THE KIDS ARE ALRIGHT

SHARP PINS

DJ. 29 MAIG’25

HELIOGÀBAL – BCN

ASSISTÈNCIES

La cosa, malgrat l'olla a pressió en la que es va convertir el localet de Gràcia, s'ho mereixia.

Son conscients de la urgència de les seves cançons. Per això, l'hora i quart de concert, la van convertir en una mena d’esprint, per satisfacció del grapat de gent – ojo! mitjana d’edat, 30/40 tacos – que no ens vam voler perdre la classe magistral d’aquests gairebé adolescents (Kai Slater ha fet 20 anys). 

Se saben la lliçó de carrerilla. Encarnen l’energia vital de les bandes de power pop. Probablement, si els germans McDonald ensopeguen amb ells algun dia, es veuran retratats amb 35 anys menys. No va passar res que no sabéssim abans d’entrar. Per bé i per mal. Els hi falta una mica bastant de taules, però ves, a la seva edat se’ls hi perdona. Jo als seus anys ja tenia el carnet de família nombrosa. Però ara ja sabem que tot va més lent.

El fet és que vam acabar exhausts, però vam poder escoltar un repàs de la seva breu carrera i algun tema nou. Bettie Wait, Bye Bye Basil, del seu primer àlbum i aquells que tots volíem escoltar, curiosos per veure si en directe els hi treien el mateix suc, Every Time I Hear, When You Know, Lorelei, I Can’t Stop, Is It Better, per acabar amb September Gurls amb la que ens van posar els pels de punta emocionats de veure... que no tot està perdut.

Kail Slater es troba molt a gust amb Sharp Pins – ja te altres fronts amb els que anar provant, Dwaal Troupe, Lifeguard – i la formació que l’acompanya, Joe Glass al baix i Peter Cimbalo a la bateria, son els socis perfectes. A la sortida, la satisfacció de veure que progressen adequadament.