ho farà en companyia de bona part del personal que conforme el panorama més legítim de la música que es fa en quest país. I les coses com siguin, hi ha gent que forma part indiscutible d’aquest paisatge musical, potser familiar, i que genera, com en aquestes passades festes, trobades grupals d’obligada presència si no és que et vols perdre alguna cosa d’aquelles que amb el pas dels anys, te’n penediràs segur. Presentarem els nostres respectes.

GORG MÀGIC – 3ª EDICIÓ

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

Infatigables des de la discogràfica d’El Mamut Traçut, del 4 de febrer al 4 d’abril tindrem una nova ocasió d’establir-hi llaços assistint a la 3a.edició del Gorg Màgic amb un bon grapat d’actuacions en diferents espais de la corda. 

 

 

Aquestes son les primeres dates i artistes confirmats:

 

4 febrero – LIANNALLULL + PROU BCN i THE OUTSIDE HOURS – Continental Gràcia

11 febrer – MAD’ZELLE + ESTRUÇ – Continental Gràcia

18 febrer – ORANGE BROEK + GRUP X CONFIRMAR – Continental Gràcia

19 febrer – HOMENATGE DAVID BOWIE – Ultra-Local Records

20 febrer – BLACK FANEGAS + MARC ESPECTRE – Ultra-Local Records

25 febrer – THE MISSING LEECH (FORMAT BANDA) + GRUP X CONFIRMAR – Continental Gràcia

30 març – DEEP SOUND DIVER + GRUP X CONFIRMAR - Heliogàbal

 

Liannallull

Mad’zelle

 

 

 

THE MISSING LEECH

THE MISSING LEECH + ESTRUÇ               

AVUI

La [2] – BARCELONA

 

 

 

 

 

ASTUPENDU!

MINI-FESTIVAL DE POP INDEPENDENT

CONCERTS

CARA B – BARCELONA

 

Sempre és interessant escoltar gent que fa coses diferents, personals i per un mateix i el que vol escoltar-los. Ahir nit, va haver-n’hi sis de propostes d’aquest color al Cara B de Gràcia en un parell d’hores, dividides en 20 curts minuts cadascuna. Aquest convenciment és el que ens cal.

 

Per a quan la segona edició de l’Astupendu!?

 

Sr. Saravia

 

Mad’zelle

 

Mike Orgel

 

The Missing Leech

 

Pep-a

 

Marc Travesset & Àlex Gutiérrez

 

 

 

THE MISSING LEECH

LA BOTIGA DEL PRIMAVERA SOUND – BARCELONA

 

21 – 02 – 2014

CONCERTS

 

Després de quatre mesos de forçosa inactivitat, ahir vaig tenir la gran sort de poder tornar a veure i escoltar al compositor de Vilatorrada que torna amb ganes, idees i el millor humor. En el repertori, temes clàssics i l’avançament d’alguna novetat encara al caballet en procés de gestació. Així doncs, el retorn de The Missing Leech, no ens pot augurar un millor futur.

 

 

 

 

THE MISSING LEECH

JAPAN TOUR 2013

Poques persones tenen la capacitat de treball que té aquest home. Dóna concerts sense parar, enregistra discos, mou la discogràfica El Mamut Traçut, és una de les ànimes del programa de ràdio TrilogyRock, es desplaça amb el seu cotxe per tot el país escampant el seu amor per la música, ara marxa de gira pel Japó on tocarà en tres ciutats i un festival i segur que em deixo coses. Antifolk català a la Terra del Sol Naixent.  

18/07 Urga – Tokyo

19/07 Waver – Tokyo

20/07 Shibuya Home Festival – Tokyo + Girlpresident + Pragma + Hello Hawk + Teen Runnings

22/07 Hokage – Osaka

29/07 Varit-Kobe – Liveact Bar vol.58 Sessions + Jon Levy + Vanilla Children + They + The Fin

30/07 Namba Mele – Osaka

01/08 Socrates – Kyoto

02/08 Café Gaea – Kyoto

03/08 Ear – Tokyo

04/08 Art Space Buena – Tokyo

 

el 19 d’abril de 2012 a Bikini actuant abans de Daniel Johnston

 

THE MISSING LEECH – SICKBRAIN

SHOWCASE DEL MAMUT TRAÇUT

ULTRA–LOCAL RECORDS  –  BARCELONA
22 – 02 – 2013

És extraordinari. Encara hi ha gent capaç de fer emocionar aquest home.

 

Ahir al vespre, fotent-nos una cervesa com si el fred que ens glaçava les orelles no anés amb nosaltres, m’explicava que havia anat el showcase del Mamut Traçut a la botiga de discos de “la ceba“ del carrer Pujades, oberta a finals d’any, al barri dels news bussines de Barcelona. 

 

M’explicava que encara hi ha esperança. Que hi ha vida més enllà dels Manelics i els seus calcs. Que hi ha una autèntica escena underground i que és a fora de muralles. Engrescat, m’explicava que els primers en tocar van ser Sickbrain, una parella entusiasta i oberta a tota experimentació. “No podem dir que siguem de cap estil per què no en seguim cap de concret”, diu que va dir l’Edu Mató, guitarra, bateria i veu, que acompanyat de l’Adrià amb qui s’anava intercanviant els instruments, van mostrar el potencial que s’amaga al darrera d’aquestes dues poderoses ànimes ocultes.

 

 

Sickbrain

 

Em va explicant que després va tocar l’alma mater d’aquest prometedor segell de Sant Joan de Vilatorrada, el carismàtic The Missing Leech. El vam veure plegats a La [2] a finals del 2011 i ens va agradar molt i que ahir, tot sol, li va semblar pletòric i just l’home capaç de portar-nos de nou, aquella claror desapareguda des de fa massa temps de l’escena musical més propera. M’explica que va tocar alguns dels seus clàssics com Unicorns Psicodèlics o 1998 amb d’altres de nous que s’endurà de bolo pel Japó aquest estiu. Em confessa que potser li hauria agradat sentir-lo en algun tema acompanyat dels Sickbrain en comptes d’un passavolant que desafortunadament es va colar i es va posar a tocar una conga. Ho juro.
 

 

The Missing Leech

 

Al final de la nit, a punt de començar a nevar, m’explicava que el mamut del Bages, amb la seva traça, el va fer trempar com feia temps que no recordava.

FRED I SON + THE MISSING LEECH

DANIEL JOHNSTON TRIBUTE

ESPAI CULTURAL DE CAJA MADRID – BARCELONA

17 – 10 – 2012

 

Aquest era el segon concert dels programats en motiu de l’exposició del músic i artista nord-americà. Van obrir The Missing Leech, aquest cop en format duet. Maurici Ribera, acompanyat d’un inspirat Edu Mató a la guitarra elèctrica i teclats, va oferir un concert on destacaria la màgica compenetració aconseguida per la parella manresana. Les diferents expressions que Mató anava extirpant de la seva guitarra es convertien amb el suport gairebé perfecte per a la particular veu de Ribera. La complementació va funcionar com era d’esperar. Part del repertori de Missing Leech, una brillant (hauria de dir versió?) de Somriu, intercalant temes de Johnston com Devil Town o una Crazy Love a càrrec d’un Edu Matò que em va posar la pell de gallina, van deixar el llistó molt alt.

(cartell realitzat per Edu Mató)

 

 

La segona part la van protagonitzar el quartet barceloní Fred i Son, aquest cop, sense Elisenda Daura, convertit en les tres quartes parts del grup com van dir ells mateixos. I no van pas sobrepassar el llistó. Van arriscar molt menys que la banda que els va precedir, amb les seves versions de temes com Beatles o Casper The Friendly Ghost van complir amb un aprovat ben justet. Els hi va faltar l’entrega, la passió i el més important, el creure-s’ho, qualitat que la parella del Bages els hi va valer una matricula d’honor en entendre el que ahir tocava fer: homenatjar al geni.