HOLY MOTORS, OBSCURS i SEDUCTORS SONS DE L’EST

NOU REGISTRE

Finalment sí que Dylan tenia raó. Els temps estan canviant i de quina manera

Quina de nosaltres hauria dit fa uns poquets anys, que una de les sensacions musicals d’un any com aquest, vindria de la ciutat de Tallinn, ciutat d’una de les ex-repúbliques de la ex-Unió Soviètica, Estònia. Doncs allà van. Son els ja mítics Holy Motors i a aquestes alçades esta en boca de gairebé totes. Ara, es consoliden amb el seu segon disc, Horse, editat per la discogràfica independent amb seu a Brooklyn Wharf Cat Records. Lauri Raus va fundar la banda el 2013, passant a formar-ne part, al cap d’un any, una jove Eliann Tulve de 16 anys, com la seva mà dreta. Van debutar amb Slow Sundown el 2018. I a partir d’aquí van començar a passar coses, fins incloure a Anton Newcombe en les seves files dalt l’escenari en l’actuació al Nox Orae suís del 2019. ‘Cowboy Dream-Pop with a dark side’ diu que fan Interview Magazine. I no penso dir a qui s’assembla la veu d'ella.

Els temps estan canviant. La llàstima és que canviïn en altres coses molt menys interessants i enriquidores que aquesta.

HOLY MOTORS

LEOS CARAX – FRANÇA / 2012

 

 

Tot encaixa, segon a segon. Deu històries dins d’altres històries sense res que hi sobri. Té varis inicis que no saps amb quin quedar-te. El propi Carax interpreta la primera escena a l’hotel, cercant l’accés. L’arrencada ja amb Monsieur Oscar de la mà del seu particular Denis Lavant, sortint de casa per anar a la seva peculiar feina i que aviat justifica el seu també peculiar desànim, quan deixa veure que se li fa difícil continuar treballant pel fet que les càmeres s’han reduït tant que ni les veus. L’aparició de Michel Piccoli, que tot i seguir en actiu, no el podem veure mai a les nostres sales. O la trobada amb Eva Grace, el passejar per un espai solitari, abandonat, amb infinitat d’històries multiplicades per cada una de les seves volves de pols suspeses, fent de filtre i amb el temps aturat i pujant l’escala d’uns grans magatzems i la gavardina que s’obra i el genoll que va il·luminant cada nou pas. Fascinant Kylie Minogue, amb els cabells curts cantant Who Were We. S’han utilitzat tots els adjectius honorífics possibles i existents per definir aquesta pel·lícula. Cinema en lletres majúscules i lluminoses.