DES DE LA DISSIDÈNCIA (o RESISTÈNCIA)

GINA BIRCH – “TROUBLE”

A LA VISTA

Activista musical i social, és de les que remou cel i terra per tirar endavant amb les pròpies idees... i a sobre s'ho passa bé.

Mentre veus com no totes, però sí la majoria de gent jove, es decanta pel conservadorisme i la comoditat capitalista mentre espera, perdent la vida amb el mòbil, que li arribi la paga dels papas o la pensió de l’estat, penses que encara sort de dones com Gina Birch.

La co-fundadora de The Raincoats, a més d’actuacions esporàdiques, especialment a Londres, ocupa la major part del seu temps en la pintura i la producció de vídeos per a altres artistes encara que mai ha deixat de costat la música. 

El 2023 va llançar un debut en solitari que es va dir I Play My Bass Loud que ara allargarà amb aquest Trouble que li torna a editar el segell Third Man Records a mitjans de juliol, acompanyada de les seves actuals companyes de banda Marie Merlet i Jenny Green.

Amb actitud punk, conseqüent i portant sempre la contrària, ha compartit aquest primer tall en forma d’eslògan, Causing Trouble Again. Es va inspirar en l’exposició d’art i activisme Women in Revolt! que es va celebrar a la Tate Britain l’any passat, on també hi participava Birch amb el curt-metratge “3-Minute Screa” de 1977 i va decidir convidar a varies artistes, entre elles a la músic experimental Cosey Fanni Tutti, l’escriptora i pintora Caroline Coon per a que recitessin noms de dones que les han inspirat, sobretot causant problemes.

‘Pel vídeo, després d’escoltar a Bob Dylan cantar en una escala blanca, em vaig obsessionar amb les escales blanques’ explica. ‘Vaig decidir utilitzar-ne cinc, tres d’elles amb set esglaons. Després em vaig adonar que també pot fer referència a l’Escala de Jacob i la connexió entre la Terra i el Cel. Volia una coreografia relacionada amb com ens movem amb elles. Ens movem juntes, lluitem, ballem?’

També volia fer referencia a l’escena del vent de Sayat Nova (la pel·lícula soviètica de 1969) i incloure a tantes dones de l’exposició de la Tate com fos possible. Vaig acabar convidant a totes les artistes músics que coneixia i que podien venir a la sessió, i va ser fantàstic, moltes de les quals no havien coincidit mai abans’... l’artista neo-naturista Christine Binnie, Amy Rigby, Lora Logic d’ X-Ray Spex, la pintora Daisy Parris, l’artista visual Georgina Starr, l’autora Jill Westwood, l’artista i activista Bobby Baker, la dissenyadora Annie Symons, la fotògraf Shirley O'Loughlin, i una pila més. El cor de la dissidència permanent.