COMPROMÍS AMB EL CORRECTE

DERYA YILDIRIM & GRUP ŞIMŞEK – “YARIN YOKSA”

NOU REGISTRE

Després del nou, greu i vergonyós espectacle de dissabte a Basilea per part dels poders corporatius i tots els seus seguidors que els hi riuen les gràcies, agafem aire i no perdem l’esperança en el karma. Ja els arribarà.

Les influències de sons d’altres territoris que no son les de sempre, fan que la perdurabilitat que projecten siguin molt reals. Ni son els primers, ni seran els darrers en fer-ho, per satisfacció nostre, tan mancats com estem de propostes que cridin l’atenció. 

Son la cantant Derya Yildirim, nascuda a Hamburg de pares turcs i el Grup Şimşek – formats el 2014 – conformat pels músics francesos Antonin Voyant (guitarra, baix, flauta) i Graham Mushnik (teclats) que formen part del col·lectiu Catapulte Records, i als que se’ls va unir el 2021 Helen Wells (bateria) de Ciutat del Cap. El quartet, instal·lat a Berlín, expliquen que el sentiment de comunitat per a ells és molt important, de manera que els assajos acaben sent com una trobada familiar.

Quan Yildirim parla de les cançons, parla del dolor i la resistència col·lectives. Explica que sempre sent tristesa quan compon música. Un dolor que transforma en creativitat: ‘Quan plorem junts, pot sorgir alguna cosa molt gran, d’una gran resistència i força. Hi ha molt d’això en aquest àlbum’. Es diu Yarik Yoksa i és el seu tercer treball. El van enregistrar a l’estudi Diamond Mines de Nova York amb el productor i multi-instrumentista Leon Michels, i els hi llança Big Crown Records, segell amb base a Brooklyn.  

A base de ritmes que van de la psicodèlia, al funk, fins al pop contemporani, les lletres les enfoquen també des de diferents àmbits. Reflexions sobre parar un moment per gaudir del que ja has aconseguit amb la cançó que obre el disc, Çiçek Açiyor. O d’altres de ben diferents com Direne Direne, que aborda problemes com la guerra a Palestina, la situació dels kurds a Turquia o el racisme a Alemanya. ‘Històries de la vida de veritat’ com diu Yildirim. 

En el procés també hi van participar el seu cosí Duygu Ağal, escriptor i activista migrant queer que viu a Berlín, i el video-artista d’Istambul Tuğçe Kep, amb els que va acabar de transformar els texts. ‘Cada paraula ha de ser la correcte’ continua explicant. Una forma de viure compromesa amb el benefici comú. 

Escoltar-los és un bàlsam per oblidar el feixisme fet mona eurovisiva.