PER PENSAR–HI

U.S.GIRLS – “SCRATCH IT”

A LA VISTA

L’artista canadenca Meg Remy, ens torna a beneir amb la noticia d’un nou treball d’U.S.Girls.

Polifacètica però sempre amb el timó ben subjecta a coberta, té a punt 9 noves pistes, que seran la continuació de Bless This Mess llançat fa un parell d’anys. Es dirà Scratch It i sortirà a mitjans de juny via 4AD.

(fot Colin Medley)

L’àlbum el va enregistrar en directe amb mínims afegitons a Nashville, amb músics nous que seran els que l’acompanyaran en la gira de presentació pels EEUU. Son Dillon Watson a la guitarra, Jack Lawrence (The Dead Weather, The Raconteurs, Loretta Lynn) al baix, Jo Schornikow i Tina Norwood als teclats, el reconegut músic Charlie McCoy (Bob Dylan, Roy Orbison) a l’harmònica i Domo Donoho a la bateria.

Ha compartit una primera i excepcional pista, Brookends, una cançó de 12 minuts, escrita conjuntament amb Edwin de Goeji, inicialment en format balada, que passat l’equador agafa un encomanadís ritme funk. El tema és un homenatge al seu amic, ex-lider de la banda de thrash-hardcore Power Trip, traspassat l’agost de 2020 als 34 anys. Ho fa a través d’Eyewitness to History del crític anglès John Carey, una col·lecció històrica de relats que abasten vint-i-quatre segles de turbulències que van fer reflexionar a Remy: ‘No hi ha jerarquia pel patiment i la mort és el gran equalitzador’.

Ve acompanyat d’un surrealista i espectacular vídeo obra de Caity Arthur que va explicar: ‘El vídeo en essència tracta de la mort i l’absolució: com la mort és una de les poques coses segures que hi ha a la vida; l’igualador “nolens volens”. Però també capgira la tradicional narrativa de la mort com un buit desesperançador, presentant-la com un nou començament a través d’un al·lucinant elenc, una estrella pop dels anys 60 i espectacle de màgia. A mida que el vídeo avança, els canals de televisió alternen aquestes imatges mentre Meg evoca a la mort en les seves diferents formes’. Lletra i música per pensar-hi.