Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Big Thief. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Big Thief. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de juny del 2025

MIRAR ENRERE PER ANAR ENDAVANT

BIG THIEF – “DOUBLE INFINITY”

A LA VISTA

La venerada banda de Brooklyn, Big Thief, avisa de que te a punt un nou àlbum.

Respectant els tempos, ara sí, entre l’entrega d’un treball i un altre, és la represa des de Dragon New Warm Mountain I Believe In You de 2022. És el primer disc com a terceto després de la marxa del baixista Max Oleartchik l’any passat. L’han enregistrat a Power Station a Nova York al llarg de tres setmanes intenses de gravacions en viu i retocs mínims en jornades de 9 hores. Potser fitxaven i tot.

(fot Genesis Baez)

La producció va anar a càrrec de Dom Monks, habitual de la banda des de fa temps. El llançament anirà a càrrec de 4AD a principis de setembre.  Malgrat l’exhaustiu control que s’observa d’Adrianne Lenker, Buck Meek i James Krivchenia, van pensar que seria una bona idea convidar a uns quants músics i amics. Així s’hi escolten a Alena Spanger, Jon Nellen, June McDoom, Laraaji, Mikel Avery i Mikey Buishas, entre altres, tots ells influents músics de la línia inquieta.




Amb l’anunci, han compartit la pista que obre el disc, Inconprehensible, una cançó continuista, en la que Adrianne Lenker planta cara al futur amb base els records d’infància. Segons com, per prendre mal. Amb veu relaxada canta #En dos dies serà el meu aniversari i en faré 33 / Això no importa massa si ho comparem amb l’eternitat / Però m’agraden els números dobles, i també els senars / I tot el que vegi a partir d’ara serà nou#.

Al llarg de setembre, octubre i novembre estaran de gira per algunes ciutats nord-americanes. Entremig, el seu primer concert a Ciutat de Mèxic. A veure si després no podran tornar a entrar.







                        

dissabte, 22 de febrer del 2020

BIG THIEF, RESTEM A L’ESPERA


BIG THIEF + PAYS P
LA2 – BARCELONA
20 – 02 – 2020
CONCERT

La segona de l'Apolo, a part de la calor i el postureig habitual, vesava expectació... i al final unes que sí i unes que no

I jo soc de les que no. El quartet de Brooklyn, aquest cop en l’espai correcte, feien parada i fonda per aquí i tothom volia veure com s’ho farien per generar dalt de l’escenari el clima que fins llavors, només havíem escoltat, sobretot en els seus esplèndids dos discos editats l’any passat. I amb els vint primer minuts, ja sabíem que ens quedaríem amb les ganes.

Potser l’excessiu lideratge d’Adrianne Lenker, potser l’excessiva estufamenta. Moments de distorsions poc inspirades, cas de Not, o moments d’excessiu cel, cas de Cattails ja cap al final, que va resoldre tota sola passant a una altra cosa, no em van ajudar gaire a gaudir del nivell que poden gastar en dies més assolellats.

No ens escalfem el cap. Al final es només quedar-te garratibada en un grau X d’intensitat produïda per alguna cosa sublim i que al final, és el que t’emportes a casa. I no tenien un bon dia. No passa res. Tornaran. Insatisfacció en seria la paraula. Sort dels Pays P.