MIRAR ENRERE PER ANAR ENDAVANT

BIG THIEF – “DOUBLE INFINITY”

A LA VISTA

La venerada banda de Brooklyn, Big Thief, avisa de que te a punt un nou àlbum.

Respectant els tempos, ara sí, entre l’entrega d’un treball i un altre, és la represa des de Dragon New Warm Mountain I Believe In You de 2022. És el primer disc com a terceto després de la marxa del baixista Max Oleartchik l’any passat. L’han enregistrat a Power Station a Nova York al llarg de tres setmanes intenses de gravacions en viu i retocs mínims en jornades de 9 hores. Potser fitxaven i tot.

(fot Genesis Baez)

La producció va anar a càrrec de Dom Monks, habitual de la banda des de fa temps. El llançament anirà a càrrec de 4AD a principis de setembre.  Malgrat l’exhaustiu control que s’observa d’Adrianne Lenker, Buck Meek i James Krivchenia, van pensar que seria una bona idea convidar a uns quants músics i amics. Així s’hi escolten a Alena Spanger, Jon Nellen, June McDoom, Laraaji, Mikel Avery i Mikey Buishas, entre altres, tots ells influents músics de la línia inquieta.

Amb l’anunci, han compartit la pista que obre el disc, Inconprehensible, una cançó continuista, en la que Adrianne Lenker planta cara al futur amb base els records d’infància. Segons com, per prendre mal. Amb veu relaxada canta #En dos dies serà el meu aniversari i en faré 33 / Això no importa massa si ho comparem amb l’eternitat / Però m’agraden els números dobles, i també els senars / I tot el que vegi a partir d’ara serà nou#.

Al llarg de setembre, octubre i novembre estaran de gira per algunes ciutats nord-americanes. Entremig, el seu primer concert a Ciutat de Mèxic. A veure si després no podran tornar a entrar.

                        

PER PENSAR–HI

U.S.GIRLS – “SCRATCH IT”

A LA VISTA

L’artista canadenca Meg Remy, ens torna a beneir amb la noticia d’un nou treball d’U.S.Girls.

Polifacètica però sempre amb el timó ben subjecta a coberta, té a punt 9 noves pistes, que seran la continuació de Bless This Mess llançat fa un parell d’anys. Es dirà Scratch It i sortirà a mitjans de juny via 4AD.

(fot Colin Medley)

L’àlbum el va enregistrar en directe amb mínims afegitons a Nashville, amb músics nous que seran els que l’acompanyaran en la gira de presentació pels EEUU. Son Dillon Watson a la guitarra, Jack Lawrence (The Dead Weather, The Raconteurs, Loretta Lynn) al baix, Jo Schornikow i Tina Norwood als teclats, el reconegut músic Charlie McCoy (Bob Dylan, Roy Orbison) a l’harmònica i Domo Donoho a la bateria.

Ha compartit una primera i excepcional pista, Brookends, una cançó de 12 minuts, escrita conjuntament amb Edwin de Goeji, inicialment en format balada, que passat l’equador agafa un encomanadís ritme funk. El tema és un homenatge al seu amic, ex-lider de la banda de thrash-hardcore Power Trip, traspassat l’agost de 2020 als 34 anys. Ho fa a través d’Eyewitness to History del crític anglès John Carey, una col·lecció històrica de relats que abasten vint-i-quatre segles de turbulències que van fer reflexionar a Remy: ‘No hi ha jerarquia pel patiment i la mort és el gran equalitzador’.

Ve acompanyat d’un surrealista i espectacular vídeo obra de Caity Arthur que va explicar: ‘El vídeo en essència tracta de la mort i l’absolució: com la mort és una de les poques coses segures que hi ha a la vida; l’igualador “nolens volens”. Però també capgira la tradicional narrativa de la mort com un buit desesperançador, presentant-la com un nou començament a través d’un al·lucinant elenc, una estrella pop dels anys 60 i espectacle de màgia. A mida que el vídeo avança, els canals de televisió alternen aquestes imatges mentre Meg evoca a la mort en les seves diferents formes’. Lletra i música per pensar-hi.

                 

EMOCIÓ CONTINGUDA

KIM DEAL – “NOBODY LOVES YOU MORE”

A LA VISTA

Gran noticia. Un dels suposats puntals en integritat musical, es decideix a treure disc en solitari.

Kim Deal (Pixies, The Breeders) ha anunciat la sortida de Nobody Loves You More per a finals de novembre via 4AD. Això representa no només tornar a sentir-la amb noves cançons, sinó també l’obertura cap a nous territoris creatius per part d’ella, que esperem portin grans moments per afegir a la història.

En l’enregistrament hi han participat The Breeders al complert com a banda d’acompanyament, més les col·laboracions de l’escocès Raymond McGinley de Teenage Fanclub, el baixista de The Raconteurs, Jack Lawrence i de Fay Milton i Ayse Hassan de la banda de Londres, Savages. Part de la gravació es va fer a l’estudi Electrical Audio del desaparegut d’Steve Albini durant el novembre de 2022.

Per aquest debut, Deal, que segurament sap viure, s’ha agafat el seu temps. Segons Pitchfork, hi ha un parell de cançons, Are You Mine? i Wish I Was que son més antigues que l’anar a peu. Sembla que es van escriure i fer una primera gravació, fa més d’una dècada, el 2011, el que demostra que el seu procés creatiu està sempre actiu, però al seu ritme.

Ha compartit un parell de temes, Coast i aquest Crystal Breath, acompanyat d’un vídeo promocional dirigit per Alex Da Corte. En el primer, hi escoltem instruments de vent que la converteixen en una experiència colorista. Amb el segon, ens indica que no tot seran flors i violes. Insinua una direcció alternativa, amb cops de saturació i feedback amb la que ens fa parar les orelles amb cara d’emoció continguda mentre esperem tota la resta.

          

L’ESPERANÇA ÉS EL DARRER QUE ES PERD

TUCKER ZIMMERMAN – “DANCE OF LOVE”

A LA VISTA

... i com n’és de bonic arribar a tenir una vida activa fins que el cos et diu, “company, fins aquí hem arribat”.

Reconec que no estava massa al corrent de la carrera musical del californià Tucker Zimmerman. El 1969, va enregistrar el seu primer àlbum, Ten Songs, amb producció de Tony Visconti. Més tard David Bowie el va citar com un dels seus àlbums favorits.

(X de Big Thief)

Va continuar amb alts i baixos fins que el 1985 es va dedicar a escriure i més endavant va reprendre la música gairebé com algo testimonial. Ara Zimmerman, des d’Stockay-Saint-Georges, a Bèlgica, on viu i té un estudi, ha anunciat als seus 83 anys, la sortida de Dance Of Love, el seu onzé disc que sortirà via 4AD a mitjans del mes proper.

L’ha enregistrat amb els seus col·laboradors habituals Mat Davidson i Zach Burba, la seva companya Marie-Claire (a la portada amb ell) fent alguns cors, més Adrianne Lenker de Big Thief de qui va dir que ‘Tucker és un dels millors compositors de tots els temps’. El 2022, Big Thief es va posar en contacte amb Zimmerman i se’l van emportar de gira, iniciant una idíl·lica i màgica relació creativa. A principis d’aquest any es van tornar a reunir a l’estudi Double Infinity que tenen Big Thief a Brooklyn per gravar, produir l’àlbum i fer-li de banda d'acompanyament.

En molts dels talls les veus de Zimmerman i d'Adrianne Lenker es troben i es fusionen d’una manera extra-sensorial. Han compartit aquest primer tema, Burial At Sea, una cançó que explica la història d’un missatge descobert en una vella ampolla, en un relat similar a la pròpia experiència: les paraules escrites fa temps, tenen el poder de ressonar durant anys, transcendint temps i llocs.

En paraules de Zimmerman, aquesta és l'atmosfera que va imperar: ‘Després d’anys d’escriure i omplir una caixa amb més de 500 partitures, finalment havia trobat el meu camí, la meva originalitat, la meva veu. M’havia quedat clar que només valia la pena dedicar temps a un tipus de cançó: aquelles que tenien un missatge positiu i una vibració pacífica [...] Només poesia. Paraules a l’orella que potser podrien elevar-nos a tots per sobre de les nostres preocupacions, per intentar fer del món un lloc millor per viure’.

          n

DISFRESSES INSPIRADORES

ALTRES REGISTRES

Pel seu esperit pop art-punk, Cumgirl8 mostren un exercici entre riot grrrl i no wave, talment com si s’haguessin transportat en el temps

Després d’un primer àlbum homònim (Muddguts Records – 2020), l’EP RIPCumgirl8 (Raw Sugar Records – 2021) i Dumb Bitch (Suicide Squeeze – 2022), arriba el single Cicciolina – un tribut a l’estrela porno hongaresa-italiana – com a presentació del seu nou EP, aquest Phantasea Pharm que els hi edita 4AD a mitjans d’agost.

(fot Marie Tomanova - per a Lampoon)

Enregistrat, mesclat i masteritzat totalment en analògic, el quartet de Nova York liderat per Veronika Vilim, ens fa cinc cèntims sobre com va sorgir el títol: ‘Estavem a punt de sortir a escena en un club de Charlottesville, mentre escoltàvem la versió d’Old McDonald d’Ella Fitzgerald i vam decidir sortir disfressades a joc. Jo amb uns leotardos de vaca, Lombardo amb un davantal que posava The Grillfather Avishag Rodrigues (el guitarra que les acompanya en els directes) vestit de talladora de gespa i Lida Fox de pollastre. Ens vam presentar dient que érem una Fantasy Farm’. Aquests dies han estat obrint per Le Tigre en una mini-gira per nord-amèrica i aquest agost estaran per Europa en diferents festivals. 

EL XIUXIUEIG DE DRY CLEANING

NOU REGISTRE

Avui surt el nou treball del quartet de Londres, Dry Cleaning. És una continuació del seu debut de l’any passat. Per tant, això de nou, és un dir.

Més ritmes compassats i al damunt les paraules recitades de Florence Shaw. Aquesta segona entrega porta per nom Stumpwork i consta d’onze nous temes editats també per 4AD. L'admiració que ens va provocar la seva aclamada i interessant entrada al mon del pop, en aquest ocasió es fa difícil de mantenir.

S’apropen al costat sentimentaloide d’aquesta vida: l’estat de dol desprès d’una pèrdua, física o mental, i en com ens quedem més enfigades del normal. El vídeo per aquest No Decent Shoes For Rain és el darrer. 

ANY NOU, VIDA NOVA

TRASPASSOS

La gent marxa que dona gust. Gent que ha tingut a veure amb la cultura pop de formes diferents però que tots posen el seu granet de sorra. És d’agrair

Fa 10 dies va agafar la direcció cap al túnel Claudine Auger, imatge de l’imaginari cinematogràfic de l’era de la ‘guerra freda’. Ahir ho va fer Vaughan Oliver, creador de imatges emmotllades de bandes imprescindibles.

En el paquet de la saga Fleming, hi va tant ell com elles. Per això ens fem ressò del traspàs de Claudine Auger qui va interpretar a Dominique “Domino” Derval al film Thunderball (1965), la quarta entrega. Tret d’excepcions, el paper se l’enduien majoritàriament actrius angleses, i en el seu cas, els que posen els calés, no els hi va fer el pes l’accent de Paris que arrastrava i li van doblar la veu. També de forma irregular, és ella i no 007 qui mata el dolent, Emilio Largo, el contrabandista amb un ull tapat. Va morir fa una setmana a Paris als 78 anys.

Vaughan Oliver va néixer el 1957 i a principis dels 80 va començar a treballar pel segell 4AD per fer història. Al llarg d’aquella dècada i la següent, va crear portades per discos de bandes com Pixies, Cocteau Twins, Lush, Pale Saints per citar-ne quatre, que formaven part de l’escuderia del mític segell de Londres creant una marca que no feia més que augmentar el seu valor. En una entrevista on es dirigia als futurs dissenyadors deia: ‘Leave yourself open to those tangential journeys’ referint-se a les coses que poden passar per atzar. ‘Happy accidents’ en deia. Tenia 62 anys.

LE GROUPE OBSCUR – MÚSICA ESOTÈRICA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

L’expectativa que està aixecant aquest quintet de Rennes, posseeix una base fiable. Tenen de capçalera, tota la producció del segell 4AD i en el cas d’aquest nou tema que avancen, la connexió directe amb la banda escocesa d’ Elizabeth Fraser i companyia no deixa lloc a cap possible dubte. 

Porta per nom Piȼedelula, i és el primer tema que podem escoltar del que serà nou EP, que asseguren que estarà ben aviat al carrer, via la parisenca Midnight Special Records. 

(fot. Lise Dua) 

EL DESPERTAR DE THE BREEDERS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Aquest any promet. L’anunciat cinquè disc de The Breeders està ja als magatzems a punt d’entrega. La formació clàssica formada per les germanes Kim i Kelley Deal, Josephine Wiggs i Jim MacPherson, després del seu feliç retrobament el 2013, han fet els deures, 25 anys després d’aquell inoblidable Last Splash.

All Nerve, amb disseny de portada del dissenyador en plantilla Chris Bigg, serà al carrer aquest 2 de març de la mà de 4AD. Estaran de gira pels USA i Europa. D’Àfrica no han dit res.

Aquest és el segon avançament:

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO

THE LEMON TWIGS – I Wanna Prove To You

Dirigit per: Nick Roney

DO HOLLYWOOD        

2017 – 4AD

thelemontwigs.com