SOMRIURE POP

FEBLESES HUMANES

Diuen els més vells que a la tevetres, quan les sèries es feien pensant en les mestresses de casa, és a dir, abans que fossin el vuitè art elevat al quadrat, n’hi havia una d’australiana que es deia Neighbours i que hi sortia una joveneta que es deia Charlenne, que no era altre que ella mateixa, entre el 1986 i el 1988, moment en que va treure també els seu primer single. Demà divendres estarà a Bikini. 

Una també te debilitats.

Presenta el nou disc, Golden, en cinc sales:

dimarts 13 - Café de Paris, Londres

dimecres 14 - Gorilla, Mánchester

divendres 16 - Bikini, Barcelona

diumenge 18 - Café de la Danse, París

dimarts 20 - Berghain, Berlín

KYLIE MINOGUE

DEMÀ

 

 

Entre que tots ens hem tornat uns demòcrates-de-tota-la-vida i que com diu la dita, la dona del Cèsar a part de ser honrada, a de semblar-ho, les dinasties han acabat extingint-se. Ja no s’utilitzen les expressions reina o princesa del pop. Al final és que tot es perd.

 

Així doncs, pels més tradicionals, demà a Montjuic l’australiana i ex-princesa del pop: Kylie Minogue!

 

 

 

 

 

 

 

 

KYLIE MINOGUE VS COPPERTONE

PUBLICACIONS

 

 

De les revistes, l’únic que acostuma a passar a la història són les portades. Per això, moltes vegades es paguen fortunes per aparèixer en elles. Sense anar més lluny, fins i tot portades de revistes musicals del país han estat adquirides única i exclusivament per a promocionar a alguna banda. 

 

 

 

 

Aquest evidentment és el cas contrari. La publicitat que en traurà la revista CQ, a nivell mundial de treure a Kylie Minogue fent una nova versió del mític anunci de Coppertone – Coppertone a TOTDEPOP – possiblement, també li deixi una marca com la del sol en la pell de la cantant, encara que aquesta, CQ no l’ensenyarà. 

 

En el número d’agost de l’edició italiana.

 

 

 

 

 

CAMPANADES TV3

No els hi ha arribat la crisi als australians? A Sydney van rebre l’any 2013 amb la cantant Kylie Minogue i un espectacle de foc impressionant. Aquí vam tenir a la Nora des de Ripoll (com podia ser Vallbona de les Monges), de la telenovel·la que TV3 emet cada tarda per entreteniment de les senyores “Maries” catalanes, enfilada dalt d’un entarimat de festa major i amb un deplorable attrezzo. En fi, que cadascú té allò que es mereix.

 

 

HOLY MOTORS

LEOS CARAX – FRANÇA / 2012

 

 

Tot encaixa, segon a segon. Deu històries dins d’altres històries sense res que hi sobri. Té varis inicis que no saps amb quin quedar-te. El propi Carax interpreta la primera escena a l’hotel, cercant l’accés. L’arrencada ja amb Monsieur Oscar de la mà del seu particular Denis Lavant, sortint de casa per anar a la seva peculiar feina i que aviat justifica el seu també peculiar desànim, quan deixa veure que se li fa difícil continuar treballant pel fet que les càmeres s’han reduït tant que ni les veus. L’aparició de Michel Piccoli, que tot i seguir en actiu, no el podem veure mai a les nostres sales. O la trobada amb Eva Grace, el passejar per un espai solitari, abandonat, amb infinitat d’històries multiplicades per cada una de les seves volves de pols suspeses, fent de filtre i amb el temps aturat i pujant l’escala d’uns grans magatzems i la gavardina que s’obra i el genoll que va il·luminant cada nou pas. Fascinant Kylie Minogue, amb els cabells curts cantant Who Were We. S’han utilitzat tots els adjectius honorífics possibles i existents per definir aquesta pel·lícula. Cinema en lletres majúscules i lluminoses.