Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sickbrain. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sickbrain. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de novembre del 2013

ESPONJA + BRIGITTE LAVERNE + SICKBRAIN

 
 
Pel vespre d’aquest divendres, concert de tres propostes de les més estimulants del panorama musical autòcton. Una bona ocasió per veure i escoltar el que s’està cuinant en el sí d’aquestes tres inquietes opcions. Serà com una contundent escudella o una bona bullabessa: ingredients variats i tots protagonistes en les respectives variants. Per sucar-hi pa. Menú gentilesa de Shook Down en el seu segon aniversari, a la sala Slow de Barcelona.
 
Per molts anys i que nosaltres ho puguem veure.
 
Esponja
 

Brigitte Laverne
 

Edu Mató de Sickbrain

 

dissabte, 1 de juny del 2013

PLACA TURCA – BARCELONA POLÍGON DE CREACIÓ

 
 
 
 
 
Espectacular demostració de que si es vol, es pot. Ahir, al costat del polígon industrial de Montsolís en plena Verneda, fora de tota òrbita de tendències avorrides i voltats de naus i edificis industrials, es va fer una mica d’aquella història que en lloc se’n parla mai. En un espai, cedit estranyament per la immobiliària Estilsa S.A. el col·lectiu de la Placa Turca – Barcelona Polígon de Creació, se’l fa seu i per uns pocs dies en disposa per fer-hi coses, exposicions, xerrades i el que calgui. Anit, concert de Sickbrain, Esponja i Grushenka. Les tres bandes van exposar les seves interpretacions del que hauria de ser la veritable escena musical catalana: inspirada, real i contundent. Excitant i encoratjadora iniciativa.
 
 
Sickbrain
 
Esponja
 
 
 


dilluns, 11 de març del 2013

LACH – SICKBRAIN

CA LA SAMSONA – MANRESA
 
10 – 03 – 2012
 
Ahir, el meu col·laborador habitual, afortunadament va poder assistir al concert de Lach a Ca La Samsona de Manresa. M’explica que l’espai és perfecte per aquests tipus de concerts, petit però el suficientment espaiós com per moure’t a gust, veure i sentir bé des de qualsevol lloc el que passa a l’escenari, apropar-te a la barra a prendre’t una cervesa (a preu normal: 1,80 euros!!!), sortir al pati a gaudir d’una vista espectacular o contemplar els gats que van corrent i enfilant-se per on poden sense fer massa cas als dos gossos que tanquen el concepte de sala de concerts fora del normal.
 
Lach es passejava per allà abans de començar, amb posat seriós i concentrat. Posat que va arraconar en un plis plas, així que va agafar la guitarra i va iniciar-nos en l’adoctrinament amb l’excusa de la presentació del seu darrer disc, el magnífic Ramshackle Heart, editat el 2011. A la segona cançó, l’escalfor que desprenia (metafòrica i físicament parlant) era ja tan penetrant com si estes a punt d’acabar. I només arrencava. Va oferir un concert intens on hi vam veure entrega per tots els porus de la seva pell, fet que va convertir, la per a mi (o sigui ell) curta estona, en un veritable festival anti-folk. Està circulant pel nostre país de la mà de Trilogy Rock i la iniciativa no podia ser més gratificant.
 
 
 
Lach
 

Abans, Sickbrain, darrerament molt enfeinats oferint directes, van abocar-nos les cançons que conformen el seu curt repertori, encara que a poc a poc van afegint nous i interessants temes – treballeu mandrosos! – i amb la seva barreja de psicosi elèctrica i tendra, ens van deixar molt a punt pel concert de la nit.

I fins aquí, les vivències manresanes del meu col·laborador habitual.
 
 
Sickbrain

dissabte, 23 de febrer del 2013

THE MISSING LEECH – SICKBRAIN

SHOWCASE DEL MAMUT TRAÇUT

ULTRA–LOCAL RECORDS   BARCELONA
22 – 02 – 2013

És extraordinari. Encara hi ha gent capaç de fer emocionar aquest home.
 
Ahir al vespre, fotent-nos una cervesa com si el fred que ens glaçava les orelles no anés amb nosaltres, m’explicava que havia anat el showcase del Mamut Traçut a la botiga de discos de “la ceba“ del carrer Pujades, oberta a finals d’any, al barri dels news bussines de Barcelona. 
 
M’explicava que encara hi ha esperança. Que hi ha vida més enllà dels Manelics i els seus calcs. Que hi ha una autèntica escena underground i que és a fora de muralles. Engrescat, m’explicava que els primers en tocar van ser Sickbrain, una parella entusiasta i oberta a tota experimentació. “No podem dir que siguem de cap estil per què no en seguim cap de concret”, diu que va dir l’Edu Mató, guitarra, bateria i veu, que acompanyat de l’Adrià amb qui s’anava intercanviant els instruments, van mostrar el potencial que s’amaga al darrera d’aquestes dues poderoses ànimes ocultes.
 
 
Sickbrain
 
Em va explicant que després va tocar l’alma mater d’aquest prometedor segell de Sant Joan de Vilatorrada, el carismàtic The Missing Leech. El vam veure plegats a La [2] a finals del 2011 i ens va agradar molt i que ahir, tot sol, li va semblar pletòric i just l’home capaç de portar-nos de nou, aquella claror desapareguda des de fa massa temps de l’escena musical més propera. M’explica que va tocar alguns dels seus clàssics com Unicorns Psicodèlics o 1998 amb d’altres de nous que s’endurà de bolo pel Japó aquest estiu. Em confessa que potser li hauria agradat sentir-lo en algun tema acompanyat dels Sickbrain en comptes d’un passavolant que desafortunadament es va colar i es va posar a tocar una conga. Ho juro.
 
 
The Missing Leech
 
Al final de la nit, a punt de començar a nevar, m’explicava que el mamut del Bages, amb la seva traça, el va fer trempar com feia temps que no recordava.